En el primer número del 2025, ens aturem a radiografiar la demanda estrangera d’habitatge, el turisme internacional de negocis i l’estalvi de les llars espanyoles segons el seu perfil demogràfic i de renda. Continuem aprofundint en l’exposició de l’economia europea a un augment dels aranzels als Estats Units, aquesta vegada amb una mirada a través de les cadenes de valor, i també analitzem els reptes de la política fiscal europea després de l’entrada en vigor del nou marc de governança econòmica.
Resultats de la cerca
El consum a Espanya es recupera a més velocitat que en crisis anteriors. Això es posa de manifest en el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes. A l’octubre, el nostre indicador de consum se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.
Las perspectivas del yen frente al euro para los próximos trimestres son de estabilidad general, aunque con un sesgo ligeramente favorable a la divisa japonesa. Las expectativas económicas para 2025 son algo mejores en Japón, y el Banco de Japón está endureciendo su política monetaria cuando el BCE está recortando los tipos de interés. No obstante, aunque el diferencial de tipos nominales a corto plazo sea favorable al yen, la principal fuerza directora de la divisa nipona (tanto frente al euro como frente al dólar) está siendo el diferencial de tipos reales a largo plazo. Este se debería mantener estable en un entorno al que, a las dinámicas monetarias, habría que añadir la diferente normalización de la inflación de ambas geografías (acelerándose en Japón y desacelerándose en Europa).
En aquest número de l’Informe Sectorial Immobiliari fem balanç d’un 2023 més positiu del que s’esperava i oferim les nostres previsions per a 2024-2025, que també hem revisat a l’alça. A més, analitzem com el creixement poblacional ha impulsat la demanda d’habitatge a Espanya en els últims anys; com han respost els mercats immobiliaris de les principals economies avançades a l’enduriment de les condicions financeres, i què esperem per al mercat immobiliari comercial espanyol.
Les xifres rècord que ha assolit el turisme a Espanya en els primers mesos del 2024 i els efectes del canvi climàtic al sector posen de manifest la necessitat de continuar millorant la gestió dels fluxos turístics i apostar per la innovació i la inversió, per minimitzar les externalitats negatives que genera l’activitat i tendir cap a un model turístic menys estacional i que reforci la sostenibilitat.
La vigorosa evolució del sector immobiliari espanyol durant la primera meitat de l’any ens ha portat a revisar a l’alça les previsions per al 2024 i el 2025. Tot i així, el desajust entre oferta i demanda condicionarà el sector, que a més a més haurà d’afrontar reptes importants com el canvi climàtic o els problemes d’accés a l’habitatge de la població jove i la més vulnerable.
L’activitat del sector agroalimentari espanyol augmenta a ritmes superiors al del conjunt de l’economia i les perspectives per a la campanya 2024-2025 són favorables. Les exportacions estan superant amb èxit l’entorn advers dels darrers anys i els preus dels aliments han començat a moderar el ritme de creixement, tot i que l’alça acumulada des del 2019 continua sent significativa.
El 2024, l’economia espanyola ha experimentat un creixement generalitzat, amb poques excepcions, a tots els sectors d’activitat. Les perspectives per al 2025 també són favorables, encara que hi haurà diferències en els ritmes de creixement i caldrà afrontar sense embuts la transició cap a un sistema de producció més sostenible. El sector de l’automoció també haurà d’afrontar el repte de mantenir la competitivitat en el nou ecosistema global.
El sector manufacturer espanyol ha superat un 2022 marcat per la crisi energètica i pels problemes de proveïment d’algunes primeres matèries, que li van impedir recuperar els nivells previs a la pandèmia. El 2023, malgrat que el context econòmic continua subjecte a una gran incertesa, les perspectives són una mica més favorables que uns mesos enrere: un cop esquivats els escenaris més adversos que s’albiraven a l’hivern, l’economia continua donant senyals positius, gràcies a l’estabilització dels mercats energètics i a la resiliència del mercat laboral i del consum de les llars espanyoles.
El mercat del lloguer d’habitatge ha acaparat molt l’atenció en els últims anys. La seva forta pujada de preu, molt superior a l’increment de les rendes del treball, ha posat en relleu la vulnerabilitat econòmica de les llars que viuen de lloguer: aquestes llars solen tenir un nivell d’ingressos inferior a la mitjana, i un percentatge elevat d’elles destinen més del 40% dels ingressos als pagaments relacionats amb l’habitatge. Per afrontar aquesta preocupant situació, s’han pres mesures de política econòmica molt necessàries, orientades a incrementar l’oferta d’habitatge assequible. No obstant això, també s’han proposat altres polítiques, com el control del preu del lloguer a les zones de mercat tensionat, l’eficàcia del qual, segons l’experiència internacional, és limitada.
