Setmana del 7 al 13 de març del 2022

Els mercats financers van continuar dominats per la incertesa sobre la durada del conflicte i el seu impacte en l’economia mundial a curt i mitjà termini. La volatilitat es va tornar a imposar mentre els inversors assumien que ja no només la Fed sinó també el BCE apujaran els tipus d’interès aquest mateix any malgrat les conseqüències incertes de l’escenari bèl·lic. Precisament el gir del BCE (vegeu la notícia següent), en un context en què els inversors esperaven el retard en la retirada dels estímuls monetaris, va comportar un brusc ascens de la rendibilitat a la corba sobirana alemanya, a llarg termini (32 p. b. al bund a 10 anys fins al 0,25%) i especialment al curt, en anticipar els inversors una possible alça dels tipus a la zona de l’euro a principis del 4T. Les primes de risc de la perifèria també es van ampliar, amb més incidència en la italiana. Als EUA, el moviment va ser més intens a la part llarga de la corba davant l’augment de les pressions inflacionistes. Els principals índexs borsaris de les economies europees van concloure la setmana amb ascensos, després de la supervenda patida des del començament de la contesa. En l’àmbit de les primeres matèries, el preu del barril de Brent va finalitzar la setmana amb descensos gràcies a les notícies sobre els avenços en les negociacions per a l’aixecament de les sancions sobre l’Iran i Veneçuela, que podrien millorar l’oferta de cru els propers mesos (tot i que encara es va situar per sobre dels 112 dòlars). Així mateix, el preu del gas natural europeu (TTF holandès) també va interrompre la seva escalada davant del manteniment dels fluxos de gas des de Rússia.

El BCE accelera el final de l’APP, però el condiciona a l’evolució de la conjuntura. Després de l’esclat de la guerra a Ucraïna, esperàvem que el BCE frenés la intenció d’endurir la política monetària uns mesos per avaluar l’abast econòmic del conflicte. Lluny d’això, després de la reunió de la setmana passada, el BCE va perseverar amb els plans i va anunciar un total de 30.000 milions d’euros menys en compres d’actius netes sota l’APP durant el 2T (fins a un total de 90.000 milions) respecte a allò anticipat al desembre i, en funció de l’evolució de les dades econòmiques, és possible que finalitzin en el 3T. Anteriorment s’esperava que el BCE adquirís 120.000 milions d’euros en actius en el 2T, 90.000 en el 3T i 60.000 en el 4T. Tot i això, el BCE ha explicitat en el comunicat que, en cas que la conjuntura econòmica ho requereixi, les compres d’actius amb l’APP podrien estendre’s i/o augmentar a partir del juliol (vegeu la Nota Breve). Pel que fa als tipus d’interès, el BCE va ajustar molt lleument el llenguatge per explicitar que les pujades de tipus seran graduals, però sempre després de finalitzar les compres d’actius. La valoració de l’escenari econòmic va estar molt marcada per l’esclat de la guerra, que va convidar a revisar a la baixa les perspectives de creixement i a l’alça les de desocupació i, sobretot, les d’inflació (vegeu la notícia a la secció d’Economia internacional). Aquesta setmana haurem d’estar pendents de la reunió de la Reserva Federal, els membres de la qual estan més determinats que els del BCE a iniciar les pujades de tipus interès (creiem que la Fed apujarà els tipus d’interès en 25 p. b.) (vegeu la Nota Breve).

L’índex de producció industrial amb prou feines va recular el 0,1% intermensual el gener del 2022. D’aquesta manera, es va situar l’1,3% per sota del nivell mitjà del 2019 (−1,2% al desembre). Per components, el fort creixement de la producció de béns de consum durador (+1,5% intermensual) es va veure més que compensat per la caiguda dels altres components. Per part seva, les vendes interiors de les grans empreses van avançar un 0,3% intermensual, també al gener, per la qual cosa es van situar un 1,6% per sobre del nivell mitjà del 2019.