Setmana del 24 de juliol al 28 d’agost del 2026

El PIB va créixer un 0,7% intertrimestral en el 2T 2026, 0,1 p. p. més que en el trimestre anterior i per sobre de la nostra previsió del 0,5%. A més, la composició del creixement va ser favorable, amb avanços substancials, tant del consum privat com de la inversió, i un bon comportament de les exportacions de serveis, tant turístiques com no turístiques (vegeu la Nota Breve). Posant el focus en els indicadors del 3T, al juliol l’índex PMI de serveis va repuntar amb força fins als 58,3 punts, el major registre des del març del 2023, la qual cosa apunta a un fort ritme d’avanç en el sector. En el cas del sector manufacturer, el PMI es va emplaçar en els 50,2 punts, lleugerament per sobre dels 50 punts, que és el nivell que marca expansió. Finalment, en un context de tensions inflacionistes, els senyals són menys positius pel costat del consum, ja que l’índex de comerç al detall en termes reals, corregit d’efectes estacionals i de calendari, va caure al juliol un 0,9% intermensual, per sobre de la caiguda mensual mitjana del 0,2% en el 2T. En termes interanuals, el descens se situa en el –0,3%, enfront de la pujada del 0,8% anotada en el 2T.

De fet, el preu del Brent va registrar una volatilitat considerable, movent-se en un ampli rang de cotització i situant la seva mitjana a l’agost prop dels 88 dòlars per barril. Tot i que les expectatives de normalització del trànsit per Ormuz van propiciar correccions, els riscos de subministrament, la incertesa geopolítica i uns inventaris globals prop de mínims van continuar sostenint els preus. Al mateix temps, el mesurament de fluxos reals de petroli des del golf Pèrsic es veu complicat per l’augment dels transports marítims sense seguiment visible i per les persistents discrepàncies de comunicació entre les diferents parts del conflicte. En el mercat de refinats (gasolina, dièsel, etc.), els marges als EUA, a Europa i a l’Àsia es mantenen en nivells històricament elevats i, encara que també podrien trobar-se afectats per factors estacionals, és poc probable que retrocedeixin ràpidament davant un escenari geopolític incert i un mercat del cru tensionat. Per part seva, els preus del GNL també han mostrat pujades importants, amb una cotització mitjana el mes d’agost superior als 61 MWh: la combinació d’uns subministraments de GNL inferiors a l’esperat i una major demanda d’electricitat per les elevades temperatures aquest estiu a Europa expliquen aquest comportament. En balanç, tot i que un escenari de reducció de les tensions geopolítiques podria afavorir correccions en els preus del cru i del gas, els riscos continuen concentrats a l’alça, atesa la incertesa sobre la seguretat del subministrament, els baixos nivells d’inventaris globals i la vulnerabilitat d’algunes rutes estratègiques de transport.

La política comercial nord-americana torna a tensionar-se, amb el Canadà al focus de l’escalada. Després del fracàs de les negociacions bilaterals, el 22 d’agost va entrar en vigor un aranzel addicional del 50% sobre uns 20.000 milions de dòlars de productes canadencs, al qual el Canadà respondrà des del 8 setembre amb contramesures equivalents. A més, els EUA va anunciar que elevarà al 50% els aranzels sobre vehicles i components canadencs a partir del gener del 2027. Per part seva, l’Administració va aprovar nous aranzels de fins al 100% sobre drons i components per raons de seguretat nacional mentre continua pendent la possible imposició de nous aranzels a 16 economies per excés de capacitat industrial, inclosa la Xina i la UE.

