Setmana del 20 al 27 de març del 2026

Tot i això, el creixement del conjunt de l’any es manté en el 2,8%. Els indicadors de principis del 2026 que es van publicant continuen apuntant a certa desacceleració. Aquesta setmana s’ha publicat l’índex de producció del sector serveis, que va recular el 0,9% intermensual al gener, mentre que la taxa interanual es va frenar sensiblement, passant del 3,4% al desembre al 0,9% al gener. En tot cas, aquest indicador presenta a la sèrie històrica episodis de volatilitat d’aquesta magnitud, per la qual cosa no és descartable un efecte rebot posterior. D’altra banda, el Banc d’Espanya retalla la previsió de creixement del PIB per al 2026, 0,1 p. p. fins al 2,3%, ja que si bé estima que l’impacte del conflicte entre els EUA i l’Iran podria suposar 0,4 p. p. menys de creixement si el repunt dels preus de l’energia es moderat i acotat en el temps, aquest impacte es podria veure parcialment compensat pel paquet d’ajudes fiscals que el Govern va aprovar el 20 de març passat. Pel que fa a la inflació, la institució preveu que escali enguany fins al 3,0%, davant del 2,1% previst anteriorment.

La inflació espanyola puja fins al 3,3% pel conflicte al Pròxim Orient. La inflació general puja al març 1 punt fins al 2,3%, mentre que la subjacent es manté en el 2,7%, segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE. Aquesta pujada és deguda a l’augment dels preus dels combustibles com a conseqüència de l’escalada del conflicte al Pròxim Orient. El repunt de l’energia introdueix riscos a l’alça en la nostra previsió d’inflació del 2,4% per al conjunt del 2026.

De fet, l’índex PMI de clima empresarial per a la zona de l’euro va caure al març més del que s’esperava, fins a referències compatibles amb un estancament de l’activitat (–1,4 punts, fins a 50,5, i 50 són el llindar de creixements positius). Pel que fa als preus, s’assenyala que el fort encariment dels inputs no s’està traslladant a preus finals, de moment. La caiguda del PMI es concentra en serveis (–1,8 punts, fins a 50,1), mentre que manufactures resisteix (+0,6 punts, fins a 51,4). Aquesta millora en les manufactures respon a l’avançament de compres per esquivar possibles interrupcions greus en les cadenes d’oferta global causades per la guerra al Pròxim Orient, sobretot a Alemanya, amb una caiguda del PMI menor que a França, on marca nivells compatibles amb caigudes d’activitat (51,9 i 48,3, respectivament). La resistència d’Alemanya està amenaçada, com assenyala el descens, al març, de la confiança empresarial Ifo (–2,0 punts, fins a 86,4, i és 100 el llindar de referència) per la forta caiguda del component d’expectatives. L’índex ZEW de confiança empresarial del març també és més pessimista: el percentatge d’enquestats que anticipa un deteriorament de l’activitat puja gairebé 26 p. p., fins al 30%, superant lleugerament el percentatge que confia en una millora.

Els indicadors de clima empresarial als EUA no anticipen una acceleració del creixement a l’inici de l’any. Al març, el PMI compost va baixar fins als 51,4 punts, des dels 51,9 al febrer, marcant un mínim d’11 mesos, tot i que encara en zona expansiva. Aquesta moderació va venir liderada pels serveis, que va caure –0,6 punts, fins als 51,1, per una menor entrada de comandes derivada de la debilitat a la demanda externa. En contrast, el PMI manufacturer va repuntar 0,8 punts, fins als 52,4 gràcies al major dinamisme de la producció i de les noves comandes, incloses les estrangeres. Segons el comunicat oficial, aquest nivell del PMI és coherent amb un creixement del PIB en el 1T 2026 al voltant de l’1% trimestral anualitzat (0,7% en el 4T 2025), cosa que reforça el senyal que l’economia no es recuperarà tan ràpid de l’aturada del 4T 2025. En aquest context de pèrdua d’impuls, l’informe assenyala que el fort augment que estan patint els costos dels inputs per l’impacte de la guerra al Pròxim Orient s’està traslladant molt als preus finals, que registren l’augment més pronunciat en més de tres anys i mig.

La volatilitat està sent la tònica de la setmana, amb l’atenció dels mercats posada als anuncis de Trump sobre el fet que les negociacions en curs amb l’Iran donarien pas a un acord de pau imminent i amb els desmentiments de l’Iran a l’existència d’aquestes negociacions. El cru va cotitzar aquest creuament de notícies contradictòries amb forts moviments intradia (en una sola sessió va arribar a oscil·lar entre els 96 i els 112 dòlars el barril de Brent). Si bé, al llarg de la setmana, i a mesura que semblava clar que el final de la guerra no era tan imminent com anunciava Trump, i que continuaven els atacs iranians a infraestructures energètiques a la regió (encara que a una escala molt menor que en setmanes anteriors), la cotització del cru va dibuixar un moviment a l’alça que l’ha portat a superar, en el moment de tancament d’aquest informe, els 109 dòlars per barril. Fins i tot l’anunci de Trump, al tancament de la sessió de dijous a través de la xarxa social, d’ampliar fins al 6 d’abril la pausa en els seus atacs a les infraestructures energètiques iranianes no va aconseguir més que una correcció modesta i transitòria en la cotització del cru. Mentrestant, la corba de rendiments sobirans ha estat reaccionant, gairebé de forma mecànica, als vaivens en la cotització del cru. El balanç de la setmana és d’un notable aplanament als pendents de les corbes, provocat per una pujada de les TIR als trams curts que ha estat molt superior a l’augment de les rendibilitats dels terminis més llargs. A més, les corbes sobiranes europees també s’han vist afectades pel comentari de Nagel sobre el fet que pujar tipus a l’abril és «una opció», provocant un reajustament en les expectatives del mercat per als tipus del BCE, que ara veu possible fins a tres retallades de 25 p. b. des d’ara fins a finals d’any.