Setmana del 5 al 9 de maig del 2025

  • La producció industrial a Espanya va repuntar al març, encara que el conjunt del 1T 2025 queda per sota del trimestre anterior
  • L’activitat econòmica global creix al ritme més baix des de finals del 2023
  • Els inversors continuen amb un (molt) cautelós optimisme
Contingut disponible en
Pulso
  • Economia espanyola
    La producció industrial a Espanya va repuntar al març, encara que el conjunt del 1T 2025 queda per sota del trimestre anterior

    Al març, l’índex de producció industrial va créixer el 0,9% intermensual i l’1,0% en termes interanuals, esperonat per la producció de béns d’equipament, amb un avanç del 2,1% intermensual, i d’energia, amb un increment del 3,2%. No obstant això, malgrat el repunt, la producció industrial en el 1T 2025 retrocedeix el 0,3% respecte al 4T 2024.

    La creació d’ocupació a Espanya continua mantenint un to positiu. L’afiliació a la Seguretat Social va augmentar a l’abril en 230.993 persones, per sobre de la dada de l’any passat (199.538) i del que és habitual en aquest mes (173.779 de mitjana del 2014-2019), si bé cal tenir en compte que enguany la Setmana Santa s’ha celebrat a l’abril. En termes desestacionalitzats, l’ocupació creix en 69.160 afiliats, el major increment des de l’abril del 2023 i molt superior a la mitjana mensual del 1T (39.191). Quant a l’atur registrat, va recular en el mes en 67.420 persones, per sota del que és habitual (−103.595 de mitjana del 2014-2019), però que millora la dada de l’any passat (−60.503). La xifra total d’aturats se situa en 2,51 milions, mínim des del juliol del 2008 (vegeu la Nota Breve).

    Espanya: afiliats a la Seguretat Social

    Última actualització: 06 juny 2025 - 13:00

    El Consell de Ministres ha aprovat el Projecte de Llei per a la reducció de la durada màxima de la jornada ordinària de treball a Espanya, de 40 a 37,5 hores setmanals. Es tracta de la primera reducció de jornada laboral des del 1983, que, segons el Govern, beneficiarà 12,5 milions de treballadors (10,5 milions a temps complet), encara que moltes persones ja fan una jornada laboral de 37,5 hores o menys (en concret, el 12% dels treballadors en conveni). El Projecte de Llei s’enviarà al Congrés per a la seva tramitació parlamentària.

    El preu de l’habitatge a Espanya s’accelera a principis del 2025. L’índex de preu d’habitatge de vendes repetides, publicat pel Col·legi de Registradors, continua reflectint una acceleració en el creixement dels preus al començament d’enguany. En el 1T 2025, va augmentar el 14,9% interanual, la taxa més elevada des del 2005, enfront del 12,6% del trimestre anterior. Aquest repunt del preu de l’habitatge es produeix en un context en el qual la demanda d’habitatge continua sent molt sòlida. Per part seva, l’oferta està començant a reactivar-se, però de moment de manera insuficient.

    La nova producció de crèdit a Espanya segueix molt dinàmica al març, amb habitatge i consum com a motors. La nova producció de crèdit a llars (sense renegociacions) va créixer significativament al març, el 32,5% interanual (vs. +22,1% un mes abans). En l’acumulat de l’any va créixer un 24,8% interanual. La nova concessió d’hipoteques (sense renegociacions) va incrementar fortament el volum de concessió en el mes fins als 6.660 milions d’euros, el major import des de l’inici de la sèrie el 2015. En l’acumulat de l’any, va créixer el 35,4% interanual. Per la seva banda, el nou crèdit amb finalitat de consum ha augmentat en l’acumulat de l’any el 19,7% interanual. Quant a empreses, la nova concessió sense renegociacions també ha crescut amb dinamisme, en concret el 10,4% interanual.

  • Economia internacional
    L’activitat econòmica global creix al ritme més baix des de finals del 2023

    A l’abril, el PMI compost d’activitat global es va situar sobre els 50,8 punts, enfront dels 52 del març. El descens respecte al mes anterior va ser resultat de la notable disminució del creixement en el sector serveis, el menor avanç en un any i mig, i els febles augments de la producció manufacturera. Addicionalment, en tots dos sectors, es va produir una caiguda significativa de les comandes per a exportacions. A nivell geogràfic, l’alentiment de l’activitat va ser generalitzat, tot i que va ser en les economies avançades on es va observar més empitjorament. Finalment, la confiança empresarial va caure a nivells de fa cinc anys, durant la pandèmia, com a resultat de la feblesa de les condicions actuals del mercat i de l’augment de la incertesa econòmica.

