Resultats de la cerca

L’economia continua avançant amb força, amb un major protagonisme de la demanda interna, la fortalesa de la qual es basa, en gran part, en la solidesa del mercat laboral. L’electricitat manté la inflació al voltant del 3%, i la compravenda d’habitatges trenca la tendència alcista per primera vegada des del 2024.

Els mercats van iniciar el 2024 amb apetència pel risc, amb el suport de la retòrica de l’aterratge suau a les principals economies avançades i d’una valoració positiva de les dades macroeconòmiques.

El rellotge immobiliari de CaixaBank Research mostra l’evolució del preu de l’habitatge i de les compravendes a Espanya al llarg del cicle. El 2024, el «rellotge» es mantindrà en zona de desacceleració, per donar pas a un 2025 en què preveiem que el mercat de l’habitatge tornarà a la zona expansiva.

Amb la publicació de les dades de gairebé totes les principals variables macroeconòmiques per al 2023, hem revisat
el nostre escenari macroeconòmic per a l’economia portuguesa per al 2024-2026, tot i que els canvis no són gaire
significatius, llevat de les previsions sobre el mercat immobiliari.

L'any 2024 va tancar en positiu per a la renda variable i amb el dòlar com la divisa més enfortida, però amb un repunt significatiu en els tipus sobirans davant la perspectiva d’una inflació més elevada als EUA, les incògnites sobre el futur geopolític global i la incertesa sobre quant més es distendrà la política monetària.

Les bones dades de creixement de l'economia espanyola en el tram final del 2024 ens empenyen a revisar a l’alça la previsió de creixement del PIB per al 2025. No obstant això, la major probabilitat de tensions aranzelàries entre els EUA i la UE ens convida a la prudència. D’aquesta manera, preveiem que l’economia creixerà el 2,5% el 2025, per damunt del 2,3% previst amb anterioritat, tot i que una mica per sota de la revisió que podríem haver realitzat en absència d’aquest factor d’incertesa.

En aquest article, repassem breument els principals factors que ens empenyen a revisar lleugerament l’escenari macroeconòmic previst per al 2024 i el 2025.

L’economia espanyola ha tornat a superar les nostres expectatives en els primers mesos del 2024. Si la dada de creixement del PIB de l’últim trimestre del 2023 va sorprendre a l’alça, la del primer trimestre confirma la bona marxa de l’economia espanyola i ens du a revisar les nostres previsions a l’alça. Després d’incorporar la nova informació disponible, tornem a examinar els principals factors que condicionen l’escenari per a l’economia d’Espanya.

Sens dubte, les dues preguntes clau en la ment dels inversors i el fil conductor dels mercats financers durant gran part de l’any, i clarament en l’últim mes, han estat quan baixaran el BCE i la Fed els tipus d’interès i quantes vegades ho faran el 2024. Així, el maig i l’inici del juny van experimentar anades i vingudes en la cotització dels actius financers a mesura que els inversors van tractar d’aclarir les futures decisions dels bancs centrals.

Segons la nova estimació realitzada per l’INE, el PIB va créixer el 0,8% intertrimestral en el 1T 2024, 0,1 p. p. més del que s’havia estimat originalment. Diversos elements clau expliquen aquest bon comportament: el bon funcionament del mercat laboral, l’impuls d’uns fluxos d’immigració dinàmics i les dades positives de turisme internacional, que tornen a superar les expectatives.

El 2024, l’economia mundial es va mostrar resilient en un entorn de condicions financeres restrictives i les grans economies internacionals van aconseguir créixer més del que es preveia. En canvi, el 2025 no deixa de presentar-se com un any exigent: al mapa de riscos se li suma l'amenaça d'una major fragmentació econòmica, amb un increment de les barreres comercials i de la incertesa.

Per als països desenvolupats, disposem de dades fins al 2022, i, a la majoria d’ells, la desigualtat continua presentant una tendència a l’alça a llarg termini. En canvi, per a Espanya, disposem de dades fins al novembre del 2024, i el missatge, afortunadament, és molt diferent.

Aquesta tornada de l'estiu ha estat diferent a la d'altres anys: l'economia espanyola està on la vam deixar o fins i tot una mica millor del que ens pensàvem, la quan cosa ens obligarà a revisar lleugerament a l'alça la previsió de creixement del PIB per al 2024.

Després d'un 2024 marcat per una tendència alcista, les dades del 1T d'aquest any han confirmat que el mercat immobiliari es troba en plena fase expansiva del cicle, el que ens ha portat a revisar a l'alça el nostre escenari de previsions. 

La devastació de la DANA podria restar entre 1 i 2 dècimes al PIB espanyol del 4T 2024, una estimació subjecta a un alt grau d’incertesa que assumeix un elevat grau d’afectació al sector primari valencià, i una afectació moderada a la indústria i més lleu al comerç. L’estimació per al 2025 dependrà en gran mesura de la magnitud de l’esforç inversor
en la reconstrucció i en la reposició del capital destruït, així com de les mesures de suport que s’implementin.

L’activitat mostra signes de desacceleració i la inflació baixa per sota del 2% al març, per primera vegada des de l’agost del 2024.

A partir de dades internes i tècniques big data, analitzem el consum d'aigua de les llars catalanes entres el 2021 i el 2024, després de la declaració de sequera.

En aquest primer article del Dossier “Solidaritat a Espanya: radiografia d’una societat compromesa” s’examinen les actituds socials i el comportament filantròpic de la població espanyola mitjançant l’enquesta representativa que va encarregar l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” el 2024.

El 2024, tots els sectors d’activitat de l’economia espanyola han crescut de forma generalitzada, amb poques excepcions. A més a més, el nombre de sectors en situació de feblesa s’ha reduït i els sectors en expansió han augmentat. Les perspectives per al 2025 són igualment prometedores, tot i que s’anticipa una lleugera moderació en alguns casos.