Setmana del 26 d’abril al 5 de maig del 2025

El PIB va créixer un 0,6% intertrimestral (2,8% interanual), un registre 1 dècima inferior al del trimestre anterior. La dada està en línia amb les nostres previsions i corrobora la nostra visió que l’economia va començar el 2025 amb bon peu. El desglossament per components va llançar una composició del creixement positiva, amb contribucions tant pel costat de la demanda interna com de l’externa. Pel costat de la interna, va destacar l’avanç de la inversió, amb un augment de l’1,1% intertrimestral, esperonat pels segments de construcció no residencial i equip de transport. Així mateix, el consum privat va créixer un 0,4% intertrimestral. Pel costat de la demanda externa, les exportacions van créixer més que les importacions, un 1,0% i un 0,7% intertrimestral, respectivament, la qual cosa va permetre que la demanda externa contribuís amb 0,2 p. p. al creixement del PIB intertrimestral, després de dos trimestres de contribucions negatives (vegeu la Nota Breve). Finalment, a l’abril, l’índex PMI per al sector manufacturer va tornar a patir un retrocés en marcar 48,1 punts, per sota del registre del mes anterior de 49,5 punts i per sota del nivell que marca creixement en el sector (50 punts) per tercer mes consecutiu. Les empreses enquestades assenyalen l’impacte derivat de les polítiques aranzelàries nord-americanes com un dels factors que es troben rere la deterioració.

L’economia de la zona de l’euro va créixer un 0,4% intertrimestral en el 1T 2025 (vs. 0,2% en el trimestre anterior), situant el seu avanç interanual en l’1,2%. La dada es va situar per sobre del que esperava el consens dels analistes (0,2%), posicionant l’economia europea en un punt de partida millor de l’esperat per afrontar un any que s’anticipa turbulent. Totes les grans economies, a excepció d’Espanya, s’han accelerat aquest trimestre. Així, Alemanya va créixer un 0,2% intertrimestral (vs. –0,2% anterior), França un 0,1% (vs. –0,1% anterior) i Itàlia un 0,3% (vs. +0,2% anterior) (vegeu la Nota Breve). De cara a la resta de l’any, continuarà pesant l’augment d’aranzels dictaminat per l’administració estatunidenca, amb les seves derivades en mercats financers i en la confiança dels agents, que, malgrat haver suspès la seva part «recíproca», manté vigents el sòl universal del 10% i els aranzels específics del 25% sobre sectors importants per a l’economia europea, com l’automòbil. En positiu, el pla ReArm Europe i el gir de la política fiscal d’Alemanya permetran esmorteir l’impacte d’aquests vents en contra des de l’exterior. En el front de la inflació, la general es va emplaçar en el 2,2% a l’abril. La inflació nucli va pujar més de l’esperat i es va situar en el 2,7% (vs. 2,4% anterior), a causa d’un augment de la inflació dels serveis (del 3,5 al 3,9%), un augment que no hauria de preocupar el BCE, ja que es deu principalment a l’efecte de calendari (vegeu la Nota Breve). A més, el llast de l’escalada proteccionista sobre l’activitat i el mercat laboral continuarà afeblint les perspectives d’inflació. Al març, la taxa de desocupació va augmentar lleugerament, del 6,1 al 6,2%, i dades d’enquestes recents assenyalen una nova deterioració a l’abril.

Després de les pèrdues generalitzades en setmanes anteriors entorn dels aranzels de Trump, la dada de creació d’ocupació a l’abril als EUA millor del que s’esperava i la també positiva sorpresa en el PIB de la zona de l’euro en el 1T van permetre, juntament amb una certa relaxació de la incertesa en la política comercial als EUA, guanys en els actius de risc durant la setmana. Les rendibilitats sobiranes van repuntar lleugerament a banda i banda de l’Atlàntic. Als EUA, per una dada d’ús d’abril que allunya els temors respecte als pitjors impactes en l’economia de la pujada (i posterior incertesa) aranzelària. En el cas de la zona de l’euro, tant per la bona dada de PIB com pel repunt de la inflació nucli a l’abril. En aquest context, els tipus implícits del mercat monetari van passar a descomptar una política monetària una mica menys laxa: 3 baixades de tipus per a la Reserva Federal al tancament del 2025 (enfront de les gairebé 4 de la setmana anterior) i poc més de 2 baixades per al BCE, la qual cosa deixaria el tipus depo en l’1,75% a finals del 2025. Aquests acompliments també van facilitar que, en el mercat de divises, el dòlar s’apreciés lleugerament enfront dels seus principals parells. En renda variable, s’han observat avanços als EUA també gràcies als bons resultats del 1T de grans tecnològiques, com Microsoft i Meta. A la zona de l’euro, les borses alemanya, francesa i italiana van tancar la setmana amb guanys, empeses per la publicació dels seus respectius PMI manufacturers d’abril, que van sorprendre a l’alça. Les borses espanyola i portuguesa, per part seva, es van mantenir gairebé planes, a causa d’un PMI manufacturer espanyol d’abril i a una dada del PIB portuguès del 1T que van sorprendre negativament. En el mercat de commodities, els preus del Brent han assolit els 60 dòlars per barril (mínim des del març del 2021), després d’aprovar-se un augment de la producció de l’OPEP+ impulsat per l’Aràbia Saudita, durant el cap de setmana, i que suposarà una producció de més de 400.000 barrils mensuals addicionals a partir del juny.

Encara és d’hora perquè la Fed torni a baixar els tipus d’interès. Preveiem que la Fed mantingui el tipus federal funds rate en l’interval de 4,25%-4,50% en la seva pròxima reunió del 6 i 7 de maig. El FOMC voldrà donar continuïtat a la postura de cautela que va prendre des de principis d’any atesa l’elevada incertesa per la qual travessa l’economia nord-americana, amplificada després de la imposició d’aranzels a principis d’abril. La Fed es pot permetre aquesta pausa gràcies al bon progrés de la inflació des del febrer i l’estabilitat de les condicions del mercat laboral. En particular, la inflació general va caure fins a assolir el 2,4% al març, i la nucli, que exclou elements volàtils com l’energia i els aliments, va caure fins al 2,8%, per sota del 3% per primera vegada des del 2021. Alhora, el mercat laboral continua mostrant una creació d’ocupació saludable i una taxa d’atur que s’ha mantingut relativament estable des de l’estiu passat. I, malgrat la contracció del PIB en el 1T 2025, la demanda interna encara mostra senyals de dinamisme (vegeu la secció d’Internacional). Per tant, les condicions macroeconòmiques atorguen a la Fed temps per obtenir més claredat sobre l’impacte que puguin tenir els nous aranzels imposats a principis d’abril. Els mercats de futurs monetaris anticipen que la Fed no baixarà els tipus d’interès al maig, mes sí tres retallades durant la resta de l’any.