Els costos de la construcció a Espanya s’han incrementat de forma significativa des del gener del 2021, una alça que es va iniciar per la forta reactivació de la demanda global arran de la reobertura de l’economia després de la pandèmia, però que es va intensificar amb l’esclat de la guerra a Ucraïna. En els últims mesos, però, el preu dels metalls industrials als mercats internacionals ha reculat de manera marcada, i els mercats de futurs apunten a una certa estabilització de les cotitzacions. En aquest context, és d’esperar que els costos dels materials de la construcció a Espanya es moderin el 2023.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
220 resultats per a 2024
El sector turístic és un sector clau per a l’economia espanyola, i, per aquest motiu, la caiguda del turisme prevista per al 2020 tindrà un impacte majúscul sobre el nivell d’activitat econòmica del país. A més a més, l’impacte econòmic no es distribuirà de manera homogènia en la geografia espanyola, perquè hi ha profundes diferències en el pes del sector turístic entre regions. Així, esperem que les comunitats insulars i mediterrànies quedaran més exposades que la mitjana d’Espanya, mentre que les de l’interior patiran menys.
En aquest número, ens centrem en l'estratègia d'acumulació de primeres matèries per part de la Xina i en el marge de maniobra fiscal de la nova administració Trump. Quant a l'economia espanyola, que esperem que continuï creixent el 2025 per damunt de la mitjana de la zona de l'euro, presentem les noves previsions del sector immobiliari, analitzem l'estratègia del Tresor en un context de reducció del dèficit públic i constatem la millora de l'estabilitat de l'ocupació arran de la disminució de la taxa de temporalitat.
Les eleccions al Parlament Europeu del juny s’han celebrat en un moment clau per al procés de construcció europea, tenint en compte els desafiaments econòmics, polítics i socials que haurà d’afrontar el nostre continent en els pròxims anys. Molts d’aquests reptes s’analitzen en el Dossier d’aquest Informe Mensual, des de la pèrdua de competitivitat en un món sotmès a una reconfiguració de les cadenes de valor i de les relacions entre blocs econòmics, la redinamització de la productivitat i el desenvolupament tecnològic, fins a la necessitat d’impulsar el Mercat Únic de Capitals.
Dediquem el dossier del número de desembre a un dels grans determinants del benestar i la cohesió socials: la desigualtat. Mitjançant la monitorització mensual de dades internes que hem dut a terme des de la pandèmia, constatem la tendència descendent de la desigualtat a Espanya, a diferència de les principals economies desenvolupades, i ens detenim a examinar l'evolució recent de la classe mitjana espanyola. En d'altres articles de l'informe, també amb dades internes, analitzem l'impacte econòmic de la DANA a València i com les llars dels municipis catalans en situació de sequera van ajustar el consum d'aigua. A més a més, estudiem l'exposició de les economies espanyola, europea i xinesa a la pujada d'aranzels als Estats Units.
La demanda d’habitatge per part d’estrangers a Espanya ha tingut un comportament excepcional després de la pandèmia. El 2022, els estrangers van comprar 90.000 habitatges a Espanya, el 46% més que el 2021. D’acord amb aquesta bona evolució, el nombre d’hipoteques contractades per estrangers també va augmentar i va assolir les 30.000 el 2022, de manera que, l’any passat, un de cada tres compradors estrangers va contractar una hipoteca a Espanya. Els estrangers residents solen comprar habitatges i contractar hipoteques per un import similar al dels espanyols. En canvi, els estrangers no residents se solen decantar per habitatges més cars, i, en conseqüència, l’import hipotecari mitjà dels estrangers és més elevat, tot i que hi ha notables diferències en funció de la nacionalitat i de les comunitats autònomes. Pel seu elevat import, destaquen les hipoteques d’estrangers a les Balears, i, pel que fa a la nacionalitat, els suecs i els nord-americans són els que se solen endeutar més.
Després de la forta ensopegada que va representar la pandèmia per al sector, la recuperació del turisme internacional a Espanya es pot donar gairebé per completada. Entre els 10 principals receptors mundials de turisme, Espanya ha estat la segona destinació a l’hora de superar el nombre de turistes internacionals preCOVID, només per darrere de Turquia.
En un context de reducció molt significativa de la demanda, cal esperar que el preu de l’habitatge experimenti un cert ajust en el període 2020-2021, malgrat que les disparitats geogràfiques i per tipologia d’habitatge seran notables. En concret, preveiem que la reculada dels preus de l’habitatge serà superior al mercat de segona mà i a les zones turístiques, molt afectades per la restricció a la mobilitat internacional.
