Setmana del 10 al 16 de maig del 2021

L’indicador CaixaBank de consum va créixer un 4,0% interanual la primera setmana de maig (del dia 3 al 9 de maig), notablement per sobre del registre mitjà del mes d’abril (–5,0%). Com és habitual en la primera setmana de mes, s’ha de ser prudent amb la interpretació de les xifres atès que la setmana de referència per efectuar la comparació comprèn els dies del 6 al 12 de maig del 2019, per la qual cosa hi ha un biaix a l’alça pel cobrament de nòmines. De tota manera, tot i que no sigui amb uns números tan positius com els d’aquesta primera setmana, preveiem que el consum continuï recuperant-se a curt termini (vegeu la Nota Breve).

Fort repunt de l’activitat immobiliària a Espanya. Al març es van realitzar 47.332 compravendes d’habitatge, el registre més alt des del juliol del 2019. En termes interanuals, les compravendes van créixer un 32,4%, tot i que aquest registre està clarament afectat per la caiguda de compravendes que es va produir al març del 2020 a causa de la irrupció de la pandèmia. Si fem la comparació respecte al març del 2019, la taxa interanual es va situar en un notable 10,7%. Tot i el fort repunt mensual, en termes acumulats de 12 mesos, les compravendes encara s’emplacen un 15,7% per sota del mateix registre de l’any anterior, mostra del fort impacte que ha tingut la pandèmia sobre l’activitat del sector.

El 9 de maig, l’indicador d’activitat diària elaborat pel Banc de Portugal se situava en el 98,66 (mitjana mòbil de 30 dies), això és només –1,3% respecte als nivells del desembre del 2019 (base 100). En la mateixa línia, i sense l’efecte base del 2020 (és a dir, prenent com a valor de març del 2020 el valor del 2019 augmentat pel creixement interanual mitjà del gener i febrer del 2020), la producció en construcció en termes interanuals es va situar en un +2,8%, i la indústria, en un +20,4%. Per la seva banda, la facturació en serveis encara s’emplaçava un 2,7% per sota del nivell del març del 2020, tot i que 1 p. p. per sobre del nivell mitjà del gener-febrer del 2020.

La millora de les previsions de creixement, els indicis d’augment en els salaris i una dada d’IPC als EUA força superior al que s’esperava han situat la inflació com una de les principals amenaces per als inversors (vegeu la secció d’Economia internacional). En concret, la inflació mitjana cotitzada en cinc anys als EUA ha assolit nous màxims des del 2006 i es torna a descomptar una pujada de 25 p. b. dels tipus d’interès de la Fed abans de concloure el 2022. Aquest augment de les perspectives sobre els tipus d’interès ha dirigit de nou la mirada cap a les ajustades valoracions borsàries i, malgrat una excel·lent temporada de publicació de resultats, ha provocat caigudes de l’S&P 500 del –1,4% que han afectat tots els sectors, però, especialment, el tecnològic i el de consum discrecional. Mentrestant, l’EuroStoxx 50 ha cedit un 0,4% i l’Ibex i el PSI-20 han avançat un 1,0% i un 0,9%, respectivament. Al mercat de renda fixa, la rendibilitat del bo a 10 anys dels EUA ha repuntat 5 p. b., moviment que s’ha traslladat al bo alemany i l’ha situat en màxims de dos anys, sense grans canvis per a les primes de risc del deute de la perifèria de la Unió Econòmica Monetària. Pel que fa al mercat de matèries primeres, la preocupació per un enduriment de les polítiques monetàries i els esforços de la Xina per refredar els seus preus han provocat caigudes generalitzades. Finalment, el dòlar s’ha apreciat enfront de les divises principals, excepte amb la lliura esterlina, que s’ha vist afavorida pel bon resultat del partit conservador a les eleccions locals, per la millora de les perspectives del Banc d’Anglaterra i per l’elevat ritme de vacunació.

El BCE reforça el seu compromís de mantenir un entorn financer relaxat. Malgrat els comentaris de diversos membres del Consell del Govern del BCE en els quals suggerien que el ritme actual de compres del PEPP (80.000 milions d’euros mensuals) s’hauria de reduir a partir del juny, les actes de l’última reunió, publicades la setmana passada, no van reflectir aquesta discussió. Es mostra la intenció del BCE de mantenir les condicions financeres acomodatícies, més encara en vista del repunt en els tipus d’interès sobirans. Així, en la propera reunió del banc central (el 10 de juny), els membres del Consell supeditaran el ritme de compres netes del PEPP a l’avaluació de l’entorn financer i les perspectives d’inflació. Amb tot, el full de ruta del BCE no sembla que hagi de modificar-se en excés: les compres netes del PEPP es mantindran fins al març del 2022 (amb un ritme flexible en funció de l’entorn financer) i les de l’APP fins poc abans de la primera pujada del tipus d’interès, que preveiem per al 2024. La institució considera que serà necessari mantenir els estímuls monetaris durant força temps per donar suport a la recuperació econòmica i portar la inflació cap al seu objectiu: per sota, però a prop, del 2%.