Setmana del 10 al 17 d’octubre del 2025

En els últims dies, la Xina ha ampliat els seus controls sobre l’exportació de terres rares i tecnologia relacionada, fonamentals per a la indústria automotriu i de semiconductors. Els EUA han respost anunciant un augment d’aranzels de 100 p. p. a partir de l’1 de novembre (cosa que situaria el tipus efectiu mitjà al voltant del 140%), a més de noves restriccions al software crític. Aquest nou episodi de la guerra comercial es produeix en vigílies de la reunió bilateral entre els presidents Trump i Xi al cim del fòrum Àsia-Pacífic, que comença el 31 d’octubre, i amb la finalitat de la pròrroga de treva comercial el 10 de novembre de fons.

El creixement global s’enfronta a riscos a la baixa, a pesar que l’impacte dels aranzels estatunidencs estigui sent més moderat. En les seves previsions de tardor, l’FMI apunta al fet que l’economia mundial està travessant un procés de transformació marcat per l’augment del proteccionisme, la fragmentació comercial i la incertesa política. En aquest entorn, persisteixen els dubtes sobre l’estabilitat i la trajectòria de l’economia mundial a pesar que els EUA hagin rebaixat la quantia inicial dels aranzels. Considera que el creixement sòlid reflectit en les dades del primer semestre de l’any respon a un efecte temporal per l’anticipació del comerç i la inversió davant les amenaces aranzelàries estatunidenques. És per això que pronostica que el creixement mundial es desaccelerarà des del 3,3% el 2024 al 3,2% el 2025 i al 3,1% el 2026. A les economies avançades, el creixement se situarà al voltant de l’1,5% el 2025 i 2026, amb el PIB dels EUA alentint-se fins al 2%. Per als emergents projecta una moderació del creixement fins al 4,0%, amb la Xina com a principal llast (espera que el seu PIB cedeixi des del 5% el 2024 al 4,2% el 2026). Així mateix, considera que la inflació global disminuirà enguany fins al 4,2% i el 3,7% el 2026, tot i que als EUA es mantindrà per sobre del seu objectiu. Amb tot, i sobre la base que els principals riscos s’identifiquen amb l’extensió de la incertesa, el proteccionisme i les vulnerabilitats fiscals, l’FMI recomana l’adopció de polítiques creïbles i sostenibles, estratègies comercials clares, la consolidació fiscal equilibrada i la preservació de la independència dels bancs centrals. 

La tensió política a França es redueix, si més no, de moment. El primer ministre Lecornu (que va ser renomenat per Macron quatre dies després d’haver dimitit) ha accedit a posposar fins al 2028 l’entrada en vigor de la reforma de pensions aprovada el 2023 per comptar amb el suport dels socialistes i evitar que prosperés una moció de censura. Aquesta concessió tindria un cost estimat pròxim als 3.000 milions d’euros fins al 2027 (majoritàriament concentrat en aquell any), la qual cosa obligarà a dur a terme retallades en altres partides per poder complir amb els objectius de dèficit recollits en els pressupostos: el 4,7% del PIB el 2026 (5,4% estimat per al 2025 per l’FMI en les seves previsions de tardor) i el 3,0% el 2029. Les negociacions per tirar endavant els pressupostos poden prolongar-se fins al 23 de desembre, per la qual cosa no es pot descartar que, finalment, el dèficit fiscal objectiu per al 2026 sigui menys ambiciós: al voltant del 5,0%, llindar en el qual coincideixen la majoria dels partits polítics. 

Modesta millora de la confiança empresarial a Alemanya. L’índex de confiança empresarial ZEW va registrar a l’octubre una modesta millora que, no obstant això, continua apuntant a un final d’any força discret per a l’activitat. El percentatge d’enquestats que espera una millora de l’activitat puja 2,8 punts, fins al 50,2%, mentre que un 39% espera que la situació actual, bastant delicada, es mantingui sense canvis. Les expectatives d’aquells sectors més orientats a l’exportació han millorat significativament, excepte l’automobilístic.

L’INE revisa a l’alça en 1 dècima tant la dada d’inflació general de setembre com la d’inflació subjacent fins al 3,0% i el 2,4% interanual, respectivament. L’augment de la inflació general s’explica principalment per la pressió alcista dels preus energètics, que van augmentar 3 punts fins a aconseguir el 6,4% interanual. El desglossament de les dades també mostra un lleuger augment de la inflació dels aliments. En contrast, els components nucli (béns industrials i serveis) es van mantenir estables respecte a l’agost. En el cas dels serveis, la moderació dels preus turístics després de l’estiu va ser compensada per una major pressió dels serveis de revaloració anual (vegeu la Nota Breve).

D’una banda, es van registrar caigudes generalitzades en la rendibilitat dels bons sobirans a banda i banda de l’Atlàntic. Als EUA, aquestes caigudes van estar pressionades pels comentaris de diversos membres de la Fed, fins i tot Powell, que semblen anticipar noves baixades de tipus, en un context de mercat laboral amb equilibri subòptim entre baixes contractacions i acomiadaments. No obstant això, no hi ha consens sobre la magnitud ni el ritme d’aquestes baixades. També va contribuir al moviment refugi cap als treasuries el ressorgiment de les tensions comercials entre la Xina i els EUA, després dels controls a l’exportació de terres rares per part del país asiàtic. A Europa, el deute sobirà també va mostrar descensos, amb el bund alemany pressionat per unes dades de clima empresarial pitjors del que s’esperava. Els diferencials perifèrics es van estrènyer, afavorits per l’optimisme al voltant de la capacitat del nou Govern de Lecornu per aprovar el pressupost a França i per la presentació del pla pressupostari italià davant la Comissió Europea, que contempla un augment d’ingressos fiscals. En renda variable, es van observar avanços generalitzats als mercats desenvolupats, amb especial protagonisme del CAC francès, en contrast amb l’acompliment més feble dels índexs xinesos, on el Hang Seng va registrar caigudes. Als EUA, va repuntar la volatilitat borsària: d’una banda, continuen els fluxos inversors cap a sectors relacionats amb la IA i els bons resultats trimestrals dels grans bancs; per un altre, augmenten els dubtes sobre la capacitat de repagament dels consumidors. Al mercat de divises, tant l’euro com el dòlar es van mantenir relativament estables, mentre que Bitcoin va caure, la qual cosa reflecteix una major aversió al risc per part dels inversors. Finalment, en matèries primeres, el preu del cru va retrocedir davant els dubtes sobre la demanda global, derivats de les tensions comercials entre els EUA i la Xina i les expectatives de major oferta després de l’anunci de Trump d’una possible reunió amb Putin per intentar posar fi a la guerra a Ucraïna. En contrast, els metalls preciosos van prolongar el seu avanç amb fortes alces, capitalitzant el seu rol de refugi davant els persistents i diversos focus de risc.