El sector agroalimentari continua patint la forta alça dels costos de producció i l’impacte de la sequera. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, hauria de moderar les pressions inflacionistes sobre els aliments. Tanmateix, la forta sequera que està castigant la península ibèrica des de l’any passat ha reduït la producció de molts cultius, com els cereals o les fruites, la qual cosa ha repercutit tant en els preus (a l’alça) com en el volum d’exportacions (a la baixa). Així i tot, en termes de valor, les exportacions agroalimentàries van continuar avançant a bon ritme en el 1S 2023, a causa de l’augment dels preus, la qual cosa reflecteix, malgrat la conjuntura adversa, l’elevada competitivitat del sector agroalimentari espanyol.
Resultats de la cerca
La població de més de 65 anys s’està consolidant com un segment estratègic del sector turístic espanyol, amb un ampli marge d’expansió. El pes demogràfic d’aquest grup ha crescut de forma sostinguda a Espanya, i el seu poder adquisitiu supera avui la mitjana nacional, la qual cosa reforça la seva rellevància estratègica. L’anàlisi de les dades de pagaments amb targetes de CaixaBank confirma que aquest col·lectiu representa una part significativa de la despesa turística, en especial en l’àmbit domèstic. No obstant això, la seva participació continua sent inferior al seu pes poblacional, la qual cosa apunta a un considerable potencial de creixement si l’oferta s’adapta millor a les seves preferències i necessitats. A més a més, adquireix una rellevància especial a les províncies rurals i contribueix a la desestacionalització.
Al llarg de l’any 2021, hem constatat que, arran de la pandèmia, s’ha produït un desajustament al sector immobiliari entre una demanda que s’ha reactivat molt ràpidament i una oferta que es mostra més dependent de factors de tipus estructural i que, per tant, continua endarrerida en la recuperació. A causa d’aquest desajustament, els preus de l’habitatge han iniciat una tendència alcista, que pot tenir una certa continuïtat en els propers trimestres a conseqüència de l’encariment dels costos de producció del sector i dels problemes de proveïment de determinades primeres matèries. No obstant això, a mitjà termini, a mesura que la nova oferta es vagi incorporant al mercat i s’atenuïn les tensions en les cadenes globals de distribució, els preus haurien de tornar a una senda de creixement més coherent amb l’evolució de la renda de les famílies.
Els costos de la construcció a Espanya s’han incrementat de forma significativa des del gener del 2021, una alça que es va iniciar per la forta reactivació de la demanda global arran de la reobertura de l’economia després de la pandèmia, però que es va intensificar amb l’esclat de la guerra a Ucraïna. En els últims mesos, però, el preu dels metalls industrials als mercats internacionals ha reculat de manera marcada, i els mercats de futurs apunten a una certa estabilització de les cotitzacions. En aquest context, és d’esperar que els costos dels materials de la construcció a Espanya es moderin el 2023.
El sector turístic és un sector clau per a l’economia espanyola, i, per aquest motiu, la caiguda del turisme prevista per al 2020 tindrà un impacte majúscul sobre el nivell d’activitat econòmica del país. A més a més, l’impacte econòmic no es distribuirà de manera homogènia en la geografia espanyola, perquè hi ha profundes diferències en el pes del sector turístic entre regions. Així, esperem que les comunitats insulars i mediterrànies quedaran més exposades que la mitjana d’Espanya, mentre que les de l’interior patiran menys.
Dediquem el dossier del número de desembre a un dels grans determinants del benestar i la cohesió socials: la desigualtat. Mitjançant la monitorització mensual de dades internes que hem dut a terme des de la pandèmia, constatem la tendència descendent de la desigualtat a Espanya, a diferència de les principals economies desenvolupades, i ens detenim a examinar l'evolució recent de la classe mitjana espanyola. En d'altres articles de l'informe, també amb dades internes, analitzem l'impacte econòmic de la DANA a València i com les llars dels municipis catalans en situació de sequera van ajustar el consum d'aigua. A més a més, estudiem l'exposició de les economies espanyola, europea i xinesa a la pujada d'aranzels als Estats Units.
En aquest número, ens centrem en l'estratègia d'acumulació de primeres matèries per part de la Xina i en el marge de maniobra fiscal de la nova administració Trump. Quant a l'economia espanyola, que esperem que continuï creixent el 2025 per damunt de la mitjana de la zona de l'euro, presentem les noves previsions del sector immobiliari, analitzem l'estratègia del Tresor en un context de reducció del dèficit públic i constatem la millora de l'estabilitat de l'ocupació arran de la disminució de la taxa de temporalitat.
Les eleccions al Parlament Europeu del juny s’han celebrat en un moment clau per al procés de construcció europea, tenint en compte els desafiaments econòmics, polítics i socials que haurà d’afrontar el nostre continent en els pròxims anys. Molts d’aquests reptes s’analitzen en el Dossier d’aquest Informe Mensual, des de la pèrdua de competitivitat en un món sotmès a una reconfiguració de les cadenes de valor i de les relacions entre blocs econòmics, la redinamització de la productivitat i el desenvolupament tecnològic, fins a la necessitat d’impulsar el Mercat Únic de Capitals.
