Canàries
L’economia canària ha mostrat una gran capacitat de recuperació després de la pandèmia i està sent una de les més dinàmiques del país. Des de CaixaBank Research, estimem un creixement del PIB el 2024 del 3,6% (3,2% a Espanya), gràcies, principalment, a l’empenta del turisme que, a la vegada, va impulsar la creació d’ocupació i la despesa en consum. De cara al 2025, les nostres previsions apunten a un alentiment del creixement del PIB, fins al 2,8%, però encara per sobre de la mitjana (2,4%).

- Canàries té 2,26 milions d’habitants, el 4,6% del total, i és la setena regió més poblada d’Espanya. És una de les comunitats amb un creixement demogràfic més elevat en les darreres dues dècades i una de les menys envellides, ja que només el 18,3% de la població té més de 65 anys (20,7% de mitjana).
- El PIB canari (54.194 milions d’euros) suposa el 3,6% del PIB espanyol, la vuitena regió amb més pes en el total.
- El PIB per capita (24.345 euros) és el tercer més baix del país i un 21,4% inferior a la mitjana. La regió s’ha anat allunyant de la mitjana, a causa del fort creixement demogràfic, juntament amb un dinamisme més baix de la seva economia.
- L’especialització productiva canària destaca per la seva gran dependència del sector turístic, que es reflecteix en el gran pes del comerç, transport, hostaleria i oci (38,9% del PIB, 10 punts més que en el conjunt d’Espanya); també destaca el sector públic (21,0% vs. 17,4%). Per contra, la indústria manufacturera té un pes molt reduït (2,8% vs. 11,9%).
- En línia amb el menor protagonisme de la indústria, el pes de les exportacions de béns en el PIB és el més baix de totes les regions (4,3%); gairebé el 60,0% són productes energètics (combustibles per a avituallament d’avions i vaixells). En canvi, Canàries destaca per la rellevància de les seves exportacions de serveis turístics: el 2024, la despesa dels turistes estrangers a la regió es va aproximar als 23.000 milions d’euros, el 18,1% de la despesa en tot el territori espanyol, i la contribució –directa i indirecta– del turisme al PIB canari supera el 35%.
Taula d’indicadors estructurals
1993 | 2003 | 2013 | 2023 | ||||
PIB per capita | Euros | 9.655 | 17.480 | 18.160 | 24.345 | ||
100 = Espanya | 96,0 | 91,9 | 82,5 | 78,6 | |||
Població | Milers d’habitants | 1.549 | 1.804 | 2.098 | 2.239 | ||
Creixement mitjà anual en el decenni (%) | 0,9 | 1,5 | 1,5 | 0,7 | |||
% sobre el total d’Espanya | 3,9 | 4,2 | 4,5 | 4,6 | |||
% de població > 65 anys | 9,9 | 12,1 | 14,6 | 17,8 | |||
Pes de les exportacions de béns sobre el PIB | % | … | 2,3 | 6,9 | 4,3 | ||
|
L’economia canària ha mostrat una gran capacitat de recuperació després de la pandèmia i està sent una de les més dinàmiques del país. Des de CaixaBank Research, estimem un creixement del PIB el 2024 del 3,6% (3,2% a Espanya), gràcies, principalment, a l’empenta del turisme que, a la vegada, va impulsar la creació d’ocupació i la despesa en consum.
De cara al 2025, les nostres previsions apunten a un alentiment del creixement del PIB, fins al 2,8%, però encara per sobre de la mitjana (2,4%). Tot i que el seu vigor s’esmorteirà després d’uns anys de rècord, el turisme continuarà sent el principal motor de l’activitat; a més, la incertesa geopolítica i els conflictes bèl·lics com el del Pròxim Orient poden afavorir Espanya en general, i Canàries en particular, davant d’altres competidors. Així mateix, esperem que s’acceleri l’execució dels fons europeus, fet que impulsarà la inversió productiva i l’activitat econòmica.
El mercat laboral canari està sent el més dinàmic del país, amb un creixement mitjà dels afiliats del 3,6% el 2024 (2,4% en la mitjana espanyola) i del 3,3% interanual l’abril d’enguany (vs. 2,3%) gràcies, bàsicament, a la creació d’ocupació en transport, sanitat i hostaleria, en contrast amb la caiguda de l’ocupació en el sector públic. Pel cantó menys positiu, la taxa d’atur és una de les més altes d’Espanya: es va situar en el 13,5% en el 1T 2025 (vs. 11,4%).
Després de la commoció causada per la pandèmia, l’activitat turística s’està recuperant amb força, especialment l’arribada i la despesa de turistes estrangers, que el 2023 ja superaven àmpliament els nivells del 2019; en canvi, les pernoctacions totals (nacionals i estrangers) ho van fer un any més tard. Aquest any ha arrancat bé, tot i que amb ritmes una mica més modestos que en el passat. En el 1T, els turistes estrangers que van arribar a les illes van créixer un 2,1% interanual, fins als gairebé 4,4 milions, i la despesa ho va fer un 5,5%, fins a fregar els 7.000 milions d’euros.
