Canàries

• Les Canàries tenen gairebé 2,3 milions d’habitants, el 4,6% del total, i són la setena regió més poblada del país. És una de les comunitats menys envellides del país: el 18,7% de la població té més de 65 anys (21,1% de mitjana).
• El PIB canari (58.145 milions d’euros) suposa el 3,6% del PIB espanyol, la vuitena regió amb més pes en el total.
• El PIB per capita (25.861 euros) és el tercer més baix del país i un 20,8% inferior a la mitjana. La regió s’ha anat allunyant de la mitjana, a causa del fort creixement demogràfic, juntament amb un dinamisme més baix de la seva economia.
• L’especialització productiva canària destaca per la forta dependència del sector turístic, que es reflecteix en el gran pes del comerç, el transport, l’hostaleria i l’oci (38,8% del PIB, 10 punts més que en el conjunt d’Espanya). També hi destaca el sector públic (20,7% vs. 17,3%). Per contra, la indústria manufacturera té un pes molt reduït (2,9% vs. 11,9%).
• En consonància amb el protagonisme menor de la indústria, el pes de les exportacions de béns en el PIB és el més baix de totes les regions (4,5% vs. 24,1% a Espanya). Gairebé el 60,0% es correspon a productes energètics (combustibles per a l’avituallament d’avions i vaixells). En canvi, les Canàries destaquen per la rellevància de les seves exportacions de serveis turístics: el 2025, la despesa dels turistes estrangers a la regió va superar els 24.400 milions d’euros, el 18,1% de la despesa en tot el territori espanyol, i la contribució (directa i indirecta) del turisme al PIB canari se situa al voltant del 38%.

L’economia canària ha mostrat un creixement elevat després de la pandèmia i es posiciona entre les més dinàmiques del país. Des de CaixaBank Research, estimem un creixement del PIB del 3,1% el 2025 (2,8% a Espanya), gràcies, principalment, a l’empenta del turisme que, a la vegada, va impulsar la creació d’ocupació i la despesa en consum.

De cara al 2026, les nostres previsions apunten a un alentiment del creixement de fins al 2,2%, però encara per sobre la mitjana (2,1%). Si bé el turisme frenarà el seu ritme després d’uns anys de rècord, es mantindrà com el motor principal de l’activitat. A més, la incertesa geopolítica i els conflictes bèl·lics, com ara el del Pròxim Orient, poden afavorir Espanya en general i les Canàries en particular com a destinació segura davant d’altres competidors. Per contra, la dependència del transport aeri a causa de la insularitat comporta un risc en cas que hi hagi tensions en el subministrament de combustible. D’altra banda, l’acceleració en l’execució dels fons europeus podria impulsar la inversió productiva.

El mercat laboral canari es mostra com un dels més dinàmics del país, amb un creixement mitjà dels afiliats del 3,2% el 2025 (2,3% en la mitjana espanyola) i del 2,8% interanual el setembre d’aquest any (vs. 2,5%). Com a nota menys positiva, la taxa d’atur se situa per sobre de la mitjana espanyola, concretament en l’11,4% en el 1T 2026 (vs. 10,8%).

Després de la commoció de la pandèmia, el turisme s’ha recuperat amb força i manté xifres rècord, especialment per l’arribada i la despesa de turistes estrangers, que el 2023 ja superaven àmpliament els nivells del 2019; en canvi, les pernoctacions totals ho van fer un any més tard. Aquest any ha començat amb certa moderació en el ritme de creixement: fins a l’abril, el nombre de turistes estrangers amb prou feines va augmentar un 0,2% interanual (3,4% a Espanya), fins a gairebé els 5,7 milions, mentre que la despesa va caure un 0,4% (vs. 6,7%), fins a poc més de 8.700 milions d’euros.

El turisme i el bon comportament de l’ocupació estan sustentant el consum. Així, el comerç al detall (en volum) va créixer el 2025 un 4,2% (4,0% al conjunt d’Espanya), tot i que s’ha alentit en els primers compassos del 2026 fins al 2,5% interanual entre gener i abril, per sota de la mitjana del país (2,9%). D’altra banda, les matriculacions de turismes mostren un comportament una mica menys favorable: després de créixer el 2025 per sota de la mitjana (9,3% vs. 12,9%). És una de les poques regions on ha retrocedit entre gener i maig del 2026 (–8,1% interanual vs. 5,8%).

Pel que fa al sector industrial, es manté un comportament favorable els darrers anys gràcies a l’empenta del turisme i el consum, els quals van impulsar les branques d’alimentació, manufactures o subministraments per a hostaleria. Després del registre notable del període 2022-2024 (12,8% acumulat vs. 1,4% a Espanya), la producció industrial va normalitzar la seva evolució el 2025, amb un ritme similar a la mitjana (1,2% vs. 1,3%). El 2026 presenta un descens de l’1,0% interanual fins al març (–0,7% en el conjunt del país).