Setmana del 5 al 12 de setembre del 2025

. L’índex de producció industrial va créixer un 2,5% interanual al juliol (1,4% en el 2T), la taxa més alta des de l’octubre del 2024: excepte el de béns d’equipament (–1,6%), tots els components van anotar dades positives, entre els quals va destacar el de béns energètics (5,8%). Per part seva, també al juliol, les vendes interiors de les grans empreses, deflactades i corregides d’efectes estacionals i de calendari, van avançar un 4,4% interanual, un creixement similar al del 2T (4,5%) esperonat, sobretot, per les vendes destinades a béns de capital, que van créixer un 11,8% interanual, un ritme molt superior al dels béns de consum i intermedis (6,6% i 2,2%, respectivament).

La inflació a Espanya es va mantenir estable a l’agost. L’INE confirma tant la dada d’inflació general d’agost (2,7% interanual) com la d’inflació subjacent (2,4%). La dada d’agost es va mantenir estable a conseqüència de dos efectes contraposats. D’una banda, els carburants van moderar les seves caigudes fins al –2,9% interanual (vs. –4,5% al juliol); aquesta contribució a l’alça es va veure compensada per la caiguda de la inflació de l’electricitat i dels aliments. D’altra banda, la inflació nucli va repuntar 1 dècima fins al 2,6% interanual, esperonada pel repunt tant dels serveis com dels béns industrials(vegeu la Nota Breve).

L’autoritat monetària destaca la resiliència de l’activitat en un context en què la inflació pràcticament està en l’objectiu. El BCE assenyala que, després d’un primer semestre de gran volatilitat provocada per la incertesa associada als aranzels, la segona part de l’any serà una mica més estable gràcies al fet que el nou acord comercial entre la UE i els EUA ha reduït la incertesa, malgrat fixar aranzels més elevats a les exportacions europees que els vigents fins ara. Les noves previsions apunten a un millor acompliment del PIB a curt termini: la previsió per al 2025 s’eleva en +0,3 p. p., per la incorporació de dades, però també per un 3T una mica millor del que es preveu anteriorment (0,0% intertrimestral, enfront del –0,1% projectat prèviament). Per al 2026, retallen fins a l’1,0% (–0,1 p. p.) la previsió de creixement, per la fortalesa que continua mostrant l’euro en un context de més feblesa a l’esperada de la demanda externa, degut, en part, a uns aranzels globals més elevats del que s’havia assumit al seu escenari de juny. Quant a la inflació, a penes hi ha canvis respecte a l’escenari de juny: puja 0,1 p. p. la seva previsió per al 2025 i el 2026, fins al 2,0% i l’1,7%, respectivament, i ajusta a la baixa 0,1 p. p. la del 2027, fins a l'1,9%.

Tal com s’esperava, el BCE va deixar sense canvis els tipus d’interès (depo en el 2,00%). La decisió va ser unànime i es va argumentar basant-se en unes xifres d’inflació ja al voltant de l’objectiu del 2% i unes perspectives sense canvis rellevants. El BCE va continuar sense oferir orientació per a l’evolució dels tipus d’interès en els pròxims mesos, reiterant que la política monetària es reavaluarà «reunió a reunió» i «segons les dades». Lagarde ho va resumir dient que «estem en una bona posició», tot i que va puntualitzar que això no significa un compromís amb una senda de tipus estables: la política monetària haurà de calibrar-se perquè en el futur «continuem estant en una bona posició», donant per descomptat que persistiran riscos vells i apareixeran noves fonts d’incertesa. En aquest sentit, el BCE sembla haver realitzat una lectura ponderadament optimista de l’acord comercial entre els EUA i la UE, destacant la reducció de la incertesa comercial i del risc de represàlia aranzelària per part de la UE, però reiterant que les tensions comercials poden empitjorar en el futur. D’altra banda, davant les múltiples preguntes sobre França i la seva prima de risc, Lagarde es va ajustar a un guió d’una certa fredor. D’una banda, va dir que el BCE veu que els mercats de bons sobirans de la zona de l’euro estan funcionant de manera ordenada i amb bona liquiditat. I, per l’altre, va destacar que, en el conjunt dels últims dos anys, les primes de risc s’han estret i l’amplitud que s’observa avui és «limitada». Això sí, respecte a la possibilitat que s’usi el TPI per a comprar actius i placar potencials tensions financeres, Lagarde va recordar que el programa està subjecte a uns criteris i una avaluació, però que no són una «camisa de força» i el BCE «conserva una certa discrecionalitat en l’activació del TPI». Després de la reunió, els mercats financers mantenen fort l’aposta que no hi haurà més retallades de tipus del BCE el 2025 (donen una probabilitat inferior al 20%), però mantenen la porta oberta a una retallada de 25 p. b. al llarg del 2026 (vegeu la Nota Breve).

Les decisions dels bancs centrals i la geopolítica dominen el sentiment del mercat. Els mercats financers han mostrat un to mixt en una setmana marcada per l’expectativa de decisions de política monetària i l’augment de les tensions geopolítiques després de l’entrada de diversos drons russos a Polònia i la invocació per part d’aquest últim de l’article 4 de l’OTAN. Als EUA, les dades d’ocupació, de preus de producció i d’IPC de l’agost (acceleració lleu de la taxa general i de la nucli i pressions a l’alça en productes exposats a aranzels, però encara limitades) van reforçar les expectatives d’una retallada de tipus per part de la Reserva Federal en la seva reunió de la setmana vinent (el mercat dona una probabilitat del 100% d’una retallada al setembre). Les borses estatunidenques van aconseguir nous màxims, mentre que les rendibilitats dels treasuries van retrocedir durant la setmana en tots els trams de la corba. A la zona de l’euro, el BCE va mantenir els tipus d’interès (depo en el 2,0%), tal com anticipava el mercat, i va reiterar el seu enfocament dependent de les dades, sense oferir orientació futura. El mercat va interpretar el missatge com una cosa més restrictiva de l’esperat, fet que va portar a una apreciació de l’euro (que va tancar una mica per sobre d’1,17) i a un lleuger repunt en les rendibilitats del bo alemany, mentre que les primes de risc perifèriques es van estrènyer. Pujades generalitzades en els principals índexs borsaris de la zona de l’euro (amb l’excepció del DAX alemany, que va caure lleugerament), destacant la revaloració de l’IBEX i cessió de les rendibilitats sobiranes en la setmana en un context d’incertesa política a França, després de la dimissió de Bayrou i posterior nomenament de Sébastien Lecornu com a nou primer ministre. En matèries primeres, el preu del Brent va caure el dilluns després de l’anunci de l’augment de producció a l’octubre per part de l’OPEP+ va començar a recuperar-se però continua en nivells inferiors als de la setmana anterior.