Setmana del 8 al 14 de febrer del 2021

Així ho mostra l’indicador d’activitat diària del Banc de Portugal. En concret, l’indicador es va contraure un 4,5% interanual la primera setmana de febrer, fet que representa una millora respecte al –6,2% dels últims 15 dies de gener. Així mateix, el ritme de contracció se situa clarament per sota del registrat durant el 2T 2020, la qual cosa indica un menor efecte econòmic de les restriccions actuals a l’activitat i mobilitat en aquest 1T 2021.

Així doncs, preveu un creixement del 3,8% el 2021 i 2022, la qual cosa representa que l’activitat econòmica de la zona de l’euro arribaria als nivells precrisi durant la segona meitat del 2022 (enfront del 2023 segons les previsions anteriors). Novament, les economies més afectades per la COVID-19 i més dependents del turisme, com Espanya i Itàlia, continuaran sent les que triguin més a recuperar-se. En el cas d’Espanya i Portugal, cal esmentar que les previsions de la Comissió en l’acumulat de 2020-2022 són semblants a les de CaixaBank Research. D’altra banda, la setmana passada també coneixíem que l’economia del Regne Unit va créixer en el tram final del 2020: +1,0% intertrimestral (–7,8% interanual), tot i el retrocés del consum privat en el trimestre. D’aquesta manera, l’economia britànica es va contraure un 9,9% en el còmput anual del 2020. De cara al 1T 2021, les fortes restriccions a la mobilitat i l’activitat pesaran negativament sobre l’activitat econòmica, però la ràpida campanya de vacunació que està duent a terme el país serà clau per assegurar un canvi de tendència.

La moderació de la inflació nord-americana apaivaga (de moment) les veus que alerten d’un sobreescalfament de l’economia. Experts de la talla d’Olivier Blanchard o Larry Summers argumenten que la proposta del president Biden d’un nou paquet fiscal per valor d’1,9 bilions de dòlars (sobre el 10% del PIB) pot comportar riscos inflacionistes en una economia que ja està recuperant-se de manera sòlida. Per la seva banda, Janet Yellen, la nova secretària del Tresor nord-americà, va reconèixer els riscos d’inflació, però va recalcar que el major risc en l’actualitat és no fer prou per una economia «ferida» per la pandèmia. En aquest context, les expectatives de mercat sobre la taxa d’inflació han girat a l’alça, però les seves dades més recents encara són lluny dels riscos sobre els quals s’està discutint. En concret, la inflació subjacent va baixar fins al 1,4% al gener (1,6% al desembre), davant d’un avanç intermensual nul de l’índex de preus, on la caiguda dels preus relacionats amb l’àmbit recreatiu va ser compensada per pujades mensuals en roba i serveis sanitaris. Per la seva banda, la inflació general es va mantenir plana, en l’1,4%, davant d’un avanç intermensual positiu de l’índex, esperonat pel component energètic. Tot i els moderats nivells actuals, cal esmentar que la taxa general augmentarà de forma temporal durant el 2T 2021 per efectes de base.

La setmana passada el sentiment inversor va mantenir el to positiu de la mà dels progressos en les vacunacions a nivell mundial, del suport continuat de les polítiques fiscals i monetàries de les principals economies i dels avanços en la situació política italiana. Així, els principals índexs borsaris van registrar guanys generalitzats (S&P 500 +1,2%, EuroStoxx 50 +1,1% i MSCI Emerging Markets +2,4%), impulsats, també, pels resultats empresarials del 4T 2020 als EUA i a la zona de l’euro –que van superar en un alt percentatge les expectatives dels analistes–. Als mercats de renda fixa, el tipus d’interès sobirà del treasury a 10 anys es va situar en l’1,21%, en la setmana en què J. Powell (Fed) va reiterar la necessitat que totes les esferes de la política econòmica col·laborin perquè el mercat laboral assoleixi la plena ocupació. A la zona de l’euro, el tipus d’interès del bund alemany es va mantenir relativament estable, igual que les primes de risc d’Espanya i Portugal. Mentrestant, a Itàlia, el suport obtingut per M. Draghi per a la formació d’un nou Govern va afavorir nous descensos de la prima de risc fins a nivells mínims en sis anys. Al mercat de matèries primeres, la millora de les expectatives de recuperació econòmica va alçar el preu del barril de Brent per sobre dels 62 dòlars per primera vegada en un any.