Setmana del 19 al 26 de juny del 2026

L’INE ha confirmat, en la revisió habitual de la dada preliminar, que el PIB va créixer en el 1T un 0,6% intertrimestral i un 2,7% interanual. Per components, destaca la revisió a l’alça de 3 dècimes del consum públic, fins al 0,5% intertrimestral, la qual cosa eleva l’aportació de la demanda interna fins a 0,5 p. p. (1 dècima més). Pel costat de la demanda externa, la menor contribució al creixement trimestral, respecte a l’estimat inicialment, s’explica per una caiguda més intensa de les exportacions i un descens menor de les importacions. Les noves dades confirmen l’alentiment del creixement del PIB en l’arrencada de l’any, fruit de la menor embranzida de la demanda interna, tant del consum privat com, sobretot, de la inversió.

Els serveis a Espanya s’alenteixen en l’arrencada del 2T. El sector terciari va mostrar un lleuger afebliment a l’abril, ja que l’índex de producció del sector serveis (IPSS) va caure un 0,2% intermensual, enfront del creixement mitjà mensual del 0,1% anotat en el 1T. Aquest retrocés es va centrar, principalment, en els sectors del comerç, tant al detall (–1,5%) com a l’engròs (–3,4%). Per part seva, en termes interanuals, la taxa de creixement de l’IPSS va passar del 2,5% al març al 2,2% a l’abril.

El dèficit comercial espanyol repunta a l’abril per l’encariment de les importacions energètiques. El dèficit comercial es va situar en 5.172 milions d’euros, des dels 3.882 milions d’un any abans, a causa del major creixement de les importacions (8,7% interanual vs. 5,8% les exportacions). Aquest augment va estar impulsat, en bona part, per la forta embranzida de les importacions de productes energètics (+32,2%), motivada principalment per l’encariment dels preus, de manera que el dèficit energètic es va ampliar un 36,3%, fins als 3.854 milions. En tot cas, l’acumulat del gener-abril llança un dèficit comercial de 16.850 milions d’euros, inferior al registrat en el mateix període del 2025 (–18.982 milions), gràcies al creixement de les exportacions (+2,0%) i a l’avanç molt contingut de les importacions (+0,3%).

De fet, el PMI de clima empresarial va augmentar 1 punt al juny, fins a 49,5 (sent 50 el llindar que marca creixements positius), i va situar la mitjana del 2T en 48,9, després del 51,3 del 1T. L’avanç del juny s’explica per la modesta recuperació dels serveis, tot i que sense superar el nivell de 50. Mentrestant, els components de preus apunten al fet que les pressions inflacionistes s’estan suavitzant. Per països, a França el PMI va repuntar amb força, impulsat pels serveis, tot i que sense aconseguir nivells compatibles amb un creixement positiu, ni en el sector ni en el conjunt de l’economia. En canvi, a Alemanya el PMI va tornar a caure i es va situar per tercer mes consecutiu per sota de 50, llastat pels serveis. Per part seva, l’índex Ifo de confiança empresarial a Alemanya va tornar a augmentar al juny, tot i que segueix per sota dels nivells previs al conflicte i en valors que incideixen en la feblesa de la seva economia (+0,6 punts, fins a 85,6, sent 100 el llindar que apunta a creixements pròxims a la seva mitjana).

Activitat i consum als EUA: avanç desigual amb fons encara fràgil. El PMI compost va augmentar al juny 0,7 punts, fins a 52,2, consolidant-se en nivells compatibles amb creixements positius i, a més, recupera nivells previs al conflicte al Pròxim Orient, gràcies al bon moment del sector manufacturer (55,7), impulsat, en part, per l’avançament de comandes davant possibles disrupcions. Els serveis avancen amb menys intensitat (51,3), condicionats per la pèrdua de poder adquisitiu i de confiança de les llars. Pel costat de la demanda interna, el consum privat intenta guanyar tracció, després d’un inici d’any feble: la revisió a l’alça del PIB del 1T (+0,5 p. p., fins a un 2,1% anualitzat) es basa en una aportació negativa del sector exterior menor al que s’havia estimat prèviament (–0,4 p. p. vs. –1,3 p. p., preliminar), mentre que el consum de les famílies va créixer molt menys del que s’havia enunciat (–0,9 p. p., fins al 0,5% anualitzat). De fet, al maig, el consum real (ajustat per estacionalitat) va créixer un 0,3% intertrimestral i, malgrat revisar-se a la baixa les dades prèvies, apunta a un 2T en què el consum privat podria créixer al voltant del 2,0% anualitzat. Per part seva, l’energia continua impulsant la inflació: al maig, el deflactor del consum privat (PCE) general va repuntar 0,3 p. p., fins al 4,1% (màxim en més de tres anys), però el subjacent només 0,1 p. p., fins al 3,4%.

El principal catalitzador de la setmana va ser la intensa caiguda dels preus energètics que, malgrat la fragilitat de l’alto el foc aconseguit, situa el barril del cru Brent en nivells previs a l’esclat del conflicte amb l’Iran. Aquestes caigudes van rebaixar les expectatives de noves pujades de tipus per part del BCE i la Fed: a la zona de l’euro, el mercat va passar a descomptar amb prou feines una pujada addicional del BCE a final d’any, mentre que als EUA també es va reduir la probabilitat implícita de dues pujades. En el cas del BCE, el to més dovish de Lagarde va amplificar aquest ajust, tot i que altres membres del Consell com Lane o Schnabel van incidir en la persistència de les pressions inflacionistes, la qual cosa pot requerir noves pujades de tipus. Aquest canvi d’expectatives va afavorir un descens de les rendibilitats sobiranes, amb un desplaçament a la baixa de la corba alemanya i una lleugera ampliació dels diferencials perifèrics. Als EUA, l’ajust dels treasuries va ser més contingut, després que el PCE de maig aconseguís el seu nivell més alt en tres anys, tot i que amb una variació mensual lleugerament inferior a l’esperada. En divises, el dòlar es va apreciar enfront de l’euro, que va caure al seu nivell més baix de l’últim any, per sota d’1,14 dòlars, i també es va enfortir en termes efectius, la qual cosa va pesar sobre els metalls preciosos. En renda variable, la volatilitat en les tecnològiques va marcar la setmana: el Nasdaq i diversos índexs asiàtics van tancar amb retrocessos, i si bé l’S&P500 va tancar en negatiu llastat pel mal acompliment de les grans companyies tecnològiques (amb les Mag 7 cedint més d’un 6%), l’índex equiponderat va avançar un 1,1%, esperonat per la base d’un cicle resilient i la millora geopolítica. Els índexs borsaris de la zona de l’euro van tenir un comportament mixt, on l’IBEX 35 va destacar en positiu.