Setmana del 19 al 23 de setembre del 2022

Després de l’actualització, el PIB hauria crescut un 1,5% intertrimestral en el 2T 2022. Això és +0,4 p. p. per sobre de l’estimació anterior. Així mateix, l’INE ha revisat a la baixa en 0,4 p. p. el creixement intertrimestral del 1T 2022 (fins al −0,2%). En termes interanuals, el PIB va créixer en el 2T 2022 un 6,8%, davant el 6,3% estimat anteriorment. Segons les noves dades, el PIB en el 2T 2022 es va situar un 2,2% per sota del nivell precrisi (4T 2019), en lloc del −2,5% estimat originalment. Per components, destaca la forta revisió a la baixa del consum, que passa de créixer un 3,2% intertrimestral a un 1,2% en el 2T 2022. Per contra, el sector exterior va contribuir de manera més positiva a l’avenç del trimestre. En concret, la demanda externa ha passat a contribuir 4,9 p. p. al creixement del PIB del 2T 2022 en termes interanuals, davant dels 2,6 p. p. estimats prèviament. D’altra banda, les xifres que anem coneixent del 3T continuen corroborant un debilitament de l’economia; així, les activitats de negocis al sector serveis i de la indústria van retrocedir al juliol un 2,0% i un 4,2% intermensual, respectivament (vegeu la Nota Breve).

L’índex d’activitat empresarial PMI va tornar a retrocedir al setembre a Alemanya (45,9 vs. 46,9), confirmant-se en nivells compatibles amb caigudes de l’activitat. Aquesta evolució contrasta amb el modest repunt del PMI a França, que es va estabilitzar en un nivell coherent amb un estancament de l’activitat (51,2 vs. 50,4), però que resulta insuficient per evitar la caiguda del PMI de la zona de l’euro en el mes (48,2 vs. 48,9 a l’agost). Alemanya serà una de les economies més afectades pel tall en el subministrament de gas via el Nord Stream 1, per la qual cosa el Bundesbank anticipa que el PIB caurà ja en el 3T 2022 i 4T 2022 i probablement també en el 1T 2023 (tot i que no ho quantifica). A més, el Ministeri de Finances alemany estima que el cost del subministrament de gas natural alternatiu al gas rus ascendirà aquest any a uns 60.000 milions d’euros (1,7% del PIB del país), i anticipa que aquesta factura es podria elevar el 2023 a 100.000 milions d’euros (gairebé un 2,0% del PIB).

La Reserva Federal va decidir per unanimitat a la reunió d’aquest dimecres apujar els tipus d’interès oficials a 75 p. b. fins a l’interval 3,00%-3,25%, endinsant-se al terreny restrictiu (per sobre del 2,5% estimat com a neutral, segons el banc central). Les paraules de Jerome Powell van mostrar un ferm compromís dels membres de la Fed a restablir l’estabilitat de preus, encara que per aconseguir-ho calgui travessar un període de menor creixement econòmic i una taxa d’atur més elevada. Amb vista a les properes reunions, la Fed estima que caldrà mantenir uns tipus d’interès restrictius durant diversos trimestres per intentar contenir la inflació. De fet, segons el votant mitjà del FOMC, caldran encara 1,25 p. p. de pujades de tipus aquest any i 0,25 p. p. el que ve per assolir el nivell desitjat d’enduriment de les condicions financeres. Fins al 2024, no s’observarien les primeres baixades de tipus d’interès, tot i que el dot plot mostra una gran diversitat d’opinions pel que fa a la rapidesa d’aquesta relaxació eventual de les condicions financeres (vegeu la Nota Breve).

La política monetària va continuar centrant l’atenció dels mercats financers. A més de la nova i esperada pujada de tipus d’interès per part de la Fed (+75 p. b., vegeu la notícia anterior), el Banc Central d’Anglaterra, el de Suècia i el de Suïssa també van incrementar els tipus (50, 100 y 75 p. b., respectivament). Així mateix, cal recordar que la setmana anterior ho havia fet el BCE (75 p. b., vegeu la Nota Breve). Tots ells amb la intenció de sufocar els elevats nivells d’inflació de les economies respectives. A Àsia, les autoritats monetàries de Hong Kong, les Filipines, Indonèsia i Taiwan també van apujar els tipus d’interès. Així, l’enduriment de les condicions monetàries va continuar pressionant a l’alça la rendibilitat del deute sobirà de la zona de l’euro i dels EUA, on la corba de tipus es va continuar invertint. Al mercat de divises, el dòlar va mantenir la seva apreciació davant la resta de divises i al Japó, el banc central del país va intervenir sobre el ien per evitar un debilitament més gran del seu tipus de canvi (una intervenció d’un calibre no vist des del 1998). Per part seva, els principals índexs borsaris van patir una nova setmana de descensos, intensificats per l’agreujament de les declaracions del president rus i per les males projeccions de beneficis anunciades per algunes companyies nord-americanes. Finalment, als mercats de matèries primeres, el preu del barril de Brent va oscil·lar al voltant dels 90 dòlars, mentre que els preus del gas natural a Europa, tot i mantenir-se elevats (190 €/MWh en la referència TTF), van tenir un comportament més estable.