Setmana del 27 de juny al 3 de juliol del 2022

La inflació general va pujar fins al 10,2% al juny (8,7% al maig) segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE. Per part seva, la inflació subjacent que publica l’INE (que exclou els components d’energia i aliments no elaborats) va augmentar fins al 5,5% (4,9% al maig). Si bé la dada d’inflació subjacent amb prou feines ha sorprès lleument a l’alça, la dada d’inflació general ha suposat una sorpresa a l’alça significativa pel que fa a les nostres previsions. La sorpresa va ser deguda a l’avenç en els components no subjacents, on van destacar el repunt en el preu dels aliments i una pujada en els preus dels carburants. Per la part subjacent, va destacar el fort increment dels preus lligats al turisme (allotjament i hostaleria) (vegeu la Nota Breve). A la zona de l’euro, per la seva banda, l’augment en la inflació general va ser més contingut (de 0,5 p. p., fins al 8,6%) i la inflació sense els components d’energia així com els aliments no elaborats va augmentar 2 dècimes, fins al 4,6%. Creiem que els propers mesos podríem observar taxes més elevades encara, cosa que donaria suport al BCE per apujar els tipus d’interès a 25 p. b. a la reunió del 21 de juliol i de forma més agressiva a la del setembre (vegeu la Nota Breve).

Les dades d’execució apunten a un dèficit públic menor que el 2021 mentre la Comissió Europea dona llum verd al segon pagament de l’NGEU. El dèficit de l’Estat es va situar en l’1,4% del PIB al gener-maig, un registre 1,5 p. p. inferior al del maig del 2021 (amb dades fins a l’abril, el dèficit consolidat de les administracions públiques, excloses les corporacions locals, va ser del 0,6% del PIB). La millora es deu tant al creixement elevat dels ingressos tributaris (+20,1% interanual en l’acumulat fins al maig amb un creixement de l’IVA del 22,8%) com a la reducció de la despesa de l’Estat, com a conseqüència de la menor pressió exercida per la pandèmia (−3,3% interanual). Tot i que aquestes dades apunten a un menor dèficit el 2022 que el 2021, són poc extrapolables de cara a la dada del conjunt de l’any, ja que reflecteixen una petita part de les mesures dels dos plans de xoc per mitigar els efectes de l’elevada inflació (amb un impacte total al dèficit al voltant de l’1% del PIB) i no incorporen encara les pagues extres de funcionaris i pensionistes. D’altra banda, la Comissió Europea ha donat llum verd al segon desemborsament del fons NGEU (12.000 milions d’euros) després d’avaluar positivament les reformes realitzades en el segon semestre del 2021, entre les quals destaca la laboral per reduir l’elevada temporalitat del nostre mercat de treball.

La taxa d’estalvi espanyola es va reduir en el 1T 2022. La taxa d’estalvi de les llars es va situar en el 7,5% de la renda bruta disponible (dada estanca, corregida per estacionalitat). Es tracta d’un registre més baix que el del trimestre anterior (9,6%), però semblant als nivells prepandèmia (7,4% en el 1T 2019), i que es correspon amb un creixement del consum (14,0%) molt superior al de la renda bruta de les famílies (3,8%). Per la seva banda, en el conjunt dels quatre últims trimestres la taxa d’estalvi baixa al 9,2% des de l’11,4% del 4T 2021.

Els indicadors d’activitat dels EUA continuen mostrant un alentiment a finals del 2T. L’índex de confiança del consumidor elaborat pel Conference Board va caure considerablement al juny (fins als 98,7 punts), el nivell mínim des del febrer del 2021. El deteriorament va estar fortament influït per la caiguda en el component d’expectatives: els consumidors estan anticipant un alentiment significatiu de l’economia nord-americana davant d’un entorn de taxes d’inflació elevades. Per part seva, tant l’índex de manufactures elaborat per la Fed de Richmond com l’índex de sentiment empresarial ISM de manufactures van baixar al juny. En concret, l’ISM es va situar en els 53,0 punts (56,1 punts al maig), encara per sobre del límit dels 50 punts, però mostrant clarament una tendència descendent.

Els índexs de sentiment xinesos del juny es recuperen amb vigor, però els riscos es mantenen. Tant el PMI de manufactures de Caixin com el de fonts estadístiques oficials van millorar en el mes, especialment el primer (Caixin +3,6 punts, fins als 51,7 punts; oficial +0,6 punts, fins als 50,2). La millora del PMI de serveis oficial va ser fins i tot més important (+6,9 punts, fins als 54,7), clarament per sobre del límit dels 50 punts i el nivell més alt en els últims 13 mesos. Sens dubte, l’aixecament de nombroses de les restriccions imposades davant dels rebrots del març i l’abril han esperonat els increments. Es tracta d’una millora esperada, tot i que una mica superior a la que havíem previst. Tot i així, els riscos són importants, en especial davant la política de COVID zero que segueix el país.

A Portugal, indicadors mixtos en un entorn de preus elevats. Al juny, l’índex de sentiment econòmic dels consumidors es va deteriorar, mentre que el del sector manufacturer va millorar. En el cas dels consumidors, el deteriorament va ser generalitzat per a tots els components de l’índex, tot i que va ser especialment acusat en el de perspectives. Per la seva banda, el sector turístic es continua recuperant, tal com mostren les xifres del nombre d’hostes del maig. En aquest context, els preus continuen avançant de manera molt considerable. Així, la inflació es va situar en el 8,7% al juny (enfront del 8,0% del maig). Es tracta del valor més alt des del desembre del 1992. L’índex de productes energètics continua liderant aquest increment amb una pujada interanual elevadíssima del 31,7% (27,3% al maig).

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.