Setmana del 21 al 27 de març del 2022

A més d’un mes de l’inici de la guerra i amb les negociacions russo-ucraïneses estancades, el focus dels inversors la setmana passada es va centrar en les implicacions del conflicte en el creixement econòmic, la inflació i la direcció de la política monetària. En aquest sentit, van pesar als mercats els comentaris de to hawkish del president de la Fed, Jerome Powell, que es mostrava a favor d’un ajust més agressiu dels tipus oficials per contenir la inflació i va ocasionar un nou ajust a l’alça a les expectatives de tipus entre els inversors. A la zona de l’euro, també, alguns membres del BCE demanaven normalitzar la política monetària, si bé des d’un punt de partida i a un ritme molt diferent respecte a la Fed. En aquest context, durant la setmana es va produir un augment generalitzat en la rendibilitat del deute sobirà, tant als EUA (+32 p. b. fins al 2,47% per al bo a 10 anys) com a Europa (+21 p. b. fins al 0,59% per al bund alemany). Per part seva, l’euro es va depreciar lleugerament respecte al dòlar. El moviment de sell-off en els bons i la sorpresa positiva en algunes enquestes empresarials (vegeu la secció d’Economia internacional) van tendir a afavorir les borses internacionals, si bé amb una volatilitat elevada i resultats mixtos en la setmana. Als mercats de matèries primeres, tant el preu del petroli com del gas natural van pujar a mesura que els inversors valoraven l’anunci del president rus Putin d’exigir el pagament del gas en rubles, així com els reports d’avaria d’un oleoducte rus al mar Negre. A Moscou, la borsa va registrar un ascens del 0,6% en la reobertura parcial la setmana passada.

L’índex de sentiment empresarial compost (PMI) del març va caure menys del que s’esperava al conjunt de la zona de l’euro (54,5 vs. 55,5) i a Alemanya (54,6 vs. 55,6), mentre que va pujar a França (56,2 vs. 55,5). Això apunta al fet que, encara que la guerra a Ucraïna ja està tenint un impacte negatiu en l’economia de la regió, de moment es tracta d’un impacte contingut (si més no, per a l’últim mes del 1T 2022). Tot i això, el detall de l’índex PMI mostra un deteriorament significatiu de les perspectives. La indústria s’enfronta a un nou augment de costos (els components de preus dels PMI marquen màxims) i a un empitjorament dels colls d’ampolla (es torna a nivells de novembre). A més, el consum privat es pot veure molt afectat per la pujada de la inflació, tal com apunta el fort retrocés de la confiança de les famílies al març, fins a nivells de la primera onada de COVID. Finalment, Alemanya seria una de les economies més afectades, com reforça la caiguda notable de l’índex Ifo del març per la caiguda del component d’expectatives (vegeu la Nota Breve).

El conflicte d’Ucraïna no sembla haver afectat de manera generalitzada els indicadors nord-americans. Així, al març, l’índex de sentiment empresarial compost (PMI) va augmentar considerablement fins als 58,5 punts (55,9 al febrer), situant-se en una molt còmoda zona expansiva (per sobre del llindar dels 50 punts). És una millora que ha estat afavorida tant per un increment del component de serveis com del de manufactures. El detall de l’índex mostra una demanda molt enfortida, continuïtat en les pressions de preus i una certa millora en els problemes de subministraments. Tot i això, el conflicte d’Ucraïna i, sobretot, les noves mesures de confinament a la Xina podrien generar noves tensions en aquests subministraments. La millora de l’índex contrasta amb el lleuger deteriorament del mateix indicador per a la zona de l’euro després de la invasió russa d’Ucraïna (vegeu la notícia anterior). En aquest sentit, cal recordar que els EUA són una economia exportadora neta d’energia des del 2019 i amb febles vincles comercials amb Rússia i Ucraïna.

L’INE va revisar la dada de creixement del PIB del 4T 2021 en +0,2 p. p., fins al 2,2% intertrimestral (5,5% interanual). Aquesta revisió a l’alça s’explica per una revisió molt substancial a l’alça del creixement del consum real (del −1,2% intertrimestral al +1,5%), que ha més que compensat la revisió a la baixa del consum públic (del −0,4% intertrimestral al –1,6%) i de la inversió (del +4,9% intertrimestral al +3,1%). Les noves dades comporten una lleugera revisió a l’alça del creixement del PIB per al conjunt del 2021, del 5,0% estimat prèviament al 5,1% (vegeu la Nota Breve). Per la seva banda, les xifres de negocis del sector industrial i de serveis van avançar al gener un 3,3% i un 1,1% intermensual, respectivament, després d’un desembre en què van experimentar lleugeres reculades. Finalment, l’encariment dels preus energètics ja es va deixar sentir a l’índex de preus industrials (IPRI), amb un fort repunt al febrer: +40,7% interanual, 5 punts per sobre de la taxa del gener i la més alta des del començament de la sèrie, al gener del 1976.