Setmana del 24 d’abril al 4 de maig del 2026

El PIB va créixer un 0,6% intertrimestral i un 2,7% interanual en el 1T 2026, 0,2 p. p. menys i 0,1 p. p. més, respectivament, que en el trimestre anterior. Aquest creixement ha superat lleugerament la nostra previsió, que era del 0,5% intertrimestral. Destaca en positiu el dinamisme del consum de les llars, mentre que la inversió ha crescut de forma una mica més modesta després d’uns trimestres molt dinàmics. Per part seva, els fluxos comercials s’han reduït a causa de la feblesa del comerç de béns, possiblement afectat pel gir proteccionista dels EUA i el conflicte a l’Iran. En el seu conjunt, és una bona dada que reafirma la resiliència de la nostra economia, però, de cara al pròxim trimestre, a mesura que l’impacte de l’augment del preu de l’energia es continuï filtrant, els riscos apunten a la baixa (vegeu la Nota Breve).

El PIB de la zona de l’euro va moderar el seu creixement en el 1T 2026 fins al 0,1% intertrimestral (0,2% anterior). Per països, Alemanya va créixer un 0,3%; Itàlia, un 0,2%, i França es va estancar. Aquest feble creixement representa un repte per afrontar el nou xoc energètic, ja que, malgrat les mesures adoptades a nivell nacional i europeu per contrarestar l’impacte de la pujada dels preus de l’energia, els riscos per a l’escenari es concentren a la baixa (vegeu la Nota Breve). Els indicadors de confiança ja mostren la feblesa amb què s’ha iniciat el 2T: l’índex de sentiment econòmic elaborat per la Comissió va encadenar a l’abril tres mesos de caiguda i marca mínims des del novembre del 2020 (93, sent 100 el llindar entre creixement positiu i negatiu). En aquest context, la pujada que acumulen els preus de l’energia pel conflicte al Pròxim Orient va impulsar, a l’abril, la inflació general de la zona de l’euro en 0,4 p. p., fins al 3%, mentre que les pressions subjacents continuaven contingudes (–0,1 p. p., fins al 2,2%) (vegeu la Nota Breve).

El bloqueig de l’estret d’Ormuz va continuar sent un dels principals catalitzadors del sentiment inversor, amb una setmana volàtil per al cru en què el preu del Brent va registrar un nou avanç, mantenint elevades les expectatives d’inflació, encara que sense provocar una deterioració significativa de l’apetència pel risc. Setmana d’avanços en la majoria de les borses mundials, amb els índexs europeus en positiu, a excepció del CAC 40 francès, i guanys generalitzats en els índexs nord-americans, impulsats per uns sòlids resultats empresarials –en particular del sector tecnològic–, tot i que amb episodis de volatilitat lligats a l’elevada despesa en IA. D’altra banda, la Fed i el BCE van mostrar cautela i un cert biaix tensionador davant els riscos a l’alça en la inflació, la qual cosa unida als avanços en el cru va fer que la rendibilitat del deute sobirà augmentés a banda i banda de l’Atlàntic, amb uns certs repunts també en les primes perifèriques europees. En divises, el dòlar es va mantenir estable en termes efectius i l’encreuament euro/dòlar a penes va variar, si bé el ien es va apreciar després de la intervenció de les autoritats nipones. En matèries primeres, l’or va corregir lleugerament després de les pujades prèvies, coherent amb un entorn en què l’apetència pel risc ha millorat, però els riscos continuen sent molt elevats.

El BCE insinua les seves cartes, sense comprometre’s. A l’abril, va mantenir els tipus d’interès, amb el depo en el 2,00%. La decisió va ser unànime i va estar acompanyada de l’habitual missatge de no comprometre’s amb cap senda futura de tipus i de la intenció de continuar prenent decisions «reunió a reunió, en funció de les dades». No obstant això, es va deixar entreveure la possibilitat d’una pujada de tipus al juny. El BCE va presentar una visió més pessimista de l’escenari, amb el conflicte al Pròxim Orient accentuant els riscos d’una major inflació i una activitat més feble, cosa que ja comença reflectir-se en les dades i que va portar a la mateixa presidenta Lagarde a donar senyals que apunten a una possible pujada de tipus. D’una banda, Lagarde va suggerir, implícitament, que la zona de l’euro s’està acostant a l’escenari advers en què el BCE especula sobre una inflació del 3,5% el 2026 i del 2,1% el 2027. Un escenari amb un repunt rellevant, tot i que temporal, de la inflació i que està construït assumint dos increments de tipus del BCE (depo en el 2,50%, tal com cotitzaven els implícits de mercat en el moment en què el BCE va elaborar les seves projeccions). A més, Lagarde també va reconèixer tenir una idea de la direcció futura de la política monetària i va remarcar que els moviments dels mercats financers (que han anat descomptant entre una i tres pujades de tipus) mostren una bona comprensió de la funció de reacció del BCE. Després de la reunió, els mercats mantenien una probabilitat del 90% a favor del fet que el BCE incrementi el tipus depo fins al 2,25% al juny i apuntaven a dos augments més en el que resta d’any (el depo acabaria en el 2,75%) (vegeu la Nota Breve).

La Reserva Federal va mantenir els tipus d’interès sense canvis en la seva reunió de l’abril, situant el rang objectiu del tipus fed funds en el 3,50%-3,75%, tot i que va adoptar un to més caut. En particular, tres membres del FOMC van votar en contra de mantenir el biaix acomodatici de l’orientació futura del comunicat i, en la roda de premsa, Jerome Powell va confirmar aquest canvi de to en assenyalar que més enllà d’aquests tres vots, el nombre de participants favorables a avançar cap a una orientació futura més neutral ha augmentat des del març. En aquest context, les condicions per reprendre les baixades de tipus són ara clarament més exigents. Powell va destacar que la Fed necessita que es dissipin els efectes temporals dels aranzels sobre els preus de béns, així com que caldrà esperar que s’esvaeixi el repunt temporal dels preus energètics. Tot això reforça les expectatives que actualment descompten els mercats d’una Fed en pausa durant la resta de l’any. La reunió va estar, a més, marcada pel comiat de Jerome Powell com a president de la Fed. La novetat va ser que, a diferència de la tradició habitual, Powell romandrà com a governador fins que es resolguin de manera definitiva i transparent els atacs legals contra la institució, que considera una amenaça per a la seva independència (vegeu la Nota Breve).