Setmana del 16 al 22 de maig del 2022
- La facturació del sector dels serveis i la indústria a Espanya manté el tipus malgrat les adversitats
- L’activitat xinesa va caure a l’abril afectada per les restriccions
- El temor a un ritme menor de creixement global s’estén als mercats financers
- Economia espanyolaLa facturació del sector dels serveis i la indústria a Espanya manté el tipus malgrat les adversitats
Al març, la xifra de negocis del sector serveis i de la indústria va mantenir un ritme notable de creixement, amb un avanç interanual del 17,5% i l’11,1%, respectivament. Tot i que això representa una notable desacceleració respecte al creixement dels mesos anteriors (del 23,6% i 20,9% al febrer, respectivament), en gran mesura això és degut a l’efecte de base, ja que al març de l’any passat la facturació es va recuperar ràpidament un cop superada l’onada de contagis que vam tenir a principis d’any.
Fort creixement de l’activitat al mercat immobiliari. Al març, malgrat el repunt de la incertesa a causa de l’esclat del conflicte bèl·lic, es van dur a terme 59.272 compravendes d’habitatge, un 25,6% més que el mateix mes de l’any passat i el registre mensual més elevat des del gener del 2008. D’aquesta manera, en l’acumulat de 12 mesos s’han fet 600.832 compravendes. Els avenços van ser notables tant al segment d’obra nova com al de la usada, tot i que el de la usada va avançar amb més força (28,3% interanual davant del 15,7%). La normalització gradual de la política monetària així com l’increment del preu de l’habitatge nou a causa del fort augment dels costos de construcció que està experimentant el sector hauria de moderar l’avenç de la demanda al llarg dels propers mesos.
Última actualització: 19 gener 2024 - 13:12Augment del deute públic espanyol en el 1T 2022. En concret, va assolir els 1,45 bilions d’euros al març, 26.700 milions més que al tancament del 2021. En percentatge del PIB, el deute públic es va situar en el 117,7% del PIB, una reducció de 0,7 p. p. respecte a la dada de tancament del 2021, però 22,2 p. p. per sobre de la ràtio el 2019. En aquest context, cal assenyalar que a finals d’abril s’havia completat el 42,5% de l’objectiu d’emissions brutes (suma de les emissions netes i les amortitzacions) de mitjà i llarg termini (148.000 milions d’euros) de l’Estratègia del Tresor per al 2022.
Intens deteriorament del dèficit comercial a Espanya. El 1T 2022 va tancar amb un dèficit de la balança comercial de béns de 15.416 milions d’euros, gairebé cinc vegades més que un any abans (−3.263 milions) i el pitjor registre en un 1T des del 2008. L’empitjorament es va deure tant a un més gran dèficit energètic com a un empitjorament del saldo de béns no energètics. Així, el dèficit energètic acumulat en el 1T es va elevar fins als 11.830 milions (vs. dèficit de 5.254 milions el 2021), impulsat tant per les importacions més grans en volum (+58%) com per l’intens repunt dels preus (+45 %). Alhora, la balança de béns no energètica també va continuar empitjorant i va anotar un dèficit de 3.587 milions en el 1T (vs. superàvit de 1.991 milions el 2021), fruit del major dinamisme de les importacions (28% vs. 19% de les exportacions).
Última actualització: 19 gener 2024 - 13:10 - Economia internacionalL’activitat xinesa va caure a l’abril afectada per les restriccions
Les vendes al detall van tornar a retrocedir en termes interanuals, i ho van fer per sobre del mes passat (−11,1% davant del −3,5% del març, i +8,1% en la mitjana del 2019). També es va contreure la producció industrial (−2,9% interanual, +5,0% al març i +5,7% el 2019). Els confinaments en un gran nombre de ciutats importants del país són darrere del fort debilitament de l’economia. Encara que l’activitat hauria de millorar els propers mesos, de la mà de la millora en els contagis i de les polítiques d’estímul que l’Executiu està impulsant, la recuperació pot resultar més moderada que després de la primera onada davant d’una demanda externa menys vigorosa.
