Setmana del 10 al 18 de setembre del 2026

L’INE confirma la dada d’inflació del mes d’agost, publicada fa 15 dies a l’estimació provisional, tant de la taxa general (4,3%, 7 dècimes més que el mes anterior) com de la subjacent (2,9%, 1 dècima menys). Com ja vam comentar en el seu moment, el repunt de la inflació general es deu, fonamentalment, a l’encariment dels carburants (21,3%), ateses les tensions als mercats de petroli i la retirada parcial de les ajudes.

Nous senyals de moderació del creixement dels preus de l’habitatge a Espanya. El valor de taxació de l’habitatge lliure va moderar el seu ritme de creixement en el 2T 2026, amb un avanç de l’1,7% intertrimestral, enfront del 3,8% registrat en el trimestre anterior. En termes interanuals, el creixement també es va suavitzar fins al 12,5%, des del 13,9% del 1T. Aquesta evolució apunta a una moderació gradual de les pressions alcistes sobre els preus i és coherent amb el senyal observat en altres indicadors, com l’índex de preus d’habitatge de l’INE. Per províncies, els preus van continuar augmentant de forma generalitzada, tot i que amb una notable heterogeneïtat. Entre els principals mercats residencials van destacar València i Santa Cruz de Tenerife, amb avanços superiors al 15% interanual, mentre que Madrid i Sevilla van registrar creixements més pròxims a la mitjana nacional. En canvi, Barcelona i Girona van mostrar una evolució més continguda, amb increments inferiors al 10%(vegeu la Nota Breve).

En el seu nou quadre de previsions de setembre, el BCE eleva enguany el creixement previst per a la zona de l’euro en 0,1 p. p. (+0,3 p. p. en ajustar la volatilitat d’Irlanda) i en 0,2 p. p. per al 2027. Respecte a la inflació, el BCE assenyala que, fins al moment, els efectes indirectes de l’energia sobre aliments i la resta dels productes són limitats, però anticipa riscos a l’alça el 2027, dificultant que la inflació s’ancori en el 2,0% de manera sostinguda el 2027. Atesa la incertesa del context actual, el BCE presenta uns escenaris alternatius. Als seus escenaris adversos/severs, suposa que en el 4T 2026 els preus del cru superarien els 100 i els 130 dòlars, respectivament, i els preus del gas assolirien els 75 i els 130 euros, respectivament, la qual cosa retallaria el creixement respecte a l’escenari central (a penes aconseguiria un 0,4% el 2027 en el cas extrem), mentre que la inflació repuntaria amb força i es tornaria més persistent (en l’extrem, 5,4% el 2027 i 3,2% el 2028) (vegeu la Nota Breve). D’altra banda, l’optimisme dels agents a Alemanya continua millorant: a l’agost, l’índex de confiança ZEW mostra que el percentatge d’enquestats que anticipa una millora de la situació puja 2,5 p. p., fins al 46,5%, mentre que els que consideren que la situació anirà a pitjor amb prou feines aconsegueix un 12%.

L’energia manté la pressió sobre la inflació als EUA. La inflació general a l’agost es va mantenir sense canvis en el 3,4% interanual i la nucli es va moderar 0,1 p. p., fins al 2,4%. L’encariment del petroli va impulsar la gasolina i les tarifes aèries, alhora que l’allotjament (shelter) va tornar a guanyar força, però continuen sense observar-se efectes indirectes rellevants ni generalitzats en la resta dels components (vegeu la Nota Breve). Per part seva, les vendes al detall van augmentar a l’agost un 1,2% mensual en termes nominals, després de caure un 0,5% al juliol, gràcies al dinamisme del comerç electrònic i la restauració, mentre que l’encariment de les gasolines va explicar bona part del repunt de les vendes en estacions de servei.

Senyals mixtos de les dades d’agost a la Xina. D’una banda, la producció industrial es va accelerar fins al 5,2% interanual (vs. 4,5% al juliol), impulsada per la fortalesa de les exportacions. Per una altra, la inversió continua contraient-se (–7,2% interanual fins a l’agost vs. –6,7% fins al juliol), malgrat els senyals d’estabilització de la inversió en infraestructures i immobiliari a l’agost, i les vendes al detall es van frenar (0,4% vs. 0,6% interanual), alhora que la demanda de serveis també es va refredar. En aquest context, el creixement del crèdit va tornar a moderar-se i va reflectir la feblesa persistent de la demanda per part de llars i empreses, la qual cosa podria justificar la implementació de polítiques d’estímul per part de les autoritats, tot i que no cal esperar moviments agressius en aquest sentit.

En una decisió àmpliament descomptada pel mercat, la Fed va pujar els tipus d’interès en 25 p. b., situant el rang objectiu per als fed funds en el 3,75%-4,00%, davant la persistència d’una desinflació massa lenta i de riscos a l’alça per a la inflació. Warsh va assenyalar que les condicions financeres continuen sent acomodatícies i que calia retirar part d’aquest estímul per evitar efectes de segona ronda entre les diferents partides de preus i que es produeixi un desancoratge de les expectatives. El FOMC va considerar que l’economia dels EUA es manté dinàmica, amb un mercat laboral pròxim a la plena ocupació, i va revisar a l’alça el creixement i la inflació esperats, retardant la convergència a l’objectiu del 2% fins al 2029. El dot plot va apuntar a un cicle curt de pujades (una altra més enguany i estabilitat el 2027), però el mercat continua descomptant una senda més restrictiva, amb fins a tres pujades més en els pròxims 12 mesos (vegeu la Nota Breve).