Setmana del 4 al 8 de maig del 2026

A l’abril, el PMI manufacturer va repuntar amb força (3 punts) i va tornar a situar-se en zona expansiva (>50 punts) en assolir els 51,7 punts, en part impulsat per l’augment de les noves comandes davant la necessitat d’aprovisionament per part dels clients. En contrast, el PMI de serveis va caure més de 5 punts per la deterioració de la confiança i es va situar per sota dels 50 punts per primera vegada des de l’agost del 2023. En tots dos casos, convé interpretar aquests moviments amb cautela i esperar a comprovar si tenen continuïtat o responen a un augment puntual del pessimisme.

Els indicadors d’activitat del 1T assenyalen el ritme de creixement dinàmic de l’economia espanyola. Així, l’índex de producció industrial va mostrar al març una recuperació significativa, amb un creixement de l’1,8% interanual, després de la caiguda del 0,9% observada al febrer. Per components, van créixer els béns de consum no durador, d’equipament i intermedis, mentre que els béns de consum durador i energètics van registrar descensos. Per part seva, el sector turístic va mantenir un creixement sòlid i les dades del març no van semblar veure’s afectades per la guerra al Pròxim Orient: l’arribada de turistes va augmentar un 3,3% interanual i la despesa, un 5,4%, tots dos registres per sobre dels observats al febrer. Així, el 1T 2026 va tancar amb 17,5 milions de turistes internacionals, la qual cosa representa un creixement del 2,5% interanual, i una despesa turística estrangera superior als 25.000 milions d’euros, amb un creixement del 6,3%, taxes només lleugerament inferiors a les del 2025 (3,2% i 6,8%, respectivament).

L’indicador d’activitat mundial PMI compost es va situar en els 51,8 punts a l’abril, una recuperació moderada respecte al descens patit al març (quan va registrar una de les majors caigudes mensuals dels últims anys i va tocar mínims des del 2025). Aquests nivells continuen sent compatibles amb un creixement del PIB mundial una mica per sobre de la mitjana històrica, si bé part de l’impuls sembla reflectir un increment precautori de la demanda per acumular existències. Per regions, van destacar positivament l’Índia i la Xina, a més del Japó i els EUA, mentre que la zona de l’euro va quedar endarrerida. D’altra banda, el subcomponent de preus va tocar un màxim de 41 mesos a l’abril, un nou indici de les pressions inflacionistes al llarg de la cadena productiva que està generant el conflicte a l’Iran.

La possibilitat d’una normalització dels fluxos comercials a través de l’estret d’Ormuz va tornar a marcar l’ànim inversor i, en el balanç setmanal, va propiciar un descens dels preus energètics i un alleujament de les expectatives d’inflació a mitjà termini. En aquest context, les rendibilitats sobiranes de la zona de l’euro van descendir (especialment en els trams curts) i les primes de risc perifèriques es van comprimir. Als EUA, d’altra banda, la rendibilitat dels treasuries va tancar la setmana lleument a l’alça, després que diversos indicadors mostressin un mercat laboral que es manté resilient en els últims mesos. En divises, l’euro va acabar pràcticament sense canvis enfront del dòlar, mentre que el ien es va apreciar en un entorn marcat per les especulacions sobre possibles noves intervencions del Ministeri de Finances japonès per frenar una major depreciació de la divisa. En renda variable, la majoria de les borses mundials van avançar. A Europa, els principals índexs de la zona de l’euro van repuntar, amb l’excepció de Portugal. Als EUA, l’S&P 500 i el Nasdaq es van mantenir en zona de màxims, mentre que les pujades van ser d’especial intensitat en diversos índexs asiàtics (el Japó, Taiwan o Corea del Sud) particularment exposats a l’augment de la inversió associada a la IA. Finalment, en matèries primeres, les caigudes del cru i del gas natural van contrastar amb el repunt dels metalls, tant industrials com preciosos.