Setmana del 24 de setembre al 2 d’octubre del 2026

A l’agost, l’índex de comerç al detall va retrocedir un 0,4% interanual, el mateix registre que el mes anterior. L’indicador mostra una tendència a la baixa des del març del 2026 i reflecteix l’impacte de l’augment de la inflació sobre el consum. En contraposició, el PMI del sector manufacturer va repuntar fins als 51 punts i se situa així en la zona que indica creixement en el sector, per sobre dels 50 punts. En el 3T, l’indicador ha marcat una mitjana de 50,2 punts, una xifra similar a la del 2T (50,9 punts de mitjana), de manera que el sector continua creixent, però a taxes moderades.

El turisme continua mostrant un creixement notable. El mes d’agost passat, tant les arribades de turistes internacionals com la despesa turística estrangera van créixer un 9,2% interanual. D’aquesta manera, el creixement acumulat en els vuit primers mesos del 2026 se situa en el 5,4% i el 8,0%, respectivament, clarament per sobre dels augments del 3,2% i del 6,8% anotats en el conjunt del 2025.

Els carburants acosten la inflació al 5% al setembre. Segons l’indicador avançat de l’IPC, la inflació general va pujar 6 dècimes, fins al 4,9% al setembre, mentre que la subjacent va augmentar 2 dècimes, fins al 3,1%. El repunt respon principalment a l’encariment dels carburants, en un context marcat per la pujada dels preus del Brent. En menor mesura, els paquets turístics també han contribuït a la pujada d’aquest mes. La dada d’inflació general se situa per sobre del rang esperat en l’escenari de CaixaBank Research i introdueix riscos a l’alça en la nostra previsió d’inflació del 3,4% per al conjunt del 2026 (vegeu la Nota Breve).

En aquest sentit, l’indicador de sentiment econòmic (ESI) de la Comissió Europea va descendir lleugerament al setembre, fins als 97,9 punts (vs. els 98,4 anteriors), després de quatre mesos consecutius pujant, a causa de la deterioració de la confiança dels consumidors, ja que la confiança en la indústria i els serveis van millorar. Aquesta major cautela de les llars s’explicaria per la pèrdua de poder adquisitiu que afronten per la pujada de la inflació, malgrat el dinamisme relatiu del mercat de treball (la taxa d’atur es va mantenir a l’agost en el 6,4%, per setè mes consecutiu). En aquest sentit, la inflació de la zona de l’euro va augmentar al setembre 0,6 p. p., fins al 3,8%, el seu nivell més alt en tres anys, impulsada pel nou repunt dels preus de l’energia, amb una nucli que puja 0,1 p. p., fins al 2,5% (vegeu la Nota Breve). La persistència de les pressions inflacionistes reforça l’estratègia de noves pujades de tipus per part del BCE, en un context d’augment dels costos de finançament sobirà i de preocupació per la sostenibilitat fiscal en alguns països de la regió.

França contempla un important esforç de consolidació fiscal en el seu projecte de pressupostos del 2027. La proposta recull una retallada d’uns 54.000 milions d’euros, que situaria el dèficit públic en el 5,0% del PIB, enfront del 5,4% previst per al 2026, i evitaria així que es disparés fins al 6,5% si no s’adoptessin mesures. Tot i que el pla suposa un ajust significatiu, no serà suficient per estabilitzar les finances públiques, ja que el deute públic continuarà augmentant, des del 119% del PIB a mitjan 2026 fins al 121,7% el 2027. En aquest context, els mercats mantenen els seus dubtes sobre la sostenibilitat fiscal de França i sobre la capacitat de l’Executiu per tirar endavant el pressupost en un entorn polític especialment complex, la qual cosa explica que la prima de risc ja superi els 147 p. b., màxims des de la crisi de deute de l’euro i molt per sobre de la italiana (122 p. b.) i fins i tot de la grega (108 p. b.).

