Les noves prioritats de l’economia postpandèmia
Des de l’esclat de la pandèmia, el consum de les llars ha crescut, de mitjana, un 2,0% anual real, percentatge gairebé coherent amb el seu ritme històric i amb l’avanç del conjunt de l’economia. El consum de béns duradors, en canvi, ha augmentat el doble: un 4,0% anual.
L’activitat econòmica fluctua al llarg del cicle, però els seus components no ho fan amb la mateixa intensitat. Alguns àmbits, com el consum de béns de primera necessitat, solen ser relativament estables. Uns altres, en canvi, són molt més sensibles a les condicions econòmiques, ja sigui pel seu cost elevat o perquè els seus beneficis es materialitzen amb el pas del temps i depenen de com estarà l’economia en el futur. És el cas de la inversió i del consum de béns duradors: solen ser els primers que repunten quan millora el context i els que més avancen quan l’expansió es consolida.
Avui, malgrat el complex context internacional i el xoc energètic, les dues variables assenyalen amb claredat que l’economia espanyola continua en fase expansiva. En el 2T, la formació bruta de capital fix va créixer, en termes reals, un 1,4% intertrimestral, i la despesa en béns duradors, un 1,6%; en els dos casos, més del doble que el PIB. No obstant això, els seus motors difereixen dels de cicles expansius anteriors. La pandèmia i el canvi tecnològic han deixat una petjada ben visible tant en la inversió com en el consum.
Des de l’esclat de la pandèmia, el consum de les llars ha crescut, de mitjana, un 2,0% anual real, percentatge gairebé coherent amb el seu ritme històric i amb l’avanç del conjunt de l’economia. El consum de béns duradors, en canvi, ha augmentat el doble: un 4,0% anual. La recent actualització dels comptes no financers de l’INE permet precisar quins factors expliquen aquest dinamisme. En l’expansió postpandèmia, el protagonisme ha recaigut en els béns duradors vinculats a l’oci, com les caravanes i les autocaravanes, el material d’acampada o els equips domèstics de gimnàstica. La despesa en aquests productes ha crescut, de mitjana, un 21,1% anual, prop de quatre vegades més que la seva mitjana històrica. La major despesa en oci també es reflecteix en el fort avanç dels serveis recreatius –com gimnasos i parcs d’atraccions–, culturals –cinema, teatre i concerts– i d’allotjament –hotels i càmpings. En termes reals, aquestes partides han crescut, de mitjana, un 10,3%, un 16,1% i un 23,4% anual, respectivament.
La tecnologia és un altre dels trets distintius de les decisions de despesa de les llars en aquest cicle. El desemborsament en equips informàtics i de comunicacions ha continuat creixent a un ritme elevat, del 12,4% anual, molt similar a la seva mitjana històrica. En canvi, la despesa en eines per a la llar i en electrodomèstics ha perdut el protagonisme d’etapes anteriors i s’ha mantingut gairebé estancat.
Un altre tret singular d’aquesta expansió és l’evolució del consum de béns no duradors. Des de l’esclat de la pandèmia, ha caigut un 5,0% en termes reals, un comportament poc habitual: malgrat que aquest component sol fluctuar poc, normalment creix durant els períodes de bonança. En aquesta ocasió, l’encariment de diversos productes, en especial dels aliments, ha empès les llars a reduir les quantitats que consumeixen. Des del 2019, el consum de fruita ha reculat un 16,8%; el de pa, un 10,6%; el de carn, un 6,2%, i el de peix, un 8,2%. En part, això s’ha vist compensat per l’augment de la despesa en bars i restaurants. No obstant això, també cal tenir en compte que aquestes caigudes es produeixen en un context de creixement de la població. Així i tot, l’augment dels preus ha fet que, en termes nominals, tant la despesa en aliments com el pes dels béns no duradors en el pressupost familiar hagin augmentat.
L’oci i la tecnologia també destaquen quan s’analitza la inversió en el cicle expansiu postpandèmia. Els sectors d’informació i comunicacions i d’activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment, juntament amb l’Administració pública, són els que més han incrementat la inversió, amb avanços anuals mitjans iguals o superiors al 5%. Si canviem l’angle, i ens fixem en quina tipologia d’inversió ha destacat en el conjunt de l’economia, destaca la inversió en productes de propietat intel·lectual, que ha augmentat un 6,8% anual de mitjana des del 2020, 1 punt més que la seva mitjana històrica. Dins aquesta categoria, la inversió en programes informàtics i en bases de dades ha avançat un 7,2% anual. Aquest dinamisme contrasta amb la menor puixança de la inversió en habitatge i en material de transport durant el conjunt del cicle, tot i que aquests dos components han guanyat tracció recentment.
El resultat és una expansió consolidada, però basada en motors diferents dels habituals, que reflecteixen les noves prioritats sorgides en els últims anys. Al mateix temps, la reculada del consum d’aliments recorda que la millora del conjunt de l’economia conviu amb importants pressions sobre el pressupost de moltes famílies. L’expansió és sòlida, però els seus beneficis no es perceben per igual.