    Indicadors globals PMI

    Última actualització: 06 juny 2025 - 13:24

    Friedrich Merz ja és el nou canceller d’Alemanya, després d’una votació accidentada. El líder del CDU/CSU, vencedor en les eleccions del febrer, va ser investit canceller en la segona votació, després de no aconseguir superar els 315 suports necessaris en la primera, la qual cosa no havia succeït mai des que es va fundar la República Federal el 1949. Aquesta circumstància posa de manifest la fragilitat de la coalició actual (la CDU i els socialdemòcrates de l’SPD, amb 328 escons) i alerta de les dificultats que pot afrontar el Govern per implementar la seva agenda, amb mesures fonamentals relatives a l’augment de la despesa militar i en infraestructures. Mentrestant, l’activitat industrial alemanya sembla mostrar evidències d’una certa estabilització: les comandes industrials van créixer al març un 3,6% intermensual (0,0% anterior), gràcies a la reactivació tant de les comandes nacionals com, sobretot, de les estrangeres (2,0% i 4,7% intermensual, respectivament). No obstant això, bona part d’aquest resultat respon a un «efecte anticipació» pel futur impacte de les polítiques aranzelàries de Trump. En aquest context de guerra comercial, la Xina i la UE han acordat eliminar totes les sancions mútues per tractar d’impulsar les relacions bilaterals.

    Creixement i preus més elevats en el sector de serveis estatunidencs. L’ISM de serveis dels EUA a l’abril va recuperar part de la caiguda del mes passat (quan va caure 2,7 punts fins als 50,8) fins als 51,6 punts, la qual cosa suposa el desè mes consecutiu en terreny d’expansió (per sobre de 50). La descomposició de l’índex mostra que tant el component de noves comandes com el component d’ocupació van repuntar a l’abril. No obstant això, l’índex de preus va tornar a repuntar fins a aconseguir els 65,1 punts, el nivell més alt des de principis del 2023. Aquesta lectura de l’ISM suggereix una activitat que es manté dinàmica, encara que es modera, en un context en el qual els riscos d’inflació han augmentat.

    Les exportacions de la Xina resisteixen al Liberation Day. A l’abril, les exportacions xineses es van desaccelerar menys del que es preveu, registrant un creixement interanual del 8,1% (vs. +12,4% al març). Amb dades desestacionalitzades, les exportacions també es van incrementar en termes intermensuals. Per destins, destaca la caiguda del 21% interanual de les exportacions als EUA (vs. +8,8% al març i +5,7% com a mitjana dels 12 mesos anteriors) i el repunt del 21% de les exportacions al conjunt dels països ASEAN (vs. +11,9% al març i +13% en els 12 mesos anteriors), destacant particularment l’avanç de les exportacions a països com Indonèsia (38,9% vs. 20,6% en els 12 mesos anteriors) o Tailàndia (29,4% vs. 17,4% en els 12 mesos anteriors). D’altra banda, les exportacions a l’Índia han registrat un avanç considerable per segon mes consecutiu (+21,9% a l’abril vs. 27,5% al març, enfront del 5,7% en els 12 mesos anteriors) i les exportacions a la UE es van mantenir estables (+8,2% a l’abril vs. 9,9% al març, enfront del 5,2% en els 12 mesos anteriors). Les importacions també es van comportar millor del que es preveu, registrant una contracció del 0,2% interanual (vs. −4,3% anterior). Les importacions des dels EUA es van contreure un 14%. Amb l’inici de converses entre els EUA i la Xina aquest cap de setmana no s’esperen avanços ràpids en les negociacions i, per tant, les elevades barreres comercials entre tots dos països haurien de seguir produint canvis significatius en els fluxos comercials a nivell global. 

    Xina: comerç exterior de béns

    Última actualització: 09 maig 2025 - 14:00
  • Mercats financers
    Els inversors continuen amb un (molt) cautelós optimisme