L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar entre els mesos de març i de juny. Així, les compravendes d’habitatges i els visats d’obra nova han recuperat una gran part del terreny perdut en el tercer trimestre de 2020, una tendència que preveiem que es consolidarà el 2021. El preu de l’habitatge, que fins avui ha mantingut una evolució feble, però sense arribar a registrar ajustos pronunciats, esperem que mantingui una tònica similar en els propers trimestres, i és probable que tanqui el 2021 amb un descens proper al 2%.
Tras la celebración de la COP28 en Dubái, dedicamos el último episodio del año a conocer los diversos riesgos derivados del cambio climático a los que se enfrenta la economía, y a entender el papel de las empresas y del sector financiero en la sostenibilidad. Lo hacemos de la mano de Roser Ferrer, economista y experta en sostenibilidad en CaixaBank Research. Como de costumbre, repasamos también los puntos clave de la coyuntura económica con Ricard Murillo, en un momento marcado por el cambio de rumbo de la política monetaria. Aprovechamos para desear a nuestros oyentes de “Economía Exprés” unas ¡felices fiestas y un próspero 2024!
También disponible en: Google Podcasts | Apple Podcasts
Presentem l’Observatori Sectorial de CaixaBank Research, el primer informe 360º sobre la situació i les perspectives dels sectors d’activitat a Espanya. El seu objectiu és aprofundir en les dinàmiques subjacents de l’evolució macroeconòmica i oferir una visió transversal del comportament dels sectors d’activitat al llarg del temps.
¿Cuándo empezarán a bajar los tipos los tipos de interés? ¿Se desmarcará el BCE de la Fed? ¿Podemos dar por acabada la crisis inflacionista en Europa? Ponemos a prueba a nuestros observadores de los bancos centrales en este especial sobre política monetaria de Economía Exprés y comentamos los buenos datos de crecimiento con los que nos ha sorprendido la economía española el primer trimestre de 2024.
También disponible en: Google Podcasts | Apple Podcasts
Els anuncis de pujades tarifàries de l’Administració Trump han elevat l’aranzel mitjà efectiu que els EUA aplica a les seves importacions fins a nivells màxims de l’últim segle. Tot i que la decisió ha quedat suspesa durant 90 dies, amb l’excepció de la Xina, reflecteix el potencial desestabilitzador de les mesures anunciades i ha disparat el temor a una nova desacceleració de l’economia global.
En este episodio de Economía Exprés, Oriol Aspachs, director de Economía Española en CaixaBank Research, analiza el sorprendente crecimiento económico de España en 2024 y las previsiones para 2025. Un año en el que la economía seguirá creciendo, pero a un ritmo condicionado por la incertidumbre geopolítica. Con él exploramos el impacto de la política arancelaria de Donald Trump, los efectos de los avances de la Unión Europea en aumentar su gasto en defensa y la situación de los principales socios comerciales de la economía española.
También disponible en: YouTube Music | Apple Podcasts
En el primer capítulo de 2025, repasamos los primeros días de Donald Trump como presidente de los Estados Unidos para entender cómo podrían llegar a afectar a la economía sus decisiones. Nos detenemos a analizar exposición de las exportaciones europeas y españolas a la temida subida de los aranceles, y hacemos un breve balance global de 2024 para ver cómo afrontan las principales economías el nuevo año y el relevo republicano en la Casa Blanca. Con Patricia Esteban e Isabela Lara White, economista experta en Estados Unidos en CaixaBank Research.
También disponible en: YouTube Music | Apple Podcasts
Aquest mes explorem a fons l'impacte i la implementació dels fons Next Generation EU en un nou Dossier. Comencem amb una anàlisi de l'estat d'implementació d'aquests fons a nivell europeu, seguit d'una avaluació del seu impacte i els desafiaments futurs. A continuació, examinem com s'estan gestionant a Espanya, destacant tant els èxits actuals com les expectatives futures. També abordem les inversions més enllà dels NGEU, necessàries perquè Europa s'adapti i prosperi en un entorn tan exigent com l'actual. Finalment, comparem el model de transformació econòmica dels Estats Units amb l'enfocament europeu.
The Fed delivered a hawkish pause yesterday, leaving interest rates unchanged but acknowledging a strong US economy. The dot-plot projects a tighter policy through 2024 and 2025, consistent with rates higher for longer. US stock indices fell and US Treasury yields rose on the news, with the yield curve flattening, while the USD appreciated.
Euro area and US sovereign bond yields continued to fall during Friday's session as investors continue to expect interest rate cuts by mid-2024. Speaking last Friday, Federal Reserve chair Jerome Powell remarked that policy is "well into restrictive territoy" further fueling the rally in bond markets.