Setmana del 17 al 21 de maig del 2021*

L’indicador CaixaBank de consum va créixer un 3% interanual en la mitjana de les dues primeres setmanes de maig (del dia 3 al 16 de maig), un registre notablement superior al de la mitjana del mes d’abril (–5%) i del 1T (–8%). El ràpid avanç del procés de vacunació, la millora de les xifres epidemiològiques i l’aixecament de l’estat d’alarma estan tenint un efecte positiu en el clima de confiança i el procés de recuperació del consum, que preveiem que tingui continuïtat les pròximes setmanes (vegeu la Nota Breve). Per la seva banda, al març, la facturació tant del sector industrial com del de serveis van avançar en termes intermensuals (+2,2% i +2,4%, respectivament). La taxa interanual està molt afectada per un efecte de base producte de la caiguda marcada de l’indicador al març del 2020 amb l’inici de la pandèmia. Tanmateix, si eliminem aquest efecte (prenent com a valor de març del 2020 el valor del 2019 augmentat pel creixement interanual mitjà de gener i febrer del 2020), la facturació de la indústria ja se situaria en nivells propers als de prepandèmia (–1,1% interanual), mentre que els serveis encara se situarien significativament per sota d’una situació de normalitat (–7,8% interanual).

L’indicador d’activitat diària elaborat pel Banc de Portugal va continuar millorant la setmana finalitzada el 16 de maig. Aquest indicador se situava només 1,2 punts per sota del tancament del 2019 (base 100). En la mateixa línia, l’indicador de clima econòmic va evolucionar favorablement a l’abril. La millora va ser generalitzada en tots els sectors d’activitat, tot i que van destacar molt positivament les millores en comerç i serveis (–2,7 punts el primer, davant dels –9,1 al març; –11,2 el segon, davant els –19,4 al març). L’índex de confiança dels consumidors també va augmentar com a conseqüència d’unes millors perspectives econòmiques del país i de la situació financera de les famílies.

A la zona de l’euro, la bona marxa de la campanya de vacunació (més del 30% de la població ja ha rebut almenys una dosi) permet albirar el final de les restriccions, cosa que es reflecteix en la contínua millora de l’optimisme empresarial. Així, el PMI de la regió va pujar significativament al maig, fins als 56,9 punts (53,8 anterior), còmodament per sobre del llindar dels 50 punts. Tot i que la millora va ser generalitzada per sectors, va ser especialment positiva en els serveis, on el component va aconseguir valors màxims de 35 mesos (55,1 enfront del 50,5). D’altra banda, la reactivació prevista en els serveis i els colls d’ampolla que comencen a observar-se en nombrosos sectors s’han traduït en una pujada de les expectatives dels preus de producció fins a màxims des de l’inici de la sèrie el 2002. A l’altre costat de l’Atlàntic, l’activitat econòmica nord-americana continua mostrant-se sòlida. L’indicador d’activitat setmanal elaborat per la Fed de Nova York es va emplaçar en cotes notables les primeres setmanes de maig, tot i el lleu descens. En la mateixa línia, l’índex manufacturer elaborat per aquesta mateixa Fed també es va mantenir en nivells elevats al maig i d’acord amb els avenços notables de l’activitat (24,3 punts). En aquest context, no cessen les veus que alerten de riscos inflacionistes persistents a l’economia americana.

De la mateixa manera que en les setmanes precedents, els inversors es van mostrar vacil·lants entre la millora en els indicadors d’activitat econòmica i els temors davant el repunt dels contagis en diversos països d’Àsia, tot això en un context de nerviosisme pels riscos de sobreescalfament nord-americà. En relació amb aquest últim element, les declaracions de diversos membres de la Fed, que apuntaven la continuïtat de les mesures monetàries actuals durant un llarg període de temps, van contrastar amb el que es va llegir a les actes de l’última reunió de l’autoritat monetària, on alguns membres ja esmentaven la necessitat de començar a debatre sobre el tapering (vegeu la següent notícia). En aquest context, la rendibilitat del bo a 10 anys als EUA va concloure la setmana amb escasses variacions. Per la seva banda, a la zona de l’euro els tipus d’interès del deute core i de la perifèria van descendir empesos per les declaracions de l’economista en cap del BCE referint-se a la transitorietat de les pressions inflacionistes i al manteniment de les mesures acomodatícies. Als mercats de renda variable, els principals índexs borsaris van concloure amb pèrdues lleus. Finalment, als mercats de matèries primeres, el preu del barril de Brent va baixar fins a situar-se al voltant dels 65 dòlars davant l’expectativa del possible augment de l’oferta del cru iranià, que es podria generar si els EUA i l’Iran finalment arriben a un acord en matèria nuclear.

Actes de la Fed: pressió per iniciar el debat del tapering. Les actes de la reunió de la Fed, celebrada el 27 i 28 d’abril, van mostrar una millor lectura de l’evolució de l’economia per la majoria dels seus membres, si bé, encara no prou com per decretar «progrés substancial» en els objectius marcats, amb el focus posat al mercat laboral. En termes generals, el repunt en la inflació continua sent percebut com transitori. No obstant això, alguns membres van advertir sobre el risc de l’acumulació de pressions inflacionistes fins a nivells no desitjats, a causa del fort repunt de la demanda i les restriccions que s’observen per la banda de l’oferta. Pel que fa a la política monetària, les actes van sorprendre en revelar que alguns membres exigien al Comitè disposició per debatre «en les pròximes reunions» ajustos en el programa de compres d’actius (tapering), en cas que l’economia continués registrant un «progrés ràpid» al voltant dels objectius. La informació contrasta amb el missatge del president Powell durant la roda de premsa a l’abril, quan assegurava que «encara no és el moment» de parlar del tapering. De tota manera, cal recordar que, des de la reunió d’abril, algunes dades econòmiques han decebut (especialment, les relatives al mercat laboral), fet que podria suggerir que, de moment, la Fed no tindrà pressa a iniciar el debat de retirada d’estímuls.