El creixement de la zona de l’euro en el 2T va ser millor del que s’esperava, mentre que la inflació puja de forma continguda. Sembla que l’impacte de la guerra al Pròxim Orient sobre l’activitat ha estat bastant menor en el 2T del que s’esperava inicialment, com mostra que el PIB de la zona de l’euro creixés un 0,4% intertrimestral, després d’estancar-se en el 1T (sense Irlanda, +0,32% vs. 0,26% en el 1T). La majoria de les grans economies han mostrat en el 2T un comportament més dinàmic de l’anticipat: Alemanya, un 0,3% intertrimestral (revisat modestament a l’alça); Itàlia, un 0,2%; Portugal, un 0,8%; i Espanya, un 0,7%. França va tornar a decebre en revisar-se a la baixa fins a un 0,0%, des del +0,2% inicial (vegeu la Nota Breve). És probable que el dinamisme que s’aprecia en la majoria de la regió s’estengui al 3T, com reflecteix el bon comportament dels principals indicadors de clima i opinió empresarial. Així, el PMI compost per a la zona de l’euro va consolidar a l’agost la millora anotada al juliol (52,1 vs. 52,0 al juliol, amb 50 com a llindar compatible amb creixements positius) i se situa en nivells superiors a la mitjana del 2T. Aquest major optimisme es veu reforçat per la millora dels indicadors d’opinió empresarial a Alemanya: a l’agost, l’Ifo aconsegueix el seu nivell més elevat en un any (88,8, sent 100 el llindar que apunta a creixements pròxims a la seva mitjana) i el ZEW mostra que el percentatge d’enquestats que aposta per una millora de la situació aconsegueix un 44%, enfront del menys del 10% que anticipa una deterioració. En aquest context, la inflació acusa l’impacte de l’encariment de l’energia i la resistència a caure dels preus dels serveis: al juliol, tant la general com la nucli van repuntar 0,1 p. p., fins al 2,9% i el 2,5%, respectivament (vegeu la Nota Breve).

El conflicte obert al Pròxim Orient va mantenir els preus de l’energia elevats (vegeu la secció d’Economia internacional), obligant els bancs centrals a conservar un biaix restrictiu, tot i que amb dinàmiques divergents a banda i banda de l’Atlàntic. Als EUA, la feblesa del mercat laboral i del consum privat van reduir les expectatives del mercat sobre l’enduriment de la política monetària en els pròxims mesos, si bé unes dades d’inflació mixtes van atenuar la correcció i el mercat encara descompta com a segura una pujada de 25 p. b. abans de final d’any i una altra amb alta probabilitat el 2027. A la zona de l’euro, diversos membres del Consell de Govern del BCE van adoptar un to més hawkish davant l’augment de les pressions inflacionistes. Malgrat això, les expectatives del mercat per al BCE van romandre relativament estables: el mercat va continuar descomptant una pujada de 25 p. b. ja en la seva reunió del setembre i va continuar assignant una elevada probabilitat a una altra pujada addicional abans de final d’any. Els trams llargs de les corbes de tipus també van divergir a banda i banda de l’Atlàntic. Als EUA, el comportament de la corba sobirana ha centrat la preocupació dels inversors a l’agost: els tipus a 30 anys, que havien escalat a màxims des del 2007 pel major dèficit i la forta emissió lligada a finançar la IA, es van relaxar després que el Tresor anunciés duplicar els seus programes de recompra de deute a molt llarg termini, un alleujament que la pròpia agència adverteix que podria ser transitori, la qual cosa explica que la rendibilitat del 30 es mantingui en referències elevades, al voltant del 5,20%. A la zona de l’euro, les rendibilitats van repuntar, el bund va assolir màxims de 15 anys i el deute francès va aconseguir nivells no vistos des del 2009, en cotitzar la incertesa política prèvia a la negociació del pressupost de 2027. Aquest moviment explica que les primes de risc franceses s’ampliessin significativament en plena precampanya d’eleccions presidencials, mentre que la de la resta de perifèrics es van mantenir bastant estables. En aquest context, el dòlar es va depreciar enfront dels seus principals parells, fins i tot l’euro, mentre que l’or i la resta dels metalls preciosos van registrar fortes pujades. D’altra banda, la renda variable va registrar guanys generalitzats tant als EUA com a Europa, gràcies a una bona temporada de resultats, uns PMI millors del que s’esperava a Europa, i les millors expectatives per als gegants tecnològics, després que NVIDIA presentés uns resultats rècord i unes previsions de demanda més elevades del que s’esperava.