Setmana del 22 al 30 maig del 2021

L’indicador CaixaBank de consum va créixer un 3% en relació amb els nivells pre-COVID durant les tres primeres setmanes de maig (del dia 3 al 23 de maig), una millora significativa respecte als mesos precedents (abril: –5%, mitjana 1T: –8%). El mes de maig marcarà així un abans i un després en l’evolució del consum durant aquesta nova fase de la pandèmia caracteritzada pel procés de vacunació. En contraposició, a l’abril, l’índex de vendes al detall va retrocedir un 0,4% intermensual o un 2,7% respecte al nivell del mateix mes del 2019. D’altra banda, en l’àmbit laboral, s’ha aconseguit un acord per prorrogar els ERTO fins al 30 de setembre, reforçant els incentius per a què els treballadors es reincorporin als seus llocs de treball.

L’indicador d’activitat diària (DEI) elaborat pel Banc de Portugal va continuar millorant la setmana finalitzada el 23 de maig. En concret, en la mitjana dels primers 52 dies del 2T, el DEI va mostrar una recuperació del 7% respecte al tancament del 1T. No obstant això, l’indicador encara se situava lleugerament per sota del nivell de finals del 2019 (98,84 punts enfront dels 100 del desembre del 2019). Per la seva banda, el comportament de les vendes al detall a l’abril corrobora els senyals de recuperació econòmica, ja que han augmentat un 0,3% respecte al mateix període del 2019 (la comparativa respecte a l’abril del 2020 és enganyosa, ja que érem a l’epicentre de la pandèmia).

Els indicadors de confiança del maig que continuen publicant coincideixen a assenyalar un notable repunt de l’activitat els propers mesos: l’Ifo alemany va marcar màxims en dos anys (99,2, des dels 96,6 de l’abril) i l’índex de sentiment econòmic de la zona de l’euro (ISE) també va augmentar de forma notable (114,5 des dels 110,3 de l’abril). Aquest impuls estarà liderat pel sector de serveis, a mesura que el descens dels casos de COVID permetin una relaxació més gran de les restriccions. Així mateix, perquè això sigui possible, és fonamental que el procés de vacunació continuï a bon ritme (l’objectiu de tenir el 50% de la població amb almenys una dosi a l’agost és força factible). No obstant això, les mateixes enquestes que mostren la recuperació de la zona de l’euro adverteixen del risc que comporten per a la producció i els preus finals les restriccions a les cadenes de subministraments i la pujada del preu de les commodities. En aquest sentit, la inflació a França va repuntar al maig fins a l’1,8%, des de l’1,6% (índex harmonitzat preliminar).

La setmana passada el sentiment dels inversors es va continuar reforçant gràcies a la publicació de dades d’activitat econòmica i confiança empresarial en clau positiva a banda i banda de l’Atlàntic i a l’anunci de l’Administració Biden d’un pla pressupostari federal expansiu (valorat en 6 bilions de dòlars) per al pròxim exercici fiscal. Addicionalment, les declaracions de diversos membres de la Fed sobre la temporalitat de la inflació i la necessitat de mantenir els estímuls monetaris actuals van reduir part dels temors dels inversors. Així, al mercat de renda fixa el sentiment alcista sobre el creixement es va reflectir en l’estabilització de la rendibilitat del bo a 10 anys dels EUA, sobre l’1,59%. A la zona de l’euro, l’opinió de diversos membres del BCE que es basa en no reduir el ritme de compres del PEPP va facilitar el replegament del tipus d’interès del bund a 10 anys, fins al –0,18% i l’estrenyiment de les primes de risc de la perifèria. Per la seva banda, als mercats de renda variable l’apetència pel risc es va estendre als índexs borsaris principals de les economies desenvolupades (S&P 500 +1,2%, EuroStoxx 50 +1,1%, Ibex 35 +0,2% i PSI-20 –0,6%), on els valors cíclics van registrar el millor exercici. De la mateixa manera, les borses emergents van avançar (MSCI Emerging Markets +2,3%) seguint l’estela de recuperació econòmica i el progrés de les vacunacions. Al mercat de matèries primeres, també es van imposar els guanys amb l’ascens del preu del barril de Brent fins als 70 dòlars i l’avanç dels preus dels principals metalls bàsics. Finalment, en aquest context, l’euro es va canviar a 1,22 dòlars, i la majoria de les divises emergents es van apreciar, amb una menció especial a la fortalesa del iuan xinès, que s’ha situat en el seu valor màxim davant del dòlar en tres anys.