Setmana del 19 al 23 de desembre del 2022*

Així, segons la nova estimació, el PIB va créixer un 0,1% intertrimestral en el 3T, davant del 0,2% estimat a la primera publicació a finals d’octubre. En contraposició, l’INE ha revisat a l’alça els creixements del PIB del 1T i el 2T 2022, en +0,3 p. p. i +0,5 p. p. fins al +0,1% i el +2,0%, respectivament. Com a resultat, el creixement interanual del PIB del 3T es va ajustar a l’alça des del 3,8% al 4,4%, mentre que la diferència respecte al nivell del PIB prepandèmia (4T 2019) es va revisar des del –2,0% fins al –1,4%. Per components, destaca la revisió a la baixa en el 3T del consum privat (de l’1,1% intertrimestral al 0,1%) i la inversió, parcialment compensada per la revisió a l’alça del consum públic. Així, la demanda domèstica passa a contribuir 0,5 p. p. al creixement intertrimestral del PIB, és a dir, al voltant de la meitat del que es va estimar anteriorment, mentre que la contribució del sector extern augmenta, gràcies al menor impuls de les importacions. D’altra banda, a l’octubre, l’índex de xifres de negoci al sector industrial va caure un 2,3% intermensual (termes nominals). D’aquesta manera, la xifra de negocis del sector industrial encadena dos mesos seguits de caigudes substancials, que han fet que la taxa interanual de creixement es moderi des del 28,1% a l’agost al 17,1% a l’octubre, xifres que, tot i això, també reflecteixen la desacceleració en l’evolució dels preus. Per contra, l’indicador homòleg del sector serveis es va mantenir a l’octubre pràcticament pla en termes intermensuals (–0,1%). En taxa interanual, el sector anota un creixement del 15,9%.

Els ministres d’Energia dels 27 països de la UE van acordar un mecanisme que s’activaria automàticament quan, durant tres dies laborals consecutius, els futurs a un mes del preu del gas de referència europeu (el TTF holandès) superin els 180 €/MWh; i, alhora, siguin 35 €/MWh més elevats que el preu de referència del gas natural liquat (GNL) als mercats internacionals. Aquest mecanisme s’aplicaria a tot Europa (inclòs el Mercat Ibèric del Gas) a partir del 15 de febrer i podria ésser vigent durant un any. Mentrestant, segons les dades publicades per Eurostat, el consum de gas a la regió s’ha reduït entre l’agost i el novembre en més d’un 20% respecte al consum mitjà en aquests mateixos mesos dels últims quatre anys, cosa que alleuja la pressió sobre les reserves de gas que continuen properes al 90%. Finalment, al desembre la confiança empresarial alemanya, mesurada per l’Ifo, continua recuperant-se, després del fort deteriorament a l’estiu, si bé continua en valors compatibles amb caigudes de l’activitat (88,6 versus 86,4).

Després de l’enduriment en la narrativa hawkish durant les reunions del desembre tant a la Reserva Federal com, i, sobretot, al BCE, el focus dels inversors aquesta setmana va ser al Japó, on el banc central va sorprendre en flexibilitzar alguns dels paràmetres de la seva política de control de la corba de tipus sobirans (yield curve control). Així, el Banc del Japó va anunciar un increment del límit superior aplicat a la rendibilitat del bo públic amb venciment a 10 anys, des del 0,25% al 0,50%, alhora que va ampliar l’import de les compres d’actius (quantitative easing) per contenir la volatilitat de la corba. L’anunci va sorprendre la majoria dels analistes per ser l’únic dels bancs centrals del G-10 que encara no havia mogut fitxa en el biaix acomodatici de la seva política monetària, fet que va detonar una marcada apreciació del ien davant de les principals monedes (132 a l’encreuament amb el dòlar, de tornada als nivells d’agost) i un augment en la corba del deute sobirà. El comportament es va estendre també al deute públic als EUA i al llarg de la zona de l’euro, accentuat, també, pels comentaris d’alguns membres del BCE (com el vicepresident De Guindos) que reiteraven la intenció de continuar pujant els tipus oficials a un ritme de 50 p. b. Per la seva banda, l’euro es va mantenir sense gaires canvis respecte del dòlar mentre els índexs borsaris tancaven la setmana amb resultats mixtos. Als mercats de matèries primeres, el preu del petroli (Brent) va pujar fins a superar els 80 dòlars per barril després dels missatges per part de les autoritats xineses de donar prioritat al creixement econòmic l’any que ve i, d’altra banda, al pla anunciat per l’Administració Biden de reposar les reserves estratègiques de cru. En contrast, el preu del gas natural a Europa va baixar de forma notable (per sota dels 100 €/MWh per al TTF) davant de les previsions d’un clima més càlid al sud d’Europa i després de l’acord assolit en el marc de la UE (vegeu la secció d’Economia internacional).