Setmana del 12 al 18 de desembre del 2022

Així, la modesta recessió que anticipa en el 4T 2022 i en el 1T 2023 i la tèbia reactivació posterior situarien el creixement del PIB el 2023 en el 0,5% (0,9% estimat al setembre), i manté sense canvis la previsió per al 2024 en l’1,9%. Per la seva banda, preveu que la inflació podria tocar sostre en el 4T, tot i que es mantindrà a cotes elevades més temps del previst al setembre. Això explica que el BCE revisi la inflació estimada per al 2023 a 0,8 p. p. a l’alça fins al 6,3%; i eleva la del 2024 a 1,1 p. p., fins al 3,4%; retarda gairebé un any, fins a finals del 2025, la tornada a taxes properes al 2,0%. Tot i això, atesa l’elevada incertesa del context actual, el BCE també publica un escenari alternatiu, en què es patiria racionaments d’energia. En aquest cas, el PIB cauria un 0,6% el 2023 i creixeria només un 0,2% el 2024, mentre que la inflació arribaria al 7,4% el 2023 i el 3,6% el 2024. De moment, l’evolució dels darrers indicadors s’alinea amb l’escenari central: les enquestes d’opinió i de clima empresarial han revertit en els darrers mesos part de la sobrereacció negativa patida des de l’estiu, si bé romanen al desembre en valors compatibles amb caigudes de l’activitat (el PMI compost es va ubicar en el 48,8 a la zona de l’euro al desembre).

L’economia dels EUA continua desaccelerant-se i la inflació sorprèn, de nou, a la baixa. Al novembre, la inflació general va caure 0,6 p. p. fins al 7,1% interanual, un registre per sota de les expectatives que confirma la tendència a la baixa iniciada al juliol. Aquesta caiguda s’explica principalment pel descens dels preus energètics, tot i que l’índex subjacent (que exclou energia i tots els aliments) també va caure del 6,3% al 6,0%. Els propers mesos, la inflació seguirà a cotes elevades, influenciada per uns preus energètics encara elevats, un mercat laboral que també es mostra tensionat i la inèrcia d’alguns dels components de la cistella (vegeu la Nota Breve). Així ho preveu també la Reserva Federal que, en l'actualització del quadre macroeconòmic, estima que la seva mesura preferida d'inflació (deflactor del consum privat) arribarà al 3,1% i al 2,5% en el 4T 2023 i 2024, respectivament. Per la seva banda, la Fed estima que la taxa d'atur augmentarà fins al 4,6% (des del 3,7% registrat al novembre) i el PIB creixerà per sota del potencial el 2023 i el 2024. Aquesta desacceleració ja s'està notant en diversos indicadors, com les vendes al detall del novembre (–0,6% intermensual), la producció industrial (–0,2%) o les enquestes dels PMI del desembre (que es mantenen per sota del llindar dels 50 punts).

L’economia xinesa continua donant senyals de contracció en el 4T. La producció industrial xinesa va créixer menys del que s’esperava al novembre, el 2,2% interanual (enfront del 5,0% a l’octubre), el ritme més feble des del maig. Per la seva banda, les vendes al detall van recular el 5,9% en termes interanuals al novembre (–0,5% a l’octubre), en un context de marcat deteriorament en l’evolució de la pandèmia i la desacceleració al sector immobiliari. De cara als propers mesos, els riscos principals es mantenen, posant el focus d’atenció en l’evolució de la política sanitària. Tot i que l’abandonament de la política COVID zero assenta les bases per a una recuperació futura de l’activitat, el període de transició podria ser més llarg i molt incert.

El Banc de Portugal (BdP) revisa a l’alça el creixement el 2022 i a la baixa el 2023. Així, segons el BdP, el PIB del país lusità creixerà un 6,8% aquest any i un 1,5% el 2023. Entre els factors, el BdP destaca l’elevada incertesa global, la pèrdua de poder adquisitiu, els costos de finançament més elevats i l’afebliment extern de la demanda.

La setmana passada, els bancs centrals van recaptar la seva estratègia d’enduriment monetari, amb increments de tipus una mica més moderats, però probablement més duradors. A Europa, el BCE va apujar els seus tipus de referència a 50 p. b. (depo al 2,00% i refi al 2,50%) i va anunciar la reducció de la cartera de bons al seu programa d’actius APP a partir del març (a un ritme inicial de 15.000 milions mensuals). Tot i això, el més destacable van ser les indicacions que va donar de cara a les properes reunions, assenyalant més pujades de tipus, en magnituds significatives i a un ritme sostingut. De fet, Lagarde va apuntar a més d’una pujada de 50 p. b. i va deixar clar que un nivell terminal del depo del 3,0% seria insuficient (vegeu la Nota Breve). En una línia similar, la Reserva Federal va apujar els tipus d’interès oficials també a 50 p. b. fins a l’interval 4,25%-4,50% i va anunciar més pujades durant el 2023. En concret, i d’acord amb allò publicat al dot plot, la majoria dels membres del FOMC estimen que caldrà pujar els tipus oficials en 75 p. b. fins a l’interval 5,00%-5,25% (vegeu la Nota Breve). Per la seva banda, altres bancs centrals també van decidir augmentar els tipus oficials a un ritme més baix: 50 p. b. al Regne Unit, Suïssa, Dinamarca i Mèxic i 25 p. b. a Noruega.

El to més agressiu dels bancs centrals revifa el temor a la recessió. Les decisions adoptades pel BCE i la Fed, però més encara els missatges posteriors a les seves reunions respectives, van despertar als mercats financers un nou episodi d’incertesa i aversió al risc. Així, als mercats de deute sobirà dels EUA i de la zona de l’euro es va transmetre el repunt observat en els implícits dels tipus monetaris, amb especial notorietat a la zona de l’euro, on els mercats cotitzen que el tipus oficial es podria situar en el 3,25% a mitjan 2023. Així mateix, en els trams a més llarg termini, el to hawkish de Lagarde es va traslladar a l’augment de la rendibilitat del bund alemany a 10 anys (per sobre del 2%), desmarcant-se de la tendència observada al treasury a 10 anys, i les primes de risc de la perifèria, especialment la d’Itàlia, es van ampliar considerablement. Als mercats de renda variable es van imposar les pèrdues en la majoria dels índexs borsaris. Per part seva, el dòlar va capitalitzar l’augment de l’aversió al risc i es va apreciar lleument davant la majoria de les divises, excepte a l’encreuament amb l’euro, que tancava la setmana per sobre de l’1,06. Als mercats de matèries primeres, el preu del barril de Brent va concloure la setmana sobre els 79 dòlars, després d’haver estat sotmès a una elevada volatilitat davant les expectatives de la flexibilització de les mesures sanitàries a la Xina i, en sentit oposat, els temors d’un alentiment de la demanda a Occident. El preu del gas natural TTF va retrocedir gràcies al flux abundant de les importacions de GNL i dels elevats nivells d’emmagatzematge, mentre s’espera algun acord entre els països de la UE que fixi un límit al preu del gas natural.