La demanda d’habitatge per part d’estrangers a Espanya ha tingut un comportament excepcional després de la pandèmia. El 2022, els estrangers van comprar 90.000 habitatges a Espanya, el 46% més que el 2021. D’acord amb aquesta bona evolució, el nombre d’hipoteques contractades per estrangers també va augmentar i va assolir les 30.000 el 2022, de manera que, l’any passat, un de cada tres compradors estrangers va contractar una hipoteca a Espanya. Els estrangers residents solen comprar habitatges i contractar hipoteques per un import similar al dels espanyols. En canvi, els estrangers no residents se solen decantar per habitatges més cars, i, en conseqüència, l’import hipotecari mitjà dels estrangers és més elevat, tot i que hi ha notables diferències en funció de la nacionalitat i de les comunitats autònomes. Pel seu elevat import, destaquen les hipoteques d’estrangers a les Balears, i, pel que fa a la nacionalitat, els suecs i els nord-americans són els que se solen endeutar més.
Després de la forta ensopegada que va representar la pandèmia per al sector, la recuperació del turisme internacional a Espanya es pot donar gairebé per completada. Entre els 10 principals receptors mundials de turisme, Espanya ha estat la segona destinació a l’hora de superar el nombre de turistes internacionals preCOVID, només per darrere de Turquia.
En un context de reducció molt significativa de la demanda, cal esperar que el preu de l’habitatge experimenti un cert ajust en el període 2020-2021, malgrat que les disparitats geogràfiques i per tipologia d’habitatge seran notables. En concret, preveiem que la reculada dels preus de l’habitatge serà superior al mercat de segona mà i a les zones turístiques, molt afectades per la restricció a la mobilitat internacional.
Segons les estimacions de CaixaBank Research, Espanya ha acumulat un dèficit d’habitatge, que ja supera les 730.000 unitats, a conseqüència d’una intensa creació de llars i d’una resposta insuficient en la construcció d’obra nova. En aquest article, revisem la magnitud d’aquest desajustament i el seu impacte sobre l’evolució recent dels preus de l’habitatge, que mostren una tensió creixent a bona part del territori. Observem també que la promoció d’obra nova no avança, precisament, a les regions on el desfasament entre l’oferta i la demanda és més intens, la qual cosa agreuja els desequilibris i prolongarà les pressions sobre els preus. Finalment, examinem els factors que limiten la reactivació de l’oferta (des de l’augment dels costos de construcció fins a les restriccions normatives i a la falta de sòl finalista, passant pels problemes d’infraestructures) i anticipem una escassa millora a curt termini de la capacitat del sector per atendre les necessitats actuals d’habitatge.
En el primer número del 2025, ens aturem a radiografiar la demanda estrangera d’habitatge, el turisme internacional de negocis i l’estalvi de les llars espanyoles segons el seu perfil demogràfic i de renda. Continuem aprofundint en l’exposició de l’economia europea a un augment dels aranzels als Estats Units, aquesta vegada amb una mirada a través de les cadenes de valor, i també analitzem els reptes de la política fiscal europea després de l’entrada en vigor del nou marc de governança econòmica.
L’economia espanyola afronta la primera meitat del 2026 des d’una posició de solidesa, tot i que amb senyals de normalització després del creixement excepcional del 2025 i sota l’amenaça d’un nou xoc internacional.
En 2025, el yen se depreció de forma sostenida frente al euro, pese a las políticas restrictivas del Banco de Japón y las políticas ligeramente expansivas del BCE. Esto se debe a varios motivos: el diferencial de tipos todavía negativo, la incertidumbre política y fiscal de Japón o la debilidad estructural del país nipón, que depende en exceso de importaciones de energía y otras materias primas. Esta dinámica se ha moderado a inicios de este año, en parte afectada por las especulaciones de una intervención coordinada entre Estados Unidos y Japón sobre el yen y el giro en el panorama político.
El consum a Espanya es recupera a més velocitat que en crisis anteriors. Això es posa de manifest en el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes. A l’octubre, el nostre indicador de consum se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.
Entre 2019 i 2025, la indústria manufacturera espanyola ha aconseguit créixer a un ritme similar al del conjunt del PIB, tot i l’impacte de la pandèmia i de la crisi energètica. Aquest bon comportament contrasta amb l’estancament i el retrocés del sector industrial a les principals economies europees, i trenca amb la tendència de les dues dècades anteriors, quan el seu pes en el PIB d’Espanya es va reduir del 16,7% al 10,8%. En aquest article examinem algunes de les forces que expliquen aquest punt d’inflexió en el sector industrial espanyol, on destaquen el paper dels preus de l’energia i de la productivitat.
En el cicle expansiu actual del mercat immobiliari espanyol, s’observa un fort increment de la dispersió dels preus de l’habitatge al llarg de la geografia espanyola, a diferència del boom immobiliari anterior al 2008. Des del 2015, els municipis turístics i les grans ciutats lideren el creixement dels preus. En canvi, a les zones rurals o a les ciutats petites, s’observen augments de preu més moderats. Aquest comportament reforça la visió que, en aquest cicle, la formació de preus respon a les dinàmiques pròpies de l’oferta i la demanda de cada territori. A les grans ciutats, les fortes pressions dels preus als centres es van estenent cada vegada més als municipis de les àrees metropolitanes.
L’activitat del sector agroalimentari espanyol augmenta a ritmes superiors al del conjunt de l’economia i les perspectives per a la campanya 2024-2025 són favorables. Les exportacions estan superant amb èxit l’entorn advers dels darrers anys i els preus dels aliments han començat a moderar el ritme de creixement, tot i que l’alça acumulada des del 2019 continua sent significativa.