Resultats de la cerca

Històricament, i en general, els augments (o els caigudes) del consum es relacionen amb els augments (o les caigudes) dels préstecs al consum. Aquesta relació és especialment estreta en el cas dels béns duradors, que són els que més es financen, ja que solen ser despeses de més envergadura.

El porcí s’ha consolidat com el sector més rellevant per a la ramaderia espanyola, amb més del 40% de la producció final ramadera. El componen unes 86.500 granges i unes 2.600 empreses transformadores, i la major part de la seva producció es concentra en només tres regions: Catalunya, Aragó i Castella i Lleó. Recentment, el porcí ha esquivat millor que altres sectors carnis la caiguda de la demanda per la COVID-19, gràcies a la seva menor dependència del canal HORECA i al repunt de la demanda procedent de la Xina, on la producció domestica s’ha vist greument afectada per la pesta porcina africana (PPA). Aquesta situació ha permès al sector porcí espanyol consolidar-se com un dels principals actors de la UE i del món. Entre els reptes del sector, cal esmentar la reducció de les emissions contaminants i continuar aplicant de manera estricta les mesures necessàries de bioseguretat per evitar l’entrada de la PPA en territori espanyol.

La clau de l’augment sostingut de les arribades de turistes internacionals és l’elevada sensibilitat de la demanda al creixement dels ingressos als països emissors i a un augment relativament moderat dels preus domèstics en relació amb les majors pujades a les destinacions competidores.

El sector del vi juga un paper fonamental al nostre país, no solament en termes econòmics, per la seva contribució a l’activitat, a l’ocupació o a les exportacions, sinó també per l’àmplia extensió del seu cultiu i pel seu arrelament territorial, la qual cosa el converteix en motor de conservació mediambiental i de desenvolupament rural. Espanya és el segon exportador mundial de vi en volum i el tercer en valor, tot i que, en els últims anys, hem assistit a una major penetració a l’Amèrica del Nord i a Àsia, mercats que compren vi d’un import més elevat. Després de la crisi de la COVID-19, els cellers i les cooperatives han d’afrontar importants reptes a mitjà termini i s’han d’adaptar als nous hàbits de consum d’un públic més jove, més digitalitzat i més conscienciat amb el medi ambient. En aquesta estratègia s’emmarca l’aposta pels cultius ecològics, per les vendes on-line o per l’enoturisme.

El creixement poblacional ha estat un dels principals factors que ha impulsat la demanda d’habitatge a Espanya en els últims trimestres i ha exercit un paper fonamental en el sosteniment del preu de l’habitatge en un context d’enduriment de les condicions de finançament. En aquest article, analitzem la relació entre el creixement de la població i l’evolució del preu de l’habitatge en els dos últims anys. Els fluxos de població s’han concentrat a les grans àrees urbanes i a les zones turístiques i han provocat una forta dispersió en el creixement dels preus de l’habitatge entre les zones més dinàmiques del país i les zones que pateixen despoblació.

La pandèmia ha posat de manifest el caràcter estratègic del sector agroalimentari, que ha exercit  una activitat essencial per al proveïment d’aliments a la població. Així, el sector ha estat un dels menys afectats per la crisi: el pes del sector primari sobre el total de l’economia va augmentar i la indústria agroalimentària va patir una reculada molt més suau que el conjunt de la indústria manufacturera en el 2T 2020. De manera similar, l’evolució del mercat laboral ha estat relativament favorable i ha registrat una menor destrucció d’ocupació i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO.

Després d’un 2023 en què els principals indicadors del sector turístic espanyol van reprendre els nivells màxims del 2019, el sector continua sense mostrar signes d’esgotament cíclic i va créixer amb força el 2024. 

