Setmana del 3 al 10 de novembre del 2023

Així, a l’octubre el PMI del sector serveis va repuntar 0,6 punts fins als 51,1 punts, situant-se de nou còmodament per sobre del llindar que marca creixement en el sector (50 punts). Aquesta millora es va basar en un augment de les noves comandes i una lleugera millora de la confiança. En contraposició, l’enquesta encara revela fortes pressions en les despeses operatives que pressionen a l’alça els preus i poden oferir una mica de resistència al procés desinflacionista. Per la seva banda, al setembre, l’índex de producció industrial va avançar un 1,1% intermensual (–0,7% a l’agost), esperonat pels sectors de béns d’equipament (+3,6% intermensual), béns de consum durador (+3,3%) i béns intermedis (+3,1%), i llastat pels béns de consum no durador i energia, que van presentar reculades. Amb tot, malgrat l’avanç intermensual, en el conjunt del 3T la producció industrial va recular el 0,6% intertrimestral i se situa l’1,8% per sota del nivell mitjà del 2019.

A l’octubre, l’indicador compost PMI d’activitat global es va situar en els 50,0 punts, 0,5 punts per sota del mes anterior i el nivell més baix des del gener. La feblesa d’aquestes dades es deu a la manca d’empenta de la demanda que, en el sector manufacturer, es va traduir en la contracció de la producció per cinquè mes consecutiu i, en el sector serveis, en una desacceleració de l’activitat que va portar l’índex al registre més feble en nou mesos. En aquest escenari, els subcomponents del PMI de creació d’ocupació i confiança dels empresaris també se’n van ressentir. Per regions, la debilitat més gran es va concentrar a Europa (amb Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Irlanda reportant contraccions), mentre que als EUA i la Xina es van mantenir els avanços en positiu.

Els inversors continuen posant el focus en els propers passos que prendran els bancs centrals i davant d’aquesta incertesa, encoratjada per dades econòmiques mixtes, els mercats van navegar sense rumb clar durant la setmana. A la zona de l’euro, la debilitat mostrada per les dades publicades, principalment a Alemanya, va portar els inversors a confirmar les seves expectatives del final de pujada de tipus i a descomptar retallades per a la primera meitat de l’any que ve. Tot i això, uns comentaris hawkish de la presidenta Christine Lagarde i d’altres membres del BCE van moderar una mica les probabilitats que els mercats financers assignen a observar una retallada de tipus a l’abril (70%). Aquesta confluència de circumstàncies va causar moviments d’anada i tornada a la rendibilitat dels bons sobirans europeus, nucli i perifèrics, portant-los a tancar finalment la setmana sense variacions significatives. Així, les primes de risc no van mostrar grans canvis, fins i tot a Portugal, on el primer ministre va renunciar a causa de la suposada implicació en un cas de corrupció. Als EUA, els treasuries van tenir sessions mixtes davant de la diversitat d’opinions expressades per diversos membres de la Reserva Federal. D’entre aquests discursos, va destacar el del president Jerome Powell en què no va descartar fer alguna pujada més en els tipus d’interès i va advertir que la Fed no s’hauria de complaure només amb alguns mesos de bones dades econòmiques (per exemple, moderació de la inflació i normalització del mercat laboral). En aquest context, les rendibilitats sobiranes americanes van tancar la setmana amb lleus caigudes respecte a la setmana anterior, mentre que als mercats de renda variable es van registrar avanços moderats a banda i banda de l’Atlàntic. Pel que fa a les primeres matèries, a mesura que es confirma (per ara) la contenció del conflicte a Gaza, els preus del petroli van respondre més als fonamentals del mercat, continuant la seva via descendent davant de preocupacions per una desacceleració econòmica global.