Resum executiu: Fortaleses sectorials per navegar un entorn complex

L’economia espanyola ha començat l’any amb un to molt dinàmic, tot i que una mica més moderat que el 2024, i amb un creixement generalitzat a la majoria dels sectors d’activitat. Malgrat aquest bon funcionament inicial, els importants desafiaments geopolítics i el gir proteccionista de l’actual Administració nord-americana ens han dut a revisar lleugerament a la baixa les nostres previsions de creixement per a l’economia espanyola: fins al 2,4% el 2025 i fins al 2,0% el 2026 (1 dècima menys en els dos casos en relació amb l’escenari de l’abril, que ja incorporava un impacte negatiu d’un parell de dècimes per al 2025, a causa dels aranzels i de l’augment de la incertesa).

Ara com ara, l’Indicador Sectorial de CaixaBank Research –una eina que integra informació de diversos indicadors d’activitat, del mercat laboral i del sector exterior– mostra una dispersió baixa en els ritmes de creixement dels diferents sectors econòmics. Aquest comportament suggereix que, abans de l’impacte del xoc aranzelari, l’economia espanyola travessava una fase d’estabilitat dins el cicle econòmic després d’haver absorbit en gran part els xocs dels últims anys: la pandèmia, les disrupcions en les cadenes de subministrament, la crisi energètica i l’enduriment de la política monetària.

A més a més, malgrat que el ritme de creixement de l’economia espanyola mostri signes de moderació, observem un increment recent del nombre de sectors en expansió: la meitat de les branques de l’economia es troben en aquesta fase en els primers mesos del 2025, en relació amb el 20% registrat el 2024. Entre aquestes branques, destaquen pel seu dinamisme les indústries química i farmacèutica. D’altra banda, prop del 25% de les branques d’activitat es troben ara en fase de feblesa, en relació amb el 34% de l’any anterior. Finalment, gairebé el 30% de les branques es mantenen en una situació d’estabilitat.

Tot i que s’espera que l’augment dels aranzels per part dels EUA tingui un impacte limitat sobre l’economia espanyola, inferior al que patiran altres economies avançades, alguns sectors d’activitat es podrien veure més afectats. Les nostres previsions sectorials, que es detallen al segon article d’aquest informe, contemplen que l’impacte es concentrarà en les branques manufactureres, ja sigui de manera directa a través dels vincles comercials o indirecta a causa de l’augment de la incertesa i de l’afebliment del creixement global. En funció de l’escenari que finalment es materialitzi, es podrien activar altres canals indirectes que afectarien un espectre més ampli de sectors, inclosos alguns serveis, en especial aquells més orientats a l’exterior, intensius en capital o integrats en les cadenes de valor industrials. Davant d’aquest context, les empreses espanyoles podrien adoptar estratègies de mitigació, mitjançant la inversió directa als EUA per mantenir l’accés al mercat o diversificant cap a mercats alternatius, en particular aquells amb què la UE està intensificant les seves relacions comercials.

Al tercer article d’aquest informe, presentem una sèrie de mètriques amb les quals avaluem el potencial de les empreses espanyoles per redirigir les seves exportacions cap als 50 principals mercats mundials i hi incloem la similitud dels seus patrons de demanda en relació amb els EUA, la competència de tercers països i el grau d’accessibilitat comercial al mercat en qüestió. Finalment, analitzem les implicacions d’un escenari de desconnexió entre la Xina i els EUA, que podria provocar una desacceleració global més intensa i un augment significatiu de la competència, i afecten en especial el sector de béns de consum a Espanya.

Per finalitzar, a l’últim article, centrem l’atenció en un desenvolupament molt positiu que ha tingut lloc en els últims anys: l’augment del pes de les energies renovables en la generació elèctrica ha atorgat a Espanya un avantatge competitiu en termes de costos energètics en relació amb els seus principals competidors europeus. Aquest factor és clau per explicar el millor funcionament de les manufactures en comparació amb les seves homòlogues europees. Atès que l’avantatge competitiu espanyol en generació elèctrica renovable de baix cost es basa en factors físics (l’elevat nivell de radiació solar i l’abundant espai per a la producció d’energia eòlica terrestre), aquesta es perfila com un element estratègic fonamental per sostenir i per potenciar la competitivitat del sector manufacturer espanyol a mitjà i a llarg termini.