La reactivació del turisme i el bon comportament de l’ocupació estan impulsant el consum. Així, el comerç al detall (en volum) va créixer el 2024 un 5,6%, el ritme més alt de totes les regions (2,1% en el conjunt d’Espanya), i un altre 3,4% interanual el gener-abril d’enguany, encara molt per sobre de la mitjana del país (2,6%). Per la seva banda, les matriculacions de turismes mostren un comportament menys favorable: després de ser una de les poques regions que va anotar una caiguda el 2024 (–6,5% vs. 7,1% a Espanya), es recupera els primers mesos del 2025, en créixer un 10,3% interanual fins a l’abril (vs. 12,2%).
L’elevat dinamisme de la indústria canària dels últims anys es deu, en part, a l’empenta del turisme i el consum, que van impulsar els sectors de l’alimentació, manufactures o subministraments per a l’hostaleria. La producció industrial es va frenar l’any passat, però va seguir creixent per sobre de la mitjana (1,6% vs. 0,7%); aquest debilitament s’ha prolongat en el 1T 2025, amb un creixement de tan sols el 0,3% interanual, lluny de l’1,5% a Espanya.
Taula d’indicadors
Mitjana 2014-2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | Última dada | ||
Activitat i preus | PIB real* | 2,6 | –18,8 | 8,6 | 12,1 | 5,1 | 3,6 | 2024 | |
2,8 | –10,9 | 6,7 | 6,2 | 2,7 | 3,2 | ||||
Comerç al detall | 3,0 | –13,9 | 3,2 | 8,5 | 5,3 | 5,6 | 3,4 | abril-25 | |
2,3 | –5,2 | 3,6 | 0,8 | 2,9 | 2,1 | 2,6 | |||
Índex de producció industrial | –0,8 | –10,4 | 2,7 | 4,7 | 6,0 | 1,6 | 0,3 | març-25 | |
1,8 | –9,2 | 7,1 | 2,3 | –1,6 | 0,7 | 1,5 | |||
Índex d’activitat de serveis | 4,2 | –29,9 | 28,7 | 33,0 | 6,6 | 5,4 | 5,6 | març-25 | |
5,1 | –15,6 | 22,0 | 18,3 | 2,2 | 3,0 | 5,3 | |||
Índex de preus al consum | 0,5 | 0,5 | 2,2 | 7,5 | 4,6 | 2,8 | 1,8 | abril-25 | |
0,7 | –0,3 | 3,1 | 8,4 | 3,5 | 2,8 | 2,2 | |||
Mercat laboral | Afiliats a la Seguretat Social | 4,0 | –4,0 | 1,2 | 7,2 | 4,3 | 3,6 | 3,3 | abril-25 |
3,2 | –2,1 | 2,5 | 3,9 | 2,7 | 2,4 | 2,3 | |||
Afiliats no afectats per ERTO | 4,0 | –18,7 | 7,8 | 17,4 | 5,4 | 4,0 | 3,4 | abril-25 | |
3,2 | –9,2 | 7,3 | 7,3 | 3,4 | 2,7 | 2,5 | |||
Taxa d’atur | 25,3 | 22,7 | 23,5 | 17,6 | 16,1 | 13,8 | 13,5 | 1T 2025 | |
18,8 | 15,5 | 14,9 | 13,0 | 12,2 | 11,3 | 11,4 | |||
Taxa d’atur de menors de 25 anys | 48,7 | 52,1 | 57,0 | 43,3 | 33,0 | 28,3 | 32,1 | 1T 2025 | |
42,5 | 38,3 | 44,5 | 24,4 | 28,8 | 24,1 | 26,5 | |||
Sector públic | Dèficit públic | 0,2 | 0,5 | 0,5 | –1,3 | 0,4 | 0,9 | –– | 2024 |
–0,9 | –0,2 | 0,0 | –1,1 | –0,9 | –0,1 | –– | |||
Deute públic autonòmic | 16,3 | 17,1 | 15,5 | 13,3 | 12,0 | 11,4 | –– | 4T 2024 | |
23,9 | 26,9 | 25,3 | 23,1 | 21,7 | 21,1 | –– | |||
Mercat immobiliari | Preu habitatge | 4,0 | 1,2 | 5,7 | 9,1 | 5,3 | 8,0 | –– | 4T 2024 |
5,3 | 2,1 | 3,7 | 7,4 | 4,0 | 8,4 | –– | |||
Compravenda d’habitatge | 4,5 | –20,5 | 22,8 | 34,5 | –15,1 | 4,7 | 11,0 | març-25 | |
9,7 | –16,9 | 34,8 | 14,8 | –10,2 | 9,9 | 20,7 | |||
Sector exterior i turisme | Exportacions de béns | 2,3 | –33,4 | 7,4 | 71,3 | –28,5 | 12,1 | 31,8 | març-25 |
3,9 | –9,4 | 20,1 | 22,9 | –1,4 | 0,2 | 2,6 | |||
Pernoctacions turístiques | 0,4 | –69,7 | 44,4 | 112,5 | 7,0 | 4,1 | 3,5 | març-25 | |
3,0 | –69,2 | 78,3 | 73,3 | 7,1 | 4,4 | –2,9 |
Nota: * La dada de PIB de 2024 de les comunitats CA és una estimació elaborada per CaixaBank Research.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE, el Banc d’Espanya, el Ministeri de Treball, el Ministeri d’Hisenda i DataComex.
A continuació s'inclouen un seguit de gràfics comparatius dels principals indicadors de les diferents comunitats.