L'economia internacional torna de l'estiu amb senyals de resiliència, menys incertesa, però més aranzels. S'observen indicis de millora en l'activitat europea en el 3T, senyals d'un mercat laboral no tan robust als Estats Units, i una inflació divergent entre les dues bandes de l'Atlàntic.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
875 resultats per a Caixa now
L’escenari de previsions de CaixaBank Research per a l’economia espanyola, tancat abans de l’esclat de la guerra a l’Iran, contempla un creixement dinàmic el 2026, tot i que més moderat que el dels últims anys. La demanda interna i, en especial, el consum privat i la inversió van iniciar l’any amb prou bases per créixer amb força i continuar liderant la recuperació. No obstant això, l’esclat del conflicte al Pròxim Orient obre un nou capítol d’incertesa econòmica i política a nivell global.
L’última actualització de les perspectives econòmiques globals de l’FMI remarca unes expectatives de creixement estables per a l’economia global (PIB del +3,3% el 2026 i del 3,2% el 2027). El dinamisme tecnològic, en especial la inversió vinculada a la IA, continua sostenint l’activitat, sobretot als EUA, i compensant els efectes adversos de les tensions comercials persistents i d’una elevada incertesa geopolítica. En aquest entorn, l’FMI espera una desacceleració gradual del comerç internacional (el +2,6% el 2026 vs. el 4,1% del 2025), i l’activitat econòmica mostra dinàmiques desiguals.
El nou Dossier de CaixaBank Research, dedicado a "Les claus de la productivitat europea", té com a objectiu recórrer les dinàmiques recents de la productivitat de la UE, amb el focus posat en la seva dispersió territorial i en els factors diferenciadors entre les regions que funcionen millor i pitjor. En aquest primer article, fem unes pinzellades de context per presentar les principals tendències.
Analitzem l'evolució recent i les perspectives del deute públic en les principals economies avançades. Mentre que els Estats Units, França o Bèlgica seguiran augmentant les seves ràtios, el Japó i el Regne Units podrien estabilitzar-les. En constrast, la perifèria de la zona de l'euro mostra condicions favorables per reduir el deute, tot i que requerirà esforços fiscals significatius.
La guerra al Pròxim Orient va generar una marcada aversió al risc, que es va traduir en caigudes als mercats borsaris, en repunts de la volatilitat, en desplaçaments cap a actius refugi i en un fort tensionament en els preus de l’energia i d’altres primeres matèries. Aquest encariment de l’energia va provocar, al seu torn, un repunt de les expectatives d’inflació a curt termini, la qual cosa va derivar en un ajust significatiu de les expectatives de política monetària i en un augment dels tipus d’interès sobirans. En un context d’elevada incertesa sobre la durada i la intensitat del conflicte, els mercats van reaccionar de forma molt sensible a un flux constant de notícies relacionades amb declaracions polítiques, amb episodis d’escalada militar i amb vaivens en la retòrica dels líders internacionals.
Davant el major xoc petrolier de les últimes dècades, l’economia global es prepara per a les conseqüències del tancament de l’estret d’Ormuz, pel qual circula al voltant del 20% del petroli i del GNL produïts i consumits a nivell global. Les dades del març apunten a un deteriorament més fort als serveis, l’economia nord-americana ja no va com un coet, i la inflació nota el primer impacte de l’encariment energètic. A Àsia, les economies van començar l’any sota la mateixa lluna: fortalesa japonesa, solidesa xinesa i preus a l’alça.
A l’hora de tancar aquest informe, continua la pressió militar i econòmica al voltant de l’estret d’Ormuz, via clau per al subministrament global de petroli, de gas i de productes derivats. L’FMI, al seu informe de previsions de l’abril, assenyala que, malgrat la fortalesa amb què es va iniciar el 2026 a nivell global, existeix el risc que es desencadeni un fort xoc energètic si les hostilitats persisteixen.
L’auge de la IA ha desembocat en esperances d’una nova revolució industrial i, alhora, en temors d’una altra bombolla. Una ambivalència que es trasllada a les valoracions borsàries: descansen en expectatives de creixement d’ingressos notables, però, alhora, hi ha dubtes sobre la seva sostenibilitat, ja sigui per si les expectatives defrauden o pels forts plans de despesa i d’inversió que preparen les empreses del sector
La inestabilitat geopolítica complica l’escenari macroeconòmic, mentre els indicadors d’activitat apunten a un creixement dinàmic en el 1T. On millor s’aprecia l’impacte del conflicte al Pròxim Orient i de les mesures del Govern és en el repunt de la inflació. La reducció del dèficit públic dels últims anys ajuda a afrontar el nou xoc i l’endeutament, en cotes relativament baixes, és un altre factor diferencial en relació amb crisis anteriors. La fortalesa de l’ocupació es va mantenir al març.
Els indicadors més recents dibuixen una economia amb una notable capacitat de resistència davant l’enquistament del conflicte al golf Pèrsic. Entre els diferents canals a través dels quals aquest conflicte pot afectar l’economia, l’impacte més visible fins al moment es produeix per la via de la inflació, a través de l’encariment energètic.
El conflicte al Pròxim Orient va marcar el compàs dels mercats financers en un mes en què la incertesa va continuar molt elevada i la geopolítica va continuar redefinint l’escenari econòmic.
La temporada alta del sector turístic a Espanya ha sorprès favorablement el 2025, i confirma la nostra visió que el creixement del sector turístic s'està normalitzant en nivells sòlids: la previsió de CaixaBank Research és que el PIB turístic creixerà un 2,7% el 2025 i un 2,5% el 2026.
La resistència exhibida per l’activitat econòmica internacional, la reducció de la incertesa i la millora de les projeccions de creixement dibuixen una millora de l’escenari més immediat. Tanmateix, això no significa que l’economia mundial hagi sortit de la cruïlla.
El setembre ha estat un mes de transició als mercats financers, caracteritzat per un augment de la volatilitat i per moviments rellevants en els actius de risc. Les decisions de política monetària, en especial la reunió de la Reserva Federal dels EUA, han marcat el to del mes, juntament amb l’adaptació a un nou context comercial amb uns aranzels més elevats.
L’economia espanyola continua mostrant un notable dinamisme, amb un comportament millor del que es preveia, impulsada per la demanda interna (tant pel consum privat com per la inversió), gràcies, entre altres factors, a una sòlida situació financera de les famílies i de les empreses, a unes condicions de finançament favorables, a la normalització de la inflació i a la fortalesa del mercat laboral.
Els mercats van estar marcats per la prolongació del conflicte a l’Iran i per les preocupacions creixents sobre la sostenibilitat fiscal a llarg termini. En aquest context, els bancs centrals van continuar elevant els tipus d’interès, tot i que van suavitzar el to dels seus missatges cap al final del mes. Les rendibilitats del deute sobirà van repuntar amb força i els diferencials es van ampliar a la zona de l’euro, mentre que l’enduriment monetari de la Fed va impulsar el dòlar i la crisi política a França va pressionar l’euro. Als mercats borsaris, el sector tecnològic va continuar destacant davant de la resta de companyies, i el preu del petroli es va mantenir en nivells elevats malgrat la volatilitat registrada l’última setmana.
La revisió a l’alça de l’INE, combinada amb el dinamisme que hem continuat observant en el 3T, ha portat CaixaBank Research a revisar el creixement previst per al 2025 a Espanya del 2,4% al 2,9%. Amb només tres mesos per tancar l’any, sembla difícil que el creixement s’allunyi del 3%.