Què ens diuen les dades d’alta freqüència sobre el turisme internacional a Espanya després de l’esclat de la guerra a l’Iran?

La despesa turística internacional es va accelerar lleugerament al març del 2026, impulsada per la redirecció de fluxos turístics cap a Espanya dels principals països europeus emissors de turistes. Aquest repunt va compensar la caiguda del turisme procedent de l’est d’Àsia, que, tot i ser intensa, representa una petita part del turisme a Espanya.

Contingut disponible en
28 de abril de 2026

L’esclat de la guerra a l’Iran ha obert un capítol incert per al turisme internacional a Espanya. Malgrat que, històricament, els episodis d’inestabilitat geopolítica al Pròxim Orient han impulsat el turisme cap a Espanya,1 tant la disrupció als hubs aeroportuaris al golf Pèrsic com la forta pujada dels preus del petroli i la possibilitat que escassegi el combustible per al transport aeri han introduït dubtes sobre l’impacte net del conflicte sobre el creixement del sector.

Ara com ara, les dades de targetes internacionals utilitzades als terminals de punt de venda de CaixaBank mostren que la despesa turística internacional va passar de créixer el 10,7% interanual al febrer del 2026 a l’11,2% al març. Aquesta acceleració s’explica, sobretot, pel major dinamisme del turisme procedent del Regne Unit, de França i d’Alemanya, els tres principals mercats emissors de turistes cap a Espanya. En conjunt, la despesa turística d’aquests tres països es va accelerar, de mitjana, el 5,5% i va situar el creixement de tots ells en taxes de doble dígit.

Aquest avanç va compensar la caiguda de la despesa turística procedent de l’Àsia oriental, una regió especialment afectada per les alteracions en el transport aeri. La despesa turística de la Xina, del Japó, de Corea del Sud i de la resta d’Àsia i Oceania va passar de créixer a un ritme mitjà del 28,9% al febrer del 2026 a caure el 0,9% al març, la qual cosa representa una desacceleració pròxima als 30 p. p.

Malgrat que aquesta caiguda, en termes absoluts, va ser molt superior a l’acceleració observada en el turisme europeu, el seu impacte agregat va ser limitat pel reduït pes del turisme asiàtic en el conjunt del sector. En els 12 últims mesos, Àsia i Oceania han representat amb prou feines el 3,2% de la despesa turística internacional a Espanya, en relació amb el 74,4% corresponent al turisme europeu. Així, la resiliència dels fluxos turístics europeus cap a Espanya, que, en part, pot haver estat propiciada pel redireccionament d’aquests fluxos cap al nostre país, va compensar àmpliament la brusca desacceleració del turisme asiàtic.

Crida més l’atenció l’evolució de la despesa turística procedent del Pròxim Orient, que va passar de contreure’s l’1,8% al febrer a créixer el 12,7% al març. Sembla que aquesta millora, de 14,6 p. p., respon a la reubicació temporal de residents dels països del Golf que van abandonar les zones afectades pel conflicte.

En conjunt, aquestes dades reforcen la previsió de CaixaBank Research que el redireccionament de turistes des del Golf i des de l’est del Mediterrani contribuirà el 2026 a una lleugera acceleració del sector turístic espanyol. Convé, però, introduir un advertiment important: aquest escenari és coherent amb un conflicte de durada continguda. Si el conflicte s’allarga i redueix el creixement de la renda bruta disponible dels països emissors en més de 2,5 p. p., l’efecte net del conflicte sobre el turisme internacional a Espanya ja no seria positiu.