Setmana del 12 al 19 de gener del 2024

Al novembre, destaquen les caigudes importants en volum tant d’exportacions (–6,7% interanual) com d’importacions (–7,7% interanual), amb preus unitaris que es mantenen estables per a exportacions i que cauen lleument per a importacions. Tot i això, en termes de l’acumulat de l’any fins al novembre, les exportacions mostren una lleu reducció del 0,7% interanual, enfront de la considerable disminució de les importacions (–6,8% interanual). El dèficit comercial se situa en 37.158,3 milions d’euros, fet que representa una millora substancial davant el dèficit de 63.602,9 milions registrat el novembre de l’any anterior. Destaca la contribució positiva al dèficit comercial dels sectors de béns d’equipament, amb un augment del 12,1% interanual d’exportacions, i el sector automòbil, les exportacions del qual han augmentat el 23,3% interanual.

El PIB va créixer un 1,0% intertrimestral en el 4T 2023 i un 5,2% interanual (1,5% i 4,9%, respectivament en el 3T), fet que va situar l’avanç en el conjunt del 2023 en el 5,2%, lleugerament per sobre de l’objectiu governamental del 5,0%. Els indicadors d’activitat mostren una certa acceleració en el tancament d’any i destaquen la producció industrial i les exportacions que, en tots dos casos, es beneficien de les polítiques de retallada de preus en sectors com l’automobilístic i el de les tecnologies verdes, amb l’objectiu de guanyar quota de mercat internacional, en el context actual de desacceleració global. Tot i aquesta reactivació de final d’any, persisteixen els riscos a la baixa en el creixement per als propers mesos a causa, sobretot, dels problemes que continuen afectant el sector residencial. Això explica que anticipem una desacceleració fins a ritmes al voltant del 4,6% el 2024, en línia amb el consens d’analistes (vegeu la Nota Breve).

Des de començament d’any, els mercats de deute han corregit part dels forts moviments registrats l’última part del 2023, cosa que s’ha traduït en pujades en les rendibilitats al llarg de les corbes sobiranes de gairebé 15 p. b. tant a Europa com als EUA. Aquests moviments han respost al modest ajustament d’expectatives sobre els propers moviments de tipus dels bancs centrals: els inversors han rebaixat les probabilitats d’una retallada de tipus a Europa a l’abril, del 100% al 80%, i als EUA al març del 80% al 60%. Tot i aquests ajustaments, els mercats continuen apostant per un escenari de baixades de tipus que és més agressiu del que els principals bancs centrals semblen tenir a la seva agenda, com així recalquen en cadascuna de les seves intervencions/declaracions. De fet, els últims indicadors coneguts semblen recolzar el missatge dels bancs centrals: als EUA es van publicar unes vendes detallistes millor del que s’esperava i les sol·licituds de desocupació mostren un mercat laboral resilient, mentre que al Regne Unit la inflació va ser més gran del que s’esperava (vegeu la secció d’Internacional). Pel que fa al mercat de renda variable, els principals índexs de borsa van tenir sessions negatives, però un impuls de les grans tecnològiques a finals de setmana els deixen pràcticament plans, excepte a Àsia, on les borses van reaccionar negativament a la pèrdua d’empenta de l’economia xinesa en el 4T 2023 (vegeu la notícia de la secció d’Internacional). Aquesta notícia va pesar de manera important en la cotització del cru, exercint pressió a la baixa enmig d’una escalada de tensions al Pròxim Orient després de nous atacs al Mar Roig. Pel que fa a altres matèries primeres, la referència de gas europeu manté el camí baixista, cotitzant per sota dels 30 euros/MWh, nivells que impliquen una cotització un 50% inferior a fa un any. Per la seva banda, el dòlar es va mantenir relativament estable davant les seves principals contraparts, mentre que la lliura esterlina va experimentar un repunt després de conèixer-se que la inflació britànica al desembre va ser més elevada del previst.

El BCE davant la crida dels mercats. El BCE es reuneix el proper 25 de gener amb uns mercats que aposten per una primera retallada de 25 p. b. a l’abril i baixades totals properes als 150 p. b. el 2024. La nostra posició és més conservadora que la que descompta el mercat: és cert que la inflació ha millorat més del que s’esperava els últims mesos, però en part ho ha fet per factors que ja no estaran «operatius» el 2024 (com els efectes base de l’energia i la normalització dels colls d’ampolla globals), de manera que preveiem una disminució més gradual de les pressions de preus en els propers trimestres. Atès l’alentiment en la desinflació, considerant que encara hi ha incertesa sobre els efectes de segona ronda (limitats fins ara) i amb una activitat feble, però amb un mercat laboral sòlid i perspectives de reactivació del creixement al llarg de l’any, pensem que el BCE afavorirà retallades més graduals i, el proper dia 25, allunyarà les expectatives de baixades de tipus ràpides i significatives. En aquest sentit, les últimes declaracions, com les de Christine Lagarde des de Davos, suggereixen que la primera retallada no arribarà abans del juny, mentre que les actes de la reunió del desembre, publicades recentment, reflecteixen preocupació sobre l’optimisme dels mercats financers i el risc que les seves expectatives de retallades provoquin una relaxació indesitjada de les condicions financeres (vegeu la Nota Breve).