Setmana del 21 al 27 de juny de 2021

L’indicador CaixaBank de consum va créixer un 2% respecte al nivell de referència pre-COVID en la mitjana de les tres primeres setmanes de juny (del dia 31 de maig al 20 de juny), un registre igual al de la mitjana del mes passat. Per segments, la recuperació del consum domèstic en serveis turístics (–1% interanual del començament de juny ençà davant el –18% del maig), oci i restauració (17% enfront de l’11% del maig) i transports (–5% davant del –11% del maig) ha estat compensada per la normalització de la despesa en béns de primera necessitat (24% enfront del 32% del maig) (vegeu la Nota Breve). Per la seva banda, la xifra de negocis del sector industrial va avançar un 0,8% intermensual a l’abril, per la qual cosa se situa un 0,4% per sota del registre del mateix mes del 2019. En contraposició, l’indicador homòleg del sector serveis va retrocedir un 0,5% intermensual i es va situar un 8,0% per sota de la cota d’abril del 2019.

Així, l’indicador d’activitat diària (DEI) elaborat pel Banc de Portugal va créixer en els primers 80 dies del 2T un 7% respecte del trimestre anterior. Aquesta dinàmica positiva des del mes d’abril suggereix que el creixement intertrimestral del PIB en el 2T podria situar-se al voltant del 5%, tot i que l’evolució de la pandèmia aquestes últimes setmanes podria moderar el creixement econòmic en endavant. En particular, la situació a l’àrea metropolitana de Lisboa va forçar les autoritats a endurir algunes mesures de distanciament social a la regió i no va permetre la retirada d’altres mesures a la resta del país.

A Alemanya, l’Ifo va marcar al juny màxims de 30 mesos (101,8 davant del 99,2 del mes anterior) alhora que, a la zona de l’euro, el PMI compost va aconseguir màxims de 15 anys (59,2 davant del 57,1), gràcies a la lleu millora a França (57,1 davant del 57,0) i, sobretot, a Alemanya (60,4 davant del 56,2). A més, la millora de la confiança es va produir tant en l’índex de manufactures com en el de serveis, el gran beneficiat de l’aixecament de restriccions per la bona evolució de la pandèmia. No obstant això, els empresaris van continuar reconeixent un fort augment en els costos de les seves entrades (augments en els preus de les matèries primeres, majors costos de transport i pressions a l’alça sobre els salaris) que podria acabar traslladant-se als preus al consumidor els propers mesos. Mentrestant, als EUA, el PMI es va mantenir en valors molt elevats malgrat caure gairebé 5 punts (63,9 davant del 68,7 al maig). En aquest context, demòcrates i republicans semblen haver arribat a un acord per renovar infraestructures, amb una despesa prevista d’1,2 bilions de dòlars (559.000 milions en despesa nova). Tot i que encara lluny de l’ambiciós pla d’infraestructures de Biden (The American Jobs Plan), representa un primer pas cap a la consecució de l’agenda del nou president.

Els dubtes sobre la inflació, les declaracions discordants de diferents membres de la Fed, les noves variants del virus i uns índexs borsaris que cotitzen en zona de màxims històrics van generar dubtes entre els inversors. Malgrat aquesta situació i de l’existència d’opinions que veuen necessari un moviment correctiu, els mercats de renda variable van tenir un bon comportament afavorit per les últimes dades de sentiment econòmic, que confirmen un creixement sòlid, i per l’acord assolit als EUA sobre un paquet fiscal d’infraestructures (vegeu la notícia a la secció d’Economia internacional), que podria ser un primer pas a l’aprovació d’un pla més ampli: l’S&P 500 es va revalorar un 2,7%, marcant un nou màxim històric; l’Eurostoxx 50, un +0,9%, i l’Ibex 35 i el PSI-20 van mostrar una evolució menys positiva (+0,7% i +0,5%, respectivament). Al mercat de renda fixa, les rendibilitats dels bons sobirans a 10 anys dels EUA i Alemanya van pujar molt modestament, en una setmana en què van tornar a augmentar les expectatives d’inflació, tot i que encara es troben lluny dels màxims assolits a mitjan maig. Els bons de la perifèria de la zona de l’euro van registrar un millor comportament, amb un descens de les seves primes de risc, tot i que el mercat va haver de pair l’emissió d’un nou bo sindicat d’Espanya a 10 anys per un import de 8.000 milions d’euros, que va atreure una forta demanda (74.000 milions), i un altre a tipus variable a 7 anys d’Itàlia per 6.000 milions d’euros. La determinació de Christine Lagarde de mantenir unes condicions financeres molt relaxades i la insinuació de Mario Draghi que el Pla de Recuperació podria arribar a ser permanent suposen un suport al deute d’aquests països. Pel que fa a les matèries primeres, el preu del barril de Brent va mantenir la inèrcia alcista (+3,6%), gràcies al descens més elevat del que s’esperava de les existències als EUA i malgrat els rumors que suggereixen que l’OPEP i els seus aliats decidiran augmentar la seva producció en la pròxima reunió de l’1 de juliol. Finalment, el dòlar es va debilitar un 0,6%, en termes de tipus de canvi efectiu, moviment que ha de ser considerat com a normal després dels guanys de l’1,7% acumulats la setmana anterior.