Última actualització: 17 novembre 2023 - 10:08La Comissió Europea revisa substancialment a la baixa els seus escenaris per l’impacte de la guerra a Ucraïna. La institució va retallar el creixement de la zona de l’euro en 1,3 p. p. el 2022, fins al 2,7%; i en 0,4 p. p. el 2023, fins al 2,3% (respecte al seu escenari del gener). La revisió a la baixa va ser generalitzada per països, tot i que amb diferent intensitat: va destacar positivament França (amb només una retallada de −0,5 p. p. el 2022 i −0,3 p. p. el 2023) i negativament Espanya (−1,6 p. 2022 i –1,0 p. p. el 2023). Pel que fa a la inflació general de la zona de l’euro, la Comissió va elevar a 2,6 p. p. la previsió per al 2022, fins al 6,1%; i a 1,3 p. p. la del 2023, fins al 2,7%; i no preveu que torni al 2,0% fins a finals del proper any. La Comissió reconeix que la incertesa actual és molt elevada i presenta dos escenaris alternatius i més negatius que el central, on en un suposa la suspensió de subministrament de gas procedent de Rússia. En aquest escenari més sever, el 2022 i el 2023 el creixement es reduiria en 2,75 p. p. i 1,25 p. p., respectivament.
Els indicadors d’activitat dels EUA es mantenen en nivells considerables en el 2T 2022. A l’abril, les vendes al detall van augmentar de manera més robusta del que esperava el consens d’analistes, fet que confirma la resiliència del consum de les llars, en consonància amb l’avenç que va mostrar aquest component del PIB en el 1T 2022. En la mateixa línia, l’índex de producció industrial també va augmentar per sobre del previst a l’abril, la qual cosa matisa la feble dada que va marcar l’índex manufacturer elaborat per la Fed de Nova York per al mes de maig. En aquest darrer cas, a més, cal tenir en compte que l’Estat de Nova York representa un petit percentatge de la producció manufacturera del país.
El PIB japonès es va contreure a l’inici del 2022. L’activitat econòmica va caure un 0,2% intertrimestral en el 1T 2022 (+0,2% interanual), com a conseqüència de les estrictes restriccions aplicades els primers mesos de l’any a causa dels rebrots de COVID-19, i després d’un fort avenç al tram final del 2021 (+0,9% intertrimestral en el 4T 2021). D’aquesta manera, durant el darrer any, l’economia nipona no ha encadenat dos trimestres de creixement positiu seguits. Amb vista a aquest 2T, esperem un avanç positiu del PIB, davant l’aixecament de nombroses restriccions a la mobilitat, tot i que la incertesa és elevada.
Les sancions sobre Rússia comencen a passar factura a la seva economia. El PIB del país va créixer un 3,5% interanual durant el 1T 2022, alentint el seu dinamisme enfront del 5,0% del 4T 2021. Tot i que la dada només recull un mes del conflicte bèl·lic, els indicadors d’activitat de març van mostrar una intensa reculada. En aquest sentit, al còmput anual del 2022 preveiem una caiguda del PIB que podria situar-se al voltant del 8% davant la imposició de les sancions d’Occident, la sortida de fluxos d’inversió estrangers del país i l’afebliment de la demanda interna. A Polònia, per la seva banda, el PIB va créixer un 2,4% intertrimestral en el 1T 2022, una dada millor del que s’esperava i per sobre del creixement del trimestre anterior (1,8%). Com a Rússia, aquesta dada no reflecteix completament les implicacions econòmiques del conflicte a Ucraïna i es podria esperar una marcada desacceleració en els trimestres següents.
L’activitat econòmica resisteix a Portugal. Així, a l’abril, l’indicador de clima econòmic va millorar substancialment, després de l’afebliment el mes anterior, en què es va reflectir l’impacte negatiu de la guerra al sentiment dels agents econòmics. En aquest context, l’índex de preus industrials va continuar registrant una taxa d’avenç interanual molt elevada (+24,6% a l’abril), però una mica més baixa que la del mes anterior (26,5% al març). De fet, es tracta de la primera moderació en els darrers 18 mesos.
