Setmana del 24 al 31 de març del 2023

Així, l’índex de comerç al detall va retrocedir un 0,3% intermensual al febrer, el primer descens des del juliol del 2022, després d’avançar un 0,4% al gener. Per components, destaca el repunt de la despesa en estacions de serveis (exclosa aquesta partida, les vendes van caure un 2,6%), mentre que tant la despesa en alimentació com en equip personal i altres béns van caure. De tota manera, si comparem la mitjana de l’indicador de gener i febrer davant de la mitjana del 4T 2022, l’indicador creix un 1,0% en total, i un 2,4% si excloem les estacions de serveis.

La inflació general a Espanya cau amb força al març, però la subjacent es manté elevada. Segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE, la inflació general es va moderar fins al 3,3% interanual al març, 2,7 p. p. inferior al registre del febrer. El descens va ser degut a l’important efecte base generat per l’increment dels preus de l’energia el març del 2022 que, segons els nostres càlculs, ha restat de manera mecànica prop de 3 p. p. a la inflació general. Per la seva banda, la inflació subjacent (que exclou energia i aliments no elaborats), molt menys exposada a aquest tipus d’efectes base, es va moderar només tímidament i roman a cotes elevades, en el 7,5% concretament (7,6% al febrer, vegeu la Nota Breve).

Així, l’Ifo alemany va pujar al març en 2,2 punts, fins a 93,3, si bé ja encadena 19 mesos per sota del llindar de 100 (compatible amb creixements positius). Per la seva banda, l’Índex de Sentiment Econòmic (ISE) de la Comissió Europea va caure tímidament al març (99,3 vs. 99,6), davant un optimisme menor tant en els empresaris del sector serveis com, i, principalment, del sector industrial. Per part seva, la confiança del consumidor es va mantenir estable, si bé la majoria de les respostes de l’enquesta es van recollir abans del recent període de turbulència financera. Pel que fa als preus, l’ISE mostra una caiguda en les expectatives d’increments a la indústria i, en menor mesura, al sector detallista. En contrast, les expectatives de preus a la resta del sector serveis es van mantenir pràcticament estables al voltant dels màxims nivells des de l’inici de la sèrie, donant senyals de persistència a les pressions inflacionistes en aquest sector en els propers mesos. De fet, les dades d’inflació del març s’ajusten a aquest patró: la inflació general de la zona de l’euro va tornar a disminuir (6,9% interanual des del 8,5% al febrer), arrossegada per una forta desacceleració dels preus energètics (del 13,7% del febrer al –0,9%), mentre que la inflació nucli (que exclou aliments i energia) va mantenir una inèrcia més gran i es va situar en el 5,7% (5,6% al febrer).

Tot i que els inversors semblaven assimilar l’absorció de Credit Suisse per UBS al llarg de la setmana iniciada el 20 de març, l’intens moviment d’aversió al risc de divendres passat (24 de març) mostrava el grau de sensibilitat inversora. Aquell dia, el repunt del preu del CDS del Deutsche Bank (que mesura el cost d’assegurament davant de fallides del banc) va arribar a arrossegar la cotització del gegant alemany un –15% i al conjunt de bancs europeus, un –5%. Després de superar el sotrac i digerir les alces de tipus del BCE i la Fed, els inversors van tornar a posar el focus a les perspectives de la inflació i del creixement econòmic. Així, les dades preliminars d’inflació a Espanya i Alemanya conegudes dijous, que van mostrar la resistència dels preus no energètics a moderar-se, van causar un cert repunt de les expectatives del tipus d’interès, descomptant plenament el 3,5% com el tipus terminal del BCE, mentre que per a la Fed els implícits tornen a descomptar una darrera pujada de 25 p. b. al maig. Per part seva, l’euro es va recuperar davant de les principals divises; a l’encreuament amb el dòlar, la moneda comuna tanca el mes cotitzant al voltant de l’1,09, el nivell més elevat des de començaments de febrer. En la renda variable, l’apetència més elevada pel risc va impulsar la cotització de les principals borses internacionals, on destaca el rebot al sector tecnològic i a la banca europea (+6,5% des del divendres 24 al dijous 31 de març). En primeres matèries, destaca el repunt en el preu del cru, que s’acosta als 80 dòlars per barril (Brent), impulsat per la caiguda a les reserves dels EUA i per les disrupcions de subministrament a la regió semiautònoma del Kurdistan, al nord de l’Iraq.