    La resiliència en les dades econòmiques de les economies desenvolupades (en contrast amb la caiguda dels indicadors de sentiment) i el que aparenta ser una creixent apetència de l’Administració Trump per tancar acords comercials, van donar un cert suport a l’apetència inversora durant la setmana. Així, als EUA, després que la Fed mantingués els tipus d’interès en la seva reunió com descomptava el mercat (fed funds en l’interval 4,25%-4,50%) i malgrat expressar la seva preocupació pels riscos d’estagflació, unes dades relativament positives del mercat laboral i d’inversió van suposar que els tipus sobirans augmentessin lleument la seva rendibilitat i que els implícits del mercat monetari continuessin descomptant tres retallades de tipus el 2025. A la zona de l’euro, per la seva banda, el mercat descompta dues baixades més de tipus del BCE el 2025 i els rendiments del deute sobirà van tancar la setmana pràcticament plans. Quant a la renda variable, l’índex MSCI global (ACWI) va tancar la setmana pla, reflex dels escassos moviments en les principals places dels mercats desenvolupats. Va destacar l’avanç de la borsa italiana, gràcies al positiu PMI d’abril, així com els avanços en les borses xineses (+2,2% el CSI 300) després de la baixada de tipus i altres mesures d’estímul monetari per pal·liar l’efecte dels aranzels dels EUA anunciades pel PBoC. En el mercat de divises, el dòlar es va apreciar lleugerament enfront dels seus principals parells, afavorit per les notícies de futures converses comercials entre la Xina i els EUA. També en el mercat de matèries primeres aquestes informacions van donar suport a les referències europees de cru i gas natural, que van rebre un suport addicional pels senyals que la producció de shale als EUA començaria a reduir-se en aquests nivells de preus, o les tensions geopolítiques a Orient Mitjà i entre l’Índia i el Pakistan.

    La Fed es manté en pausa. De manera unànime, i en una decisió àmpliament descomptada pels mercats financers, la Reserva Federal va mantenir el tipus fed funds en l’interval de 4,25%-4,50%. El FOMC considera que, atès el mapa de riscos actual i l’elevada incertesa del context econòmic, la decisió apropiada és la d’esperar per comptar amb més claredat abans de moure fitxa. El més destacat de la reunió va ser el canvi en la comunicació i valoració de la Fed del nou context econòmic. En primer lloc, la Fed es mostra més preocupada pels riscos d’estagflació que sorgeixen de la política comercial de l’Administració Trump, que reconeix, a més, que han augmentat des de la seva última reunió (prèvia a l’anunci dels aranzels recíprocs). En segon lloc, la Fed va deixar clar que encara és aviat per concloure quin serà l’impacte que tindran els aranzels sobre les variables macroeconòmiques i que, de veure’s amb pressions simultànies en ocupació i preus, avaluaria quin dels dos s’ha allunyat més de l’objectiu per prendre la decisió de política monetària apropiada. I, en tercer lloc, va aclarir que encara no es veuen reflectits els impactes dels aranzels en les dades reals, de manera que, sense més informació, la Fed no baixarà els tipus encara. Powell va emfatitzar que «la postura actual de la política monetària ens deixa ben posicionats per respondre de manera oportuna» (vegeu la Nota Breve).

    Principals indicadors financers

      8-5-252-5-25Var. setmanalAcumulat 2025Var. interanual
    Tipus   (punts bàsics)  
    Tipus 3 mesosZona euro (Euribor)2,142,140-58-167
     EUA (Libor)4,304,26+4-1-102
    Tipus 12 mesosZona euro (Euribor)2,042,05-1-42-159
     EUA (Libor)3,893,76+13-29-126
    Tipus 2 anysAlemanya1,771,76+1-31-117
     EUA3,873,82+5-37-95
    Tipus 10 anysAlemanya2,542,530174
     EUA4,384,317-19-7
     Espanya3,183,19-112-11
     Portugal3,053,08-320-10
    Prima de risc (10 anys)Espanya6466-2-5-15
     Portugal5154-33-14
    Renda variable   (percentatge)  
    S&P 500 5.6645.687-0,4%-3,7%8,6%
    Euro Stoxx 50 5.2895.2850,1%8,0%4,6%
    IBEX 35 13.48913.4470,3%16,9%22,1%
    PSI 20 7.0246.9660,8%10,1%2,8%
    MSCI emergents 1.1341.1330,0%5,4%6,6%
    Divises   (percentatge)  
    EUR/USDdòlars per euro1,1231,130-0,6%8,4%4,1%
    EUR/GBPlliures per euro0,8480,852-0,5%2,4%-1,5%
    USD/CNYyuans per dòlar7,2437,271-0,4%-0,8%0,3%
    USD/MXNpeso per dòlar19,53519,587-0,3%-6,2%16,4%
    Matèries Primeres   (percentatge)  
    Índex global 101,6101,50,2%2,9%-0,8%
    Brent a un mes$/barril62,861,32,5%-15,8%-25,1%
    Gas n. a un mes€/MWh35,333,16,8%-27,7%14,5%

    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg.

     

     

     

     

    Dades previstes del 12 al 18 de maig del 2025

    Dades previstes del 12 al 18 de maig del 2025

    POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.