Setmanes del 24 de desembre del 2022 al 9 de gener del 2023

La inflació general a Espanya va mantenir la tendència a la baixa al desembre, empesa pels preus de l’energia. Segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE, la inflació general es va situar en el 5,8% interanual al desembre (6,8% al novembre). Per contra, la inflació subjacent, que exclou l’energia i els aliments no elaborats, va escalar 6 dècimes respecte al novembre i es va situar en el 6,9%. Amb la manca del detall per components, l’INE va apuntar que la moderació de la inflació al novembre es va deure, principalment, a la caiguda dels preus de l’electricitat i els carburants, mentre que també assenyala que els preus dels aliments elaborats van continuar escalant amb força (vegeu la Nota Breve). En la mateixa línia, la inflació de la zona de l’euro també es va moderar al desembre fins al 9,2%, des del 10,1% al novembre (vegeu la secció d’Economia internacional).

La taxa d’estalvi a Espanya es va reduir de manera marcada en el 3T 2022. En concret, la taxa d’estalvi de les llars es va situar en el 5,7% de la renda bruta disponible (dada estanca, corregida per estacionalitat). Es tracta d’un registre més baix que el del trimestre anterior (8,4%) i respecte als nivells prepandèmia (6,2% en la mitjana dels 3T durant el període 2015-2019) i reflecteix un creixement del consum nominal (12,0% interanual) molt superior al de la renda bruta de les famílies (1,6%). Per la seva banda, en l’acumulat dels darrers quatre trimestres la taxa d’estalvi va baixar al 7,4% de la renda bruta disponible en el 3T, des del 9,6% del trimestre anterior.

El Govern espanyol aprova un decret per mitigar l’impacte de la inflació el 2023 amb un cost de 10.000 milions d’euros. En primer lloc, s’han prorrogat tot el 2023 les rebaixes impositives a l’electricitat i el gas (IVA, impost especial d’electricitat i impost sobre la producció elèctrica). En segon lloc, s’han aprovat mesures de suport a les famílies, com ara un xec de 200 euros a llars amb rendes anuals inferiors a 27.000 euros (s’exclouen perceptors de l’ingrés mínim vital i pensionistes), la rebaixa de l’IVA fins al 30 de juny (sempre que la inflació subjacent superi el 5,5%) dels aliments frescos i de primera necessitat del 4% al 0% i d’oli i pasta del 10% al 5% i l’extensió del topall de pujades del lloguer del 2% tot el 2023. Finalment s’ha substituït la bonificació universal de 20 cèntims per litre de benzina per descomptes selectius a transportistes, agricultors, navilieres i pescadors que aplicaran fins al 30 de juny.

Les pressions inflacionistes comencen a remetre a la zona de l’euro, en un context de feblesa econòmica. De fet, l’índex de sentiment econòmic (ISE) de la Comissió Europea va tornar a pujar al desembre, però va romandre en nivells compatibles amb reculades en el creixement (95,8 vs. 94,0 al novembre). Per tant, es poden esperar caigudes addicionals de l’activitat però probablement menys pronunciades que el que es temia a l’estiu. Pel que fa a això, cal anticipar que l’activitat industrial a Alemanya seguirà força deprimida els propers mesos: les comandes industrials van retrocedir al novembre un 5,3% intermensual i la producció industrial va decebre en créixer només un 0,2%. Per part seva, les expectatives de preus recollides a l’ISE van registrar un descens en tots els segments d’activitat, especialment entre els consumidors. En aquest sentit, la inflació general va caure un 0,9 p. p. al desembre, fins al 9,2%, gràcies a un menor creixement dels preus energètics (+25,7% interanual, davant del 34,9% al novembre), mentre que la inflació nucli va augmentar 0,2 p. p., fins al 5,2% (vegeu la Nota Breve).

El mercat laboral dels EUA continua moderant-se, tot i que continua molt tensionat. Així, la taxa d’atur es va tornar a situar al desembre en mínims històrics (3,5%) i el ritme de creació d’ocupació (223.000 persones) va continuar sent superior a l’observat durant el període 2015-2019 (191.000). Tot i això, es va mantenir la tendència a la baixa en la creació de llocs de treball iniciada a l’estiu i els augments salarials van continuar moderant-se (4,6% interanual davant el 4,8% al mes de novembre), elements clau perquè la Fed continuï amb les pujades de tipus oficials a un ritme més moderat. En una línia similar, altres indicadors econòmics publicats la setmana passada van mostrar com l’economia dels EUA continua desaccelerant-se i, a més, les pressions inflacionistes s’estan moderant. En concret, l’enquesta empresarial ISM es va situar al desembre en terreny restrictiu (per sota dels 50 punts) tant per al sector manufacturer com dels serveis, i l’índex de preus dels subministraments del sector manufacturer va caure fins als 39,4 punts.

Les dades xineses van tancar l’any amb signes de debilitat davant del deteriorament sanitari. El PMI manufacturer Caixin va baixar del 49,4 al novembre al 49,0 al desembre, per sota del consens d’analistes. En la mateixa línia, l’indicador de PMI manufacturer oficial va recular de manera notable, des de 48,0 fins a 47,0, el mínim nivell des de començaments del 2020. Les dues enquestes presenten senyals de distorsions a les cadenes de subministrament, molt afectades pels tancaments temporals de fàbriques i línies de producció a causa del marcat augment de contagis per les relaxacions de les polítiques COVID zero. Així mateix, els índexs de noves comandes van retrocedir amb força, fet que confirma els signes de debilitat en la demanda, tant a la Xina com a la resta del món.

La confiança del consumidor a Portugal millora mentre la inflació baixa. Al desembre, la confiança de les llars, segons l’enquesta de l’INE, va avançar fins al –37,1 (–38,7 al novembre), davant la millora dels indicadors que mesuren tant la situació actual com les perspectives econòmiques futures. Per la seva banda, la producció industrial es va contreure el 0,3% interanual al novembre (–1,9% a l’octubre), mentre que les vendes al detall van recular l’1,2% interanual (+0,5% a l’octubre). Mentrestant, la inflació general, segons l’IPC preliminar, va baixar per segon mes consecutiu, des del 9,9% al novembre fins al 9,6% al desembre.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.