Als EUA, els últims indicadors apunten a una activitat encara resilient, però amb una confiança feble dels consumidors. La tercera estimació del PIB va situar el creixement del 2T en el 2,2% anualitzat, enfront de l’1,5% preliminar, gràcies a un major avanç de la demanda interna. Els indicadors disponibles apunten al fet que l’economia mantindria aquests ritmes de creixement en el 3T. De fet, a l’agost, les comandes de béns duradors no vinculats a defensa ni aviació van avançar un 1,6%, mentre que els totals es van estancar. A més, la despesa personal va augmentar, en termes intermensuals, un 0,9% nominal i un 0,6% en termes reals, mentre que la inflació PCE general i subjacent es va situar, respectivament, en el 3,4% i el 3,0% interanual, per sota de l’esperat, en part com a resultat dels canvis metodològics. No obstant això, la pèrdua de poder adquisitiu que estan patint els consumidors es reflecteix en la deterioració de les seves expectatives: al setembre, la confiança del consumidor de la Universitat de Michigan va caure de 51,7 a 48,1 punts, el seu nivell més baix en quatre mesos, mentre que la del Conference Board va descendir de 88,6 a 81,9 punts, amb una deterioració tant de la valoració de la situació actual com de les expectatives. Per part seva, l’ocupació privada va augmentar en 90.000 persones segons l’ADP, per sobre del que es preveu i després de les 36.000 de l’agost, a l’espera de la publicació, el 2 d’octubre, de les xifres oficials de mercat laboral del Bureau of Labor Statistics, una referència clau per valorar la seva fortalesa i anticipar els pròxims passos de la Fed. 

En un context d’una certa estabilitat dels preus energètics, que, no obstant això, van romandre en nivells elevats (barril de Brent per sobre dels 100 dòlars i el gas natural TTF per sobre dels 70 euros/MWh), les preocupacions fiscals dels inversors van portar a les corbes de tipus d’interès a augmentar el seu pendent durant la setmana, principalment per un major ajust en els trams curts, després de les declaracions de diversos responsables del BCE i la Fed, que van mostrar cautela davant noves pujades dels tipus d’intervenció (en part per l’enduriment de les condicions financeres derivat del repunt acumulat per les rendibilitats sobiranes en els últims mesos). Els inversors van passar així a descomptar tres pujades de tipus més en els pròxims mesos per al BCE i la Fed, una menys en cada cas respecte a les que havien arribat a cotitzar, i també van reduir la probabilitat de noves pujades dels tipus d’intervenció a l’octubre. Això es va traduir en forts descensos de la rendibilitat del deute alemany a 2 anys (–20 p. b.). D’altra banda, el deute sobirà a més llarg termini va registrar un comportament una mica més favorable. Als EUA, les rendibilitats de les referències a 10 i 30 anys van cedir lleugerament, després d’assolir màxims de les últimes dècades durant la setmana, mentre que les referències alemanyes van registrar descensos una mica més elevats (–8 p. b. en el bo a 10 anys). A la zona de l’euro, aquest moviment de refugi cap al deute alemany va propiciar una ampliació dels diferencials perifèrics, especialment acusada a França, Itàlia i Grècia (al voltant de 15 p. b.), i de menor entitat a Espanya i Portugal (al voltant de 8 p. b.). En aquest context, l’euro es va depreciar intensament, tant davant del dòlar com davant d’altres divises, com el iuan xinès o el franc suís (que també es va veure afavorit pels fluxos de refugi a Europa a final de setmana). La renda variable també es va veure llastada en aquest entorn, amb els principals índexs registrant caigudes generalitzades a Europa, Àsia i els EUA, mentre que només el sector de semiconductors i algunes companyies tecnològiques van mostrar un millor acompliment relatiu. Finalment, en el mercat de matèries primeres, l’or va registrar noves cessions, ja que el seu atractiu com a refugi es va veure erosionat pels elevats tipus reals als EUA i la fortalesa del dòlar.