Setmana de l'1 al 7 de febrer de 2021

Estabilitat del mercat laboral espanyol al gener. L’afiliació (en termes desestacionalitzats) va augmentar moderadament (+40.000 afiliats) fins als 19,1 milions de persones. Així, al gener, hi havia 335.000 afiliats menys que un any abans (–1,75% interanual), una xifra lleugerament millor a la del desembre (–360.000, –1,86% interanual). El nombre d’empleats en ERTO es va situar de mitjana en 718.000 al gener, una xifra similar a la dels mesos anteriors (739.000 a finals de mes). Per la seva banda, l’atur registrat (en termes desestacionalitzats) va baixar al gener en 18.000 persones, fins als 3,85 milions. No obstant això, el nombre d’aturats és molt superior al de fa un any (+711.000 persones, +21,8% interanual). De cara als propers mesos, preveiem que el mercat laboral continuï altament afectat per la pandèmia: amb una recuperació gradual en el seu conjunt, però amb sectors encara severament afectats davant les restriccions a la mobilitat i l’activitat (vegeu la Nota Breve per a més detalls).

2020, el pitjor any del turisme a Espanya en mig segle. Espanya va rebre 19 milions de turistes internacionals el 2020, fet que representa un 77% menys que l’any anterior. En termes de despesa, la caiguda va ser semblant (del 79%), amb una despesa total de 19.700 milions d’euros el 2020, el que correspon a una pèrdua d’ingressos de 72.200 milions d’euros respecte al 2019 (aproximadament el 6% del PIB ). Sens dubte, l’èxit dels programes de vacunació a Espanya i a la UE marcaran el rumb de recuperació del sector turístic el 2021.

La nova concessió de crèdit a empreses a Espanya va créixer un 2,5% el 2020, mentre que la del crèdit a llars va caure un 10,8%. El ritme del crèdit de nova concessió a les empreses no financeres va ser menor en la segona meitat de l’any passat que a la primera en haver-se reduït la forta demanda de línies amb avals de l’ICO. En l’àmbit de les llars, la caiguda va ser considerable, tot i que amb diferències notables segons el tipus: els crèdits per a la compra d’habitatge van continuar recuperant-se al desembre per l’efecte de la demanda embassada i en el conjunt del 2020 van exhibir una caiguda petita (–2,1%), mentre que els crèdits al consum van seguir molt per sota dels nivells prepandèmia i van caure un 27,5% en el còmput total del 2020.

El PIB de la zona de l’euro es va contraure un 6,8% el 2020, després d’una nova caiguda en el 4T. Es tracta d’una caiguda anual substancialment superior a la del 2009 (–4,5%). Així mateix, en el tram final de l’any, l’economia europea va tornar a retrocedir, un –0,7 intertrimestral (–5,1% interanual), després d’haver rebotat amb força en el 3T (+12,4% intertrimestral). Amb tot, el retrocés va ser una mica menor al previst, fruit d’unes restriccions més focalitzades, amb menor impacte sobre el sector de manufactures i, possiblement, per una certa adaptació a la pandèmia per part d’empreses i treballadors. Per països, la caiguda de l’activitat en el còmput total del 2020 ha estat dispar: el PIB va caure un 5,3% a Alemanya, un 8,3% a França, un 11,0% a Espanya i un 8,9% a Itàlia. Una disparitat que reflecteix la diferent estructura de l’economia en cada país i les desiguals mesures de contenció i de suport econòmic que van prendre els diferents governs (vegeu la Nota Breve). En aquest context, la inflació a la zona de l’euro va rebotar al gener: 0,9% la general (–0,3% el desembre) i 1,4% la subjacent (0,2% al desembre). Es tracta d’un rebot, però, sustentat en factors temporals que haurien d’esvair-se abans del 2022 (vegeu la Nota Breve per a més detalls).

L’activitat econòmica nord-americana es manté en cotes notables a l’inici de l’any. L’índex de sentiment empresarial (ISM) de manufactures va baixar lleument al gener, però es va mantenir còmodament per sobre dels 50 punts (58,7 punts, –1,8 respecte al mes anterior). Per la seva banda, el seu homòleg en serveis va augmentar, contra tot pronòstic, fins als 58,7 punts (+1,0), amb un important increment en el component de noves comandes i d’ocupació. En el pla laboral, precisament, es van crear 49.000 llocs de treball al gener, una xifra moderada, especialment després de la caiguda del mes anterior; però la taxa d’atur es va reduir fins al 6,3% (6,7% al desembre i 14,8% a l’abril del 2020). Finalment, en l’àmbit polític, el Congrés va aprovar una eina legislativa que podria facilitar l’aprovació de nous paquets fiscals. Recordem que el president Biden havia proposat un nou i substancial paquet per valor d’1,9 bilions de dòlars (sobre un 10% del PIB).

L’economia russa es va contraure un 3,1% el 2020, una caiguda inferior a l’esperada. A falta de conèixer el detall per components, la xifra reflecteix la millor resiliència de l’economia russa davant la pandèmia respecte a molts altres països emergents, excepte el cas obvi de la Xina. De cara al 2021, el programa de vacunacions i la major demanda de cru afavoriran la recuperació de l’economia russa.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.