Según estimaciones de CaixaBank Research, España ha acumulado un déficit de vivienda, que ya supera las 730.000 unidades, como consecuencia de una intensa creación de hogares y de una respuesta insuficiente en la construcción de obra nueva. En este artículo, revisamos la magnitud de ese desajuste y su impacto en la evolución reciente de los precios de la vivienda, que muestran una tensión creciente en buena parte del territorio. Observamos también que la promoción de obra nueva no avanza, precisamente, en las regiones donde el desfase entre oferta y demanda es más acusado, lo que agrava los desequilibrios y prolongará las presiones sobre los precios. Finalmente, examinamos los factores que están limitando la reactivación de la oferta (desde el aumento de los costes de construcción hasta las restricciones normativas y la falta de suelo finalista, pasando por los problemas de infraestructuras) y anticipamos una escasa mejora a corto plazo de la capacidad del sector para atender las necesidades actuales de vivienda.
En el primer número del 2025, ens aturem a radiografiar la demanda estrangera d’habitatge, el turisme internacional de negocis i l’estalvi de les llars espanyoles segons el seu perfil demogràfic i de renda. Continuem aprofundint en l’exposició de l’economia europea a un augment dels aranzels als Estats Units, aquesta vegada amb una mirada a través de les cadenes de valor, i també analitzem els reptes de la política fiscal europea després de l’entrada en vigor del nou marc de governança econòmica.
En 2025, el yen se depreció de forma sostenida frente al euro, pese a las políticas restrictivas del Banco de Japón y las políticas ligeramente expansivas del BCE. Esto se debe a varios motivos: el diferencial de tipos todavía negativo, la incertidumbre política y fiscal de Japón o la debilidad estructural del país nipón, que depende en exceso de importaciones de energía y otras materias primas. Esta dinámica se ha moderado a inicios de este año, en parte afectada por las especulaciones de una intervención coordinada entre Estados Unidos y Japón sobre el yen y el giro en el panorama político.
El consum a Espanya es recupera a més velocitat que en crisis anteriors. Això es posa de manifest en el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes. A l’octubre, el nostre indicador de consum se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.
Entre 2019 i 2025, la indústria manufacturera espanyola ha aconseguit créixer a un ritme similar al del conjunt del PIB, tot i l’impacte de la pandèmia i de la crisi energètica. Aquest bon comportament contrasta amb l’estancament i el retrocés del sector industrial a les principals economies europees, i trenca amb la tendència de les dues dècades anteriors, quan el seu pes en el PIB d’Espanya es va reduir del 16,7% al 10,8%. En aquest article examinem algunes de les forces que expliquen aquest punt d’inflexió en el sector industrial espanyol, on destaquen el paper dels preus de l’energia i de la productivitat.
En el ciclo expansivo actual del mercado inmobiliario español, se observa un fuerte incremento de la dispersión de los precios de la vivienda a lo largo de la geografía española, a diferencia del boom inmobiliario anterior a 2008. Desde 2015, los municipios turísticos y las grandes ciudades lideran el crecimiento de los precios. En cambio, en zonas rurales o en ciudades pequeñas, se observan aumentos de precio más moderados. Este comportamiento refuerza la visión de que, en este ciclo, la formación de precios responde a las dinámicas propias de oferta y demanda de cada territorio. En las grandes ciudades, las fuertes presiones de precio en los centros se van extendiendo a cada vez más municipios de las áreas metropolitanas.
En aquest número de l’Informe Sectorial Immobiliari fem balanç d’un 2023 més positiu del que s’esperava i oferim les nostres previsions per a 2024-2025, que també hem revisat a l’alça. A més, analitzem com el creixement poblacional ha impulsat la demanda d’habitatge a Espanya en els últims anys; com han respost els mercats immobiliaris de les principals economies avançades a l’enduriment de les condicions financeres, i què esperem per al mercat immobiliari comercial espanyol.
Les xifres rècord que ha assolit el turisme a Espanya en els primers mesos del 2024 i els efectes del canvi climàtic al sector posen de manifest la necessitat de continuar millorant la gestió dels fluxos turístics i apostar per la innovació i la inversió, per minimitzar les externalitats negatives que genera l’activitat i tendir cap a un model turístic menys estacional i que reforci la sostenibilitat.
La vigorosa evolució del sector immobiliari espanyol durant la primera meitat de l’any ens ha portat a revisar a l’alça les previsions per al 2024 i el 2025. Tot i així, el desajust entre oferta i demanda condicionarà el sector, que a més a més haurà d’afrontar reptes importants com el canvi climàtic o els problemes d’accés a l’habitatge de la població jove i la més vulnerable.
L’activitat del sector agroalimentari espanyol augmenta a ritmes superiors al del conjunt de l’economia i les perspectives per a la campanya 2024-2025 són favorables. Les exportacions estan superant amb èxit l’entorn advers dels darrers anys i els preus dels aliments han començat a moderar el ritme de creixement, tot i que l’alça acumulada des del 2019 continua sent significativa.
El 2024, l’economia espanyola ha experimentat un creixement generalitzat, amb poques excepcions, a tots els sectors d’activitat. Les perspectives per al 2025 també són favorables, encara que hi haurà diferències en els ritmes de creixement i caldrà afrontar sense embuts la transició cap a un sistema de producció més sostenible. El sector de l’automoció també haurà d’afrontar el repte de mantenir la competitivitat en el nou ecosistema global.