- Mercats financersEl temor a un ritme menor de creixement global s’estén als mercats financers
Setmana rere setmana, les preocupacions dels inversors sobre l’impacte que tindran els ajustos de la política monetària al ritme de creixement de les principals economies, en un context de preus al consum excepcionalment elevats, han anat guanyant terreny. En aquest sentit, durant la setmana passada es van succeir les declaracions de diversos membres de la Fed i del BCE advocant per la idoneïtat d’endurir la política monetària per aplacar l’escalada de la inflació. Aquests comentaris van alimentar el pessimisme dels inversors, que van optar per la compra d’actius més segurs com el deute sobirà. Així, i sota un perfil molt volàtil, les corbes sobiranes de la zona de l’euro i dels EUA es van aplanar, i la rendibilitat del treasury a 10 anys va retrocedir per situar-se en el 2,78%. Als mercats de renda variable, l’expectativa de l’augment dels tipus d’interès va penalitzar principalment els sectors més vinculats al creixement i va contribuir a l’augment de la pressió sobre els marges empresarials, fet que va derivar en un saldo mixt per als índexs principals. Per la seva banda, als mercats de matèries primeres el preu del barril de Brent es va mantenir per sobre dels 112 dòlars, en espera de nous avenços en les sancions al cru rus i malgrat les pors a un menor creixement econòmic mundial. El preu del gas natural europeu (TTF holandès) va cedir fins a situar-se al voltant dels 90 euros/MWh gràcies a l’arribada de més gas natural liquat al continent i a l’increment de les existències.
El BCE es mostra preocupat per la inflació elevada. Així se suggereix a les actes de la reunió del 14 d’abril, publicades la setmana passada, on destaca la preocupació generalitzada entre els membres del Consell de Govern pel repunt de les expectatives d’inflació per sobre de l’objectiu del 2%. Aquest factor, juntament amb els efectes de segona ronda i la persistència de les disrupcions a les cadenes de subministraments globals van centrar gran part del debat de l’última reunió i van motivar al BCE a confirmar el cessament de les compres en el 3T. Tot i això, cal recordar que aquestes actes fan referència a la reunió de mitjan abril i el to del BCE des de llavors ha continuat virant en favor d’una retirada més ràpida dels estímuls monetaris. En aquest sentit, els darrers comentaris d’alguns membres, incloent-hi els del vicepresident Luis de Guindos, mostraven la intenció de finalitzar les compres netes a principis de juliol i apujar els tipus d’interès aquell mateix mes.
Principals indicadors financers
20-5-22 13-5-22 Var. setmanal Acumulat 2022 Var. interanual Tipus (punts bàsics) Tipus 3 mesos Zona euro (Euribor) -0,35 -0,40 6 22 20 EUA (Libor) 1,51 1,44 +7 130 136 Tipus 12 mesos Zona euro (Euribor) 0,35 0,18 +17 85 83 EUA (Libor) 2,73 2,65 +8 215 247 Tipus 10 anys Alemanya 0,94 0,95 0 112 107 EUA 2,78 2,92 -14 127 116 Espanya 2,08 2,00 8 152 153 Portugal 2,13 2,06 7 167 157 Prima de risc (10 anys) Espanya 114 106 8 40 46 Portugal 119 112 7 54 50 Renda variable (percentatge) S&P 500 3.901 4.024 -3,0% -18,1% -6,1% Euro Stoxx 50 3.657 3.703 -1,3% -14,9% -9,2% IBEX 35 8.485 8.338 1,8% -2,6% -7,8% PSI 20 5.921 5.705 3,8% 6,3% 12,3% MSCI emergents 1.035 1.005 3,1% -16,0% -22,2% Divises (percentatge) EUR/USD dòlars per euro 1,056 1,041 1,5% -7,1% -13,3% EUR/GBP lliures per euro 0,846 0,849 -0,4% 0,5% -1,7% USD/CNY yuans per dòlar 6,693 6,789 -1,4% 5,3% 4,0% USD/MXN peso per dòlar 19,863 20,107 -1,2% -3,2% -0,5% Matèries Primeres (percentatge) Índex global 130,5 128,3 1,7% 31,6% 43,6% Brent a un mes $/barril 112,6 111,6 0,9% 44,7% 69,5% Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg.
POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.