Setmana del 15 al 21 de març de 2021

L’indicador de consum de CaixaBank va caure un 5% interanual en la mitjana de les dues primeres setmanes de març (del dia 1 al 14 de març). Aquestes dades representen una millora significativa respecte a les de febrer (−11%) i s’han vist reflectides tant en consum presencial amb targeta com en reintegraments i e-commerce (vegeu la Nota Breve). Per la seva banda, al gener, tant les exportacions com les importacions van caure a taxes de dos dígits respecte als registres d’un any abans (−11,4% i −16,4%, respectivament), afectades per les restriccions a l’activitat a Europa.

En la setmana finalitzada el 14 de març, l’indicador d’activitat diària (DEI) elaborat pel Banc de Portugal va registrar un descens interanual de l’11,1%, enfront del –10,4% de la setmana anterior. En el que portem de trimestre, el DEI indica una caiguda del PIB interanual del 6,9% (davant del –5,4% en el 4T 2020). Amb tot, la flexibilització de les mesures de contenció en aquesta segona quinzena del mes hauria de fer pujar l’activitat les pròximes setmanes.

La institució va augmentar fins al 6,5% l’avanç del PIB dels EUA previst l’últim trimestre del 2021 (abans 4,2%). En la mateixa línia, també va incrementar la inflació de la cistella de la despesa de consum personal (PCE, per les sigles en anglès), fins al 2,4% en el 4T 2021 (abans 1,8%). La recuperació dels últims trimestres, el nou paquet fiscal i l’elevat ritme de vacunació donen suport a la millora de perspectives. Tot i aquesta millora, la Fed va assenyalar que mantindria la política monetària àmpliament acomodatícia durant un llarg període de temps (vegeu la secció de Mercats financers). En clar contrast amb l’increment en les previsions econòmiques, els indicadors de vendes al detall i producció industrial es van deteriorar el mes de febrer (amb caigudes intermensuals en tots dos casos). No obstant això, es tracta d’un deteriorament transitori com a conseqüència de la tempesta hivernal que va afectar el sud del país i de la normalització de la despesa després de l’excepcional gener esperonat pels xecs d’estímul rebuts.

Tot i que la millora de l’escenari macroeconòmic ha començat a generar expectatives de reducció dels estímuls, la institució monetària es va mantenir ferma en conservar els estímuls actuals. La Fed va reafirmar que la seva prioritat ara és assolir l’objectiu de màxima ocupació (recordant que encara queda terreny per recuperar en aquest àmbit, vegeu la Nota Breve per a més detalls). A més, ha reiterat que, mentre les dades no mostrin el contrari, el risc d’inflació persistent (la Fed creu que el seu repunt serà transitori) seguirà en un segon pla. Així doncs, mantenen: i) el tipus d’interès oficial en l’interval 0,00% -0,25% i ii) les compres massives d’actius: actualment 80.000 milions de dòlars en treasuries i 40.000 milions de dòlars en MBS al mes. Respecte a les pujades recents dels tipus d’interès dels treasuries a 10 anys, Powell va repetir el seu discurs habitual: no consideren que el repunt sigui negatiu, ja que reflecteix millors expectatives econòmiques a mitjà termini (vegeu la nostra opinió a la Nota Breve).

Els inversors es mantenen cauts. La setmana passada els mercats financers van continuar mostrant la manca de catalitzadors que determinin una tendència clara i sostinguda. D’una banda, els inversors es van mostrar optimistes després de l’arrencada del paquet fiscal nord-americà i l’evolució favorable de l’economia mundial. Mentre que d’una altra, la imposició de noves restriccions en el moviment en alguns països de la zona de l’euro unida als temors davant d’un possible repunt de les pressions inflacionistes van alimentar el nerviosisme. Aquest últim aspecte es va posar de manifest en l’augment dels tipus d’interès a llarg termini als EUA, que es van situar en l’1,72% (el nivell més alt en 14 mesos) tot i el missatge tranquil·litzador de J. Powell després de la reunió de la Fed (vegeu la notícia anterior). Per la seva banda, els tipus d’interès de la zona de l’euro, tant a Alemanya com a la perifèria, també van ascendir la setmana en què S&P i Moody’s van mantenir les qualificacions d’Espanya (en A) i Portugal (en Baa3). Als mercats de renda variable també es va imposar el to mixt i els principals índexs borsaris van concloure la setmana amb escasses variacions (S&P 500 –0,8%, EuroStoxx 0,1%, Ibex 35 –1,8% i PSI-20 0%). Per la seva banda, el preu del barril de Brent va trencar amb la tendència de les setmanes anteriors i va baixar fins als 64 dòlars davant els dubtes sobre l’impacte en la demanda de cru de les noves restriccions a la mobilitat a Europa. Als mercats emergents, el protagonisme va ser per a Turquia, on el president T. Erdogan va destituir el governador del banc central després de la seva decisió d'apujar els tipus d'interès 200 p. b. fins al 19%. Això ha provocat la caiguda de més del 14% de la lira turca en els inicis d'aquesta mateixa setmana.