Setmana del 31 de gener al 7 de febrer del 2025

El mercat laboral espanyol manté el bon to en l’arrencada del 2025. L’afiliació mitjana a la Seguretat Social va caure al gener en 242.148 persones (–1,1% intermensual), cosa habitual aquest mes per la fi de la campanya nadalenca i que se situa en línia amb el descens habitual en un mes de gener (–1,1% de mitjana el 2014-2019); en termes desestacionalitzats, l’ocupació va augmentar en 35.758 afiliats, una mica per sota de la mitjana mensual del 4T 2024 (+44.522 persones). Pel que fa a l’atur registrat, va augmentar durant el mes en 38.725 persones, per sota del que és habitual (+75.466 de mitjana el 2014-2019) i de la dada del gener del 2024 (+60.404) (vegeu la Nota Breve).

Fort creixement el 2024 de la nova concessió de crèdit a llars a Espanya. L’augment el 2024 va ser del 18,0% interanual (–8,9% el 2023), amb avanços notables en habitatge i en consum. La nova concessió d’hipoteques (sense renegociacions) va créixer el 2024 un 19,4% interanual, el segon volum més gran concedit en els últims 14 anys, només un 2,8% per sota del 2022. El nou crèdit amb finalitat estrictament de consum va créixer un 19,5% interanual el 2024, el volum més gran concedit des del 2008. Finalment, la nova concessió de crèdit a les empreses no financeres va augmentar un 11,2% interanual el desembre del 2024 (revisions a la sèrie del Banc d’Espanya impedeixen el càlcul de l’acumulat de l’any; es podrà tornar a calcular amb la dada del mes de gener del 2025).

Inici de les tensions comercials en la segona presidència de Trump. Durant el primer cap de setmana de febrer, mitjançant ordres executives, el president dels EUA va imposar un aranzel del 25% a les importacions mexicanes i canadenques (10% sobre l’energia provinent de Canadà) i d’un 10% addicional a les importacions xineses (l’aranzel mitjà efectiu actual a les importacions xineses és d’un 10%). Trump va justificar aquestes mesures al·legant una «emergència nacional» a causa del flux de drogues, especialment fentanil, i de la immigració il·legal. Després de converses entre els tres líders, es va acordar una pausa de 30 dies en la implementació d’aranzels després del compromís acceptat pel Canadà i Mèxic de reforçar la seguretat fronterera i la cooperació en la lluita contra el tràfic de drogues. En el cas de la Xina, no hi va haver una negociació i el gegant asiàtic va imposar aranzels del 15% sobre importacions nord-americanes de carbó i gas natural liquat i del 10% sobre petroli cru. També va iniciar una investigació a Google per una presumpta violació de la llei antimonopoli i va anunciar nous controls a l’exportació de minerals. Amb tot, els aranzels afectaran menys del 10% de les importacions americanes a la Xina, fet que contrasta amb els aranzels imposats per Trump sobre el 100% de les importacions xineses, que són gairebé el 15% del total d’importacions al país.

Continuen les dades que confirmen la solidesa de l’economia dels EUA. L’informe d’ocupació JOLTS va mostrar una caiguda del 7% a les vacants d’ocupació al desembre, situant la ràtio de vacants per desocupat en 1,1 (1,15 el mes anterior). A més, la taxa d’acomiadaments i contractacions es va mantenir estable, amb la d’acomiadaments a cotes històricament baixes (1,1%). Tot i això, l’informe va confirmar que les condicions del mercat laboral s’han estabilitzat al voltant de nivells saludables. Al costat de l’activitat, l’ISM manufacturer va augmentar al gener fins als 50,9, creuant així cap a la frontera d’expansió i assolint el nivell més elevat des del setembre del 2022. Tot i això, l’ISM del sector serveis es va moderar al gener fins als 52,8 des dels 54,0 del mes anterior, però es va mantenir en terreny d’expansió. En conjunt, les dades del mercat laboral i de clima empresarial suggereixen que l’economia nord-americana continua mostrant el dinamisme observat l’any passat.

Més confiança en el descens final de la inflació europea fins al 2%. Al gener, la inflació general de la zona de l’euro (IPCA) es va situar en el 2,5% interanual, mentre que la nucli (que exclou energia i aliments) es va mantenir en el 2,7% interanual. Tot i que en els últims mesos l’energia ha provocat un cert rebot en la inflació, el més destacable és que les dades continuen dibuixant una moderació en les pressions de preus subjacents, de manera que al gener la inflació va afluixar lleugerament en aliments i serveis, i es va mantenir baixa en els béns industrials no energètics. A més, els indicadors també reflecteixen una desacceleració del creixement salarial i una compressió dels marges empresarials en el conjunt de la zona de l’euro (per exemple, el tracker salarial del BCE apunta a una moderació del 4,7% interanual en el 4T 2024 fins al 3,0% en el 4T 2025, sense els pagaments one-off), fet que reforça la perspectiva desinflacionista a mitjà termini (vegeu la Nota Breve). D’altra banda, a Alemanya les comandes industrials van registrar un avanç inesperat del 6,9% intermensual al desembre, després de dos mesos de fortes caigudes, resultat que, no obstant, descansa en gran mesura en el fort avanç de les comandes de transport (55,5%), una de les partides més volàtils, per la qual cosa és prematur anticipar que ens trobem en l’inici d’un canvi de tendència. Finalment, a França, el primer ministre, François Bayrou, va aprovar el pressupost per al 2025 mitjançant decret, cosa que li ha suposat afrontar dues mocions de censura que ha aconseguit superar. El pressupost contempla un objectiu de dèficit públic del 5,4% del PIB, davant del 6,1% estimat el 2024.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.