L’evolució del conflicte al Pròxim Orient continua sent la clau en l’escenari global. Després de la reobertura de l’estret d'Ormuz, les dades mostren un augment una mica erràtic dels fluxos, coherent amb els advertiments de diferents agències internacionals que la normalització durarà mesos. D’altra banda, la incertesa geopolítica continua sent elevada, i la complexitat de les dinàmiques al voltant de l’acord entre els EUA i l’Iran en ressalten la fragilitat.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
875 resultats per a Caixa now
El conflicte al Pròxim Orient ha elevat la inflació europea a la regió del 3% i ha tret el BCE de la seva zona de confort. El passat 11 de juny, el banc central va apujar tipus, i tant les seves últimes comunicacions com les cotitzacions dels mercats financers apunten al fet que ho tornarà a fer en els propers mesos. La qüestió principal no és l’impacte directe de l’encariment de l’energia, sinó el risc que es propagui a la resta dels preus de l’economia i desemboqui en una inflació massa elevada i persistent. Què ens diuen les dades sobre aquesta propagació?
Analitzem l'evolució recent i les perspectives del deute públic en les principals economies avançades. Mentre que els Estats Units, França o Bèlgica seguiran augmentant les seves ràtios, el Japó i el Regne Units podrien estabilitzar-les. En constrast, la perifèria de la zona de l'euro mostra condicions favorables per reduir el deute, tot i que requerirà esforços fiscals significatius.
Una de les conseqüències de l’esclat de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha estat la major conscienciació de la població i, per extensió, de la classe política sobre la necessitat d’introduir criteris de sostenibilitat en les polítiques econòmiques, amb la finalitat d’impulsar una reactivació de l’economia de forma més sostenible i resilient. El sector turístic no és aliè a aquestes tendències, en primer lloc, perquè la seva pròpia activitat es pot veure perjudicada per les conseqüències del canvi climàtic i, en segon lloc, perquè hi ha un ampli marge perquè l’activitat turística sigui més sostenible. Aquest article tracta de respondre què entenem per sostenibilitat al sector turístic, com es pot mesurar, en quin punt es troba el sector turístic espanyol i cap a on es dirigeix.
La indústria farmacèutica és un sector clau i estratègic de l’economia espanyola, com ho ha evidenciat la pandèmia. En els 25 últims anys, el sector ha guanyat una rellevància enorme i s’ha convertit en un motor important de les exportacions espanyoles i de la inversió privada en R+D. Malgrat això, la seva capacitat productiva encara té marge de millora. És desitjable que el