Setmana de l'11 al 18 d'abril del 2022

El dèficit comercial acumulat els dos primers mesos del 2022 va pujar a 10.775 milions d’euros, gairebé quatre vegades més que el mateix període de l’any passat (–2.851 milions). Com passa els últims mesos, el dèficit energètic es va ampliar amb força (−6.985 milions davant dels −3.110 el 2021), en un context de recuperació de les importacions en volum i fort repunt dels preus de l’energia. La balança de béns no energètics també va anotar un empitjorament, amb un dèficit de 3.790 milions, en contrast amb el superàvit de 260 milions d’un any abans.

La inflació general espanyola va augmentar fins al 9,8% al març (7,6% al febrer), tal com havia avançat l’INE el 30 de març passat. Es tracta del seu nivell més alt des del maig del 1985. Per la seva banda, la inflació subjacent va avançar fins al 3,4%. L’impacte de la guerra a Ucraïna sobre la inflació s’ha vist reflectit en els components més volàtils de l’IPC (60,9% interanual a l’energia, per exemple), si bé les pujades de preus han estat generalitzades a la majoria dels components. D’aquesta manera, el 75% de components de la cistella ja exhibeixen taxes d’inflació superior al 2%, mentre que un 36% de components ja estan per sobre del 5% (vegeu la Nota Breve).

El PIB de la Xina va registrar un creixement interanual del 4,8% en el 1T (4,0% en el 4T 2021), després de la recuperació observada al gener i al febrer (vegeu la Nota Breve). Tot i això, les dades d’activitat del març, en conjunt amb el confinament recent de Xangai i altres mesures restrictives vigents a altres províncies les últimes setmanes, suggereixen un fort debilitament de l’economia, principalment en el consum privat. D’aquesta manera, les vendes al detall van recular el 3,5% interanual al març, la primera caiguda des del juliol del 2020 i consistent amb el descens en les importacions (–0,1% interanual al març). La contracció en la despesa privada sembla que està sent atenuada pel bon exercici del sector industrial, que va registrar un repunt del 5,0% interanual al març, esperonat, també, per la fortalesa de la demanda externa (les exportacions van pujar en un 14,7% aquest mateix mes). D’altra banda, la inflació va repuntar fins a l’1,5% al ​​març (0,9% al febrer), impulsada sobretot per l’encariment dels aliments i de l’energia.

En una setmana de baixa liquiditat, l’apetència pel risc entre els inversors es va veure limitada per les preocupacions sobre la persistència en les pressions inflacionistes, el deteriorament en les perspectives econòmiques en algunes enquestes empresarials i les expectatives de pujades de tipus oficials per part dels bancs centrals. En aquest sentit, el nou ascens a la inflació dels EUA (vegeu la notícia d’Economia internacional) i el to hawkish tant a la reunió del BCE com a les declaracions d’alguns membres del FOMC (com Lael Brainard) van exercir pressió al alça en els tipus d’interès del deute sobirà, que van tancar la setmana en màxims des de finals del 2018 per als EUA (2,83% per al bo a 10 anys) i mitjans del 2015 per a Alemanya (0,84%). Mentrestant, les borses internacionals van zigzaguejar amb resultats mixtos, a l’avantsala de l’inici de la temporada de resultats empresarials per al 1T 2022. L’euro, per la seva banda, es va mantenir fluctuant per sota dels 1,09 dòlars. Pel que fa a les primeres matèries, el preu del petroli va repuntar després del relaxament d’algunes restriccions a la Xina, alhora que els països de la UE no han aconseguit un consens sobre la imposició de noves sancions a Rússia.

El BCE continua amb el procés de normalització de la política monetària. Després de la reunió de la setmana passada, en què no hi va haver actualització de les previsions macroeconòmiques, el BCE va anunciar que els indicadors econòmics recents reforcen la intenció de finalitzar les compres netes d’actius sota l’APP en el 3T 2022. Entre aquests indicadors, la presidenta Christine Lagarde va destacar les expectatives d’inflació, tant basades en instruments financers com en enquestes, que han pujat per sobre del 2% després de l’esclat de la guerra a Ucraïna. Segons va declarar, «l’últim que vol» el Consell de Govern és observar un risc de desancoratge de les expectatives d’inflació. Per això, i malgrat descriure l’entorn econòmic de manera poc optimista, després de la reunió de la setmana passada encara és més probable que el BCE faci la primera pujada de tipus enguany (vegeu la Nota Breve).