El sector agroalimentari continua patint la forta alça dels costos de producció i l’impacte de la sequera. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, hauria de moderar les pressions inflacionistes sobre els aliments. Tanmateix, la forta sequera que està castigant la península ibèrica des de l’any passat ha reduït la producció de molts cultius, com els cereals o les fruites, la qual cosa ha repercutit tant en els preus (a l’alça) com en el volum d’exportacions (a la baixa). Així i tot, en termes de valor, les exportacions agroalimentàries van continuar avançant a bon ritme en el 1S 2023, a causa de l’augment dels preus, la qual cosa reflecteix, malgrat la conjuntura adversa, l’elevada competitivitat del sector agroalimentari espanyol.

L’augment dels costos de producció arran de la guerra a Ucraïna està afectant totes les baules de la cadena alimentària: producció, transformació, distribució i transport. L’impacte està sent especialment negatiu al sector primari, que també s’ha vist perjudicat per unes condicions meteorològiques poc favorables, en forma de sequera. L’alça dels costos s’està traslladant als preus dels aliments que paga el consumidor final, la qual cosa està provocant un augment de la despesa en alimentació, en particular entre les famílies amb rendes més baixes. La nota més positiva l’aporta el sector exterior: les exportacions agroalimentàries continuen creixent amb força el 2022, i no sembla que els indicadors de competitivitat s’hagin deteriorat malgrat l’alça dels preus.

Les perspectives de l’economia espanyola i dels seus sectors d’activitat són positives. Esperem un major ritme de creixement per als sectors lligats a la transició digital, com les TIC i els serveis professionals o sectors en què Espanya despunta per una elevada competitivitat, com el farmacèutic o el turístic.

L’esclat de la guerra a Ucraïna ha eclipsat les perspectives positives que prevèiem per a l’economia espanyola en aquest 2022. Tot i que, al final de l’any passat, ja havien aparegut en escena alguns factors que van restar dinamisme a la recuperació econòmica, com la propagació de la variant òmicron, les distorsions en les cadenes globals de proveïment i les pressions inflacionistes, sobretot dels preus energètics, el conflicte armat a Ucraïna ha passat a ser el principal focus d’atenció i el major condicionant de l’evolució econòmica a curt termini. 

Les dades més recents del mercat immobiliari mostren que la tendència alcista de la demanda i del preu de l’habitatge s’ha accentuat en els primers compassos del 2022, amb coherència amb la inèrcia positiva que ha mantingut l’economia espanyola malgrat el context advers. No obstant això, a mitjà termini la perspectiva és que el mercat immobiliari tendeixi a alentir-se.

El sector manufacturer espanyol ha superat un 2022 marcat per la crisi energètica i pels problemes de proveïment d’algunes primeres matèries, que li van impedir recuperar els nivells previs a la pandèmia. El 2023, malgrat que el context econòmic continua subjecte a una gran incertesa, les perspectives són una mica més favorables que uns mesos enrere: un cop esquivats els escenaris més adversos que s’albiraven a l’hivern, l’economia continua donant senyals positius, gràcies a l’estabilització dels mercats energètics i a la resiliència del mercat laboral i del consum de les llars espanyoles.

El mercat immobiliari espanyol es va començar a desaccelerar cap a la meitat del 2022 amb el canvi de rumb de la política monetària. Ara com ara, i malgrat que el BCE ja ha apujat els tipus d’interès de referència en 4 p. p., el ritme de desacceleració és més suau del que s’havia anticipat, la qual cosa ens ha empès a millorar les previsions del sector per al 2023. No obstant això, de cara als propers trimestres, continuem esperant un ajust notable en el nombre de compravendes en relació amb els elevats registres del 2022 i un alentiment del creixement del preu de l’habitatge, en especial el 2024, en un context de tipus d’interès alts durant més temps. Així i tot, hi ha diversos factors que continuaran fent costat al sector i que fan improbable una correcció tan forta com l’experimentada el 2008-2013, entre els quals destaquen un mercat laboral resilient i uns fluxos d’immigració significatius.

Les perspectives per al conjunt de l’economia espanyola estan molt condicionades per l’evolució de les pressions inflacionistes, en especial les energètiques. El sector primari ja venia patint l’alça dels costos de producció, i el conflicte bèl·lic a Ucraïna no ha fet més que agreujar la situació.