Setmana del 20 al 27 de febrer del 2026

Al desembre, l’índex de producció del sector serveis va accelerar la seva taxa de creixement interanual en 1 p. p. fins al 3,8%, de manera que en el conjunt de l’any va créixer un 3,4%. Per sectors, el creixement al desembre va ser generalitzat excepte a l’hostaleria, que va retrocedir un 1,4%. Aquesta lectura del sector terciari confirma les bones xifres de creixement que desprenia l’evolució del PIB per al 4T.

La inflació a Espanya es manté estable al febrer, després de tres mesos de caigudes. La inflació general es manté al febrer en el 2,3%, mentre que la subjacent puja 1 dècima fins al 2,7%, segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE. Aquesta estabilització respon a dos efectes contraposats: la pressió a la baixa exercida per l’electricitat, que s’hauria vist compensada per la contribució a l’alça d’altres components, principalment els carburants. Tant la dada d’inflació general com la de la subjacent es troben lleugerament per sobre del rang esperat per CaixaBank Research (vegeu la Nota Breve).

El Tribunal Suprem tomba els aranzels generals en considerar, per una majoria de 6 a 3, que el recurs a la Llei d’emergència econòmica (IEEPA) no és la via adequada per al seu establiment, en tractar-se d’una forma d’imposició tributària la competència de la qual recau en el Congrés. La sentència anul·la els aranzels imposats al Canadà, Mèxic i la Xina vinculats al tràfic de drogues, així com els anunciats en el Liberation Day i les seves posteriors modificacions, però no afecta als aranzels sectorials sobre cotxes, alumini o acer. Malgrat el revés judicial, el Govern disposa de camins legals alternatius per recuperar la iniciativa en política comercial, com evidencia la ràpida activació d’un aranzel general del 10% per 150 dies que ja va entrar en vigor dimarts 24 i que podria elevar-se al 15%, segons el que va anunciar Trump. La sentència del Tribunal Suprem hauria reduït l’aranzel mitjà, des del 14% vigent, a gairebé un 7% en un primer moment, si bé després va pujar a l’11% després de la decisió de Trump. Per països, els més beneficiats serien la Xina, l’Índia i el Brasil, mentre que entre els perjudicats es troben la UE i el Regne Unit, que havien aconseguit acords bilaterals més avantatjosos l’estiu passat. Així, per exemple, un automòbil europeu pagaria ara un aranzel del 25%, enfront del 15% pactat. Els principals dubtes de la sentència del Tribunal Suprem estan relacionats amb la batalla legal pel que ja s’ha recaptat amb IEEPA (100-150 mM de dòlars) i les potencials reclamacions respecte al nou aranzel general –un instrument pensat per a la resolució de problemes fonamentals de pagaments internacionals. També seran rellevants els efectes del nou escenari aranzelari per a l’estabilitat de la treva comercial i tecnològica amb la Xina i sobre la reconfiguració comercial que es va produir el 2025 d’exportacions cap a altres països asiàtics, com el Vietnam o Taiwan.

Perspectives positives per al creixement de la zona de l’euro en el 1T. De fet, l’índex de sentiment econòmic publicat per la Comissió Europea, malgrat caure al febrer 1,0 punts, fins al 98,3 (100 és el llindar que marca creixements propers a la seva mitjana), encara es manté entre els registres més elevats en gairebé tres anys. La caiguda del febrer s’explica, principalment, pel descens de les expectatives al sector serveis, que sembla haver refredat les seves pretensions de creació d’ocupació en els pròxims tres mesos. Amb tot, les expectatives per a la regió continuen sent positives, esperonades pel major optimisme cap a Alemanya: l’índex Ifo de confiança empresarial va pujar al febrer 1,0 punts, fins a 88,6 (llindar de 100). No obstant això, els últims esdeveniments en matèria aranzelària (vegeu la notícia anterior) poden afectar negativament els índexs de confiança i el clima industrial a curt termini. 

La setmana va arrencar amb un sentiment bastant negatiu als mercats, per tot el que s’ha derivat de la decisió del Tribunal Suprem de declarar il·legals els aranzels bilaterals i la posterior resposta de Trump amb una nova ronda d’aranzels (vegeu la notícia a la secció d’Economia internacional). Per tant, la incertesa aranzelària torna a incorporar-se a l’escenari, sumant-se als temes que encara continuen oberts: la crisi amb l’Iran o els temors per l’efecte disruptiu de la IA a l’economia. Referent a això, un informe de la gestora americana Citrini, en què presentava un escenari de recessió i enfonsament borsari causat per la IA, va provocar fortes caigudes a les borses globals a principis de setmana en els sectors esmentats a l’informe. Aquestes caigudes es van mantenir després de conèixer-se que la nord-americana Anthropic (empresa d’IDE en IA) ha llançat una sèrie d’eines en IA que poden suposar una important disrupció en els models de negoci de serveis d’IT i de software tradicional. Aquestes caigudes, no obstant això, es van revertir després de les declaracions de la pròpia empresa en què assenyalava que aquestes eines tenen un impacte més d’evolució i integració que de «substitució». Segons el balanç de la setmana, els principals índexs de renda variable tanquen en positiu, destacant els índexs de Corea (més del 7,0%), del Japó (més d’un 2,0%) i de bona part dels europeus. Mentrestant, el cru va tenir un final de setmana força volàtil, reflex del fet que els mercats no confien en un desenllaç ràpid en les dures negociacions en curs sobre el programa nuclear de l’Iran, però tampoc semblen estar descomptant els escenaris més adversos (no va superar els 72 dòlars per barril). El balanç de la setmana mostra, fins i tot, una modesta caiguda del preu del cru, que continua cotitzant al voltant de 71 dòlars per barril.