Setmana del 27 de març al 10 d’abril del 2026

Els indicadors ofereixen lectures dispars segons el mes i la seva possible exposició al conflicte a l’Iran. En positiu, el mercat laboral va tancar el trimestre amb força: l’afiliació desestacionalitzada va augmentar al març en 80.000 persones, el major avanç des del març del 2023. Com a mitjana del 1T, l’avanç de l’afiliació és del 0,5% intertrimestral. Si es mantingués el ritme del 1T, el 2026 acabaria amb 571.000 noves afiliacions, per sobre del que es preveu al nostre escenari (vegeu la Nota Breve). Així mateix, el PMI de serveis va repuntar al març fins als 53,3 punts, però la seva mitjana trimestral (52,9) va quedar per sota del 4T 2025 (56,4), apuntant a una moderació del ritme de creixement del sector. En contrast, el PMI manufacturer va caure al març fins als 48,7 punts, en zona de contracció (<50), probablement afectat pel conflicte al Pròxim Orient. Finalment, la producció industrial va continuar en negatiu al febrer (–1,1% interanual), i en la mitjana de gener-febrer va retrocedir un 2,0% enfront de la mitjana del 4T 2025. En conjunt, les dades apunten a una moderació del creixement del PIB respecte al trimestre anterior, tot i que mantenint un to encara dinàmic.

De fet, els índexs PMI globals de clima empresarial mostren una desacceleració de l’activitat i un augment de tensions en les cadenes de subministrament globals. El PMI compost global va caure al març 2,3 punts, fins als 51,0 punts (50 és el llindar per a creixements positius), sobretot a causa de la frenada als serveis (–2,6 p. p., fins a 50,8). A més, es constata una alça generalitzada dels preus dels inputs i una deterioració dels terminis de lliurament provocat pel conflicte al Pròxim Orient. Per països, s’observa que el refredament dels serveis va ser general, però el sector manufacturer va tenir un comportament dispar. De fet, millora lleument als EUA (+0,7 p. p., fins a 52,3) i a la zona de l’euro (+0,8 p. p. fins a 51,6), mentre que es deteriora a gran part d’Àsia, amb caigudes especialment a Filipines, l’Índia, Indonèsia i Vietnam, països més afectats per la interrupció del trànsit a l’estret d’Ormuz.

. Durant aquest període, tots dos països negociaran sobre la base d’un programa de 10 punts que, si prospera, establiria les bases per a una pau més duradora a la regió. Després de l’anunci, els preus del gas i del cru van arribar a caure més d’un 15% en una sola sessió, fet que es va traslladar ràpidament als mercats de renda fixa, amb un notable ajust a la baixa de les rendibilitats sobiranes en tots els trams. El descens a les TIR va ser especialment intens en els venciments més curts, sobretot a Europa (el bo alemany a dos anys va arribar a caure més de 20 p. b. en una sessió i el nord-americà, uns 15 p. b.), la qual cosa va provocar un augment substancial del pendent de la corba, tant a Europa com als EUA. Al mateix temps, les primes de risc dels països perifèrics de la zona de l’euro es van estrènyer amb força, destacant Itàlia, la prima de la qual es va reduir prop de 16 p. b. en una sola jornada. L’entusiasme inicial es va anar moderant a mesura que s’evidenciaven la fragilitat d’aquesta treva i les dificultats per aconseguir acords en algun dels punts clau del programa. Israel va continuar atacant el Líban en la seva estratègia contra Hezbol·là, incomplint ja amb un dels punts del programa, fet que sembla que pot retardar l’obertura completa de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran que, fins i tot, està plantejant el cobrament d’un peatge per al trànsit per l’estret. En conseqüència, els preus del cru i del gas van recuperar part de les caigudes, tot i que continuen clarament per sota dels nivells previs a l’anunci de la treva. Aquest repunt dels preus energètics va revertir, en part, la caiguda de les rendibilitats sobiranes, especialment en els trams curts, si bé el balanç setmanal continua sent de descensos a les TIR i augments dels pendents de les corbes tant a Europa com als EUA. En paral·lel, les expectatives del mercat sobre política monetària es van ajustar: continuen mantenint un to clarament hawkish, però amb menor urgència i intensitat. Per al BCE ara només es descompten al 100% dues pujades, amb la primera posposada al juny, mentre que per a la Fed es continuen anticipant retallades enguany. Finalment, les borses n’han estat les grans beneficiades i han recuperat les pèrdues acumulades en la majoria dels principals mercats des de l’inici del conflicte.

La Fed mantindrà una actitud d’«esperar i veure» mentre analitzen les conseqüències de la guerra al Pròxim Orient. De fet, les actes de la reunió del 18 de març de la Reserva Federal reflecteixen un augment de la incertesa i un balanç de riscos més complex, amb la majoria dels participants considerant que els riscos de més inflació i debilitat de l’ocupació han augmentat des de principis d’any. Així i tot, el Comitè va coincidir que el rang actual de tipus (3,5%-3,75%) és l’adequat per respondre a l’evolució de l’economia i va mantenir el lleuger biaix cap a retallades ja recollit al dot plot (que va apuntar a una baixada de tipus el 2026), amb «molts participants» assenyalant que les retallades de tipus serien apropiades si la inflació baixa com s’espera. En el debat intern, «molts» van subratllar el risc que la inflació romangui elevada durant més temps, especialment per l’encariment de l’energia, mentre que «la majoria» va mostrar preocupació per la fragilitat del mercat laboral en un entorn de baixa creació d’ocupació, en què un xoc negatiu podria traduir-se en un augment ràpid de la taxa d’atur. En conjunt, la Fed es manté en mode espera, confiant en el fet que el repunt inflacionista lligat a l’energia sigui transitori i reiterant que la política monetària no està predefinida i pot respondre a xocs en qualsevol dels dos mandats: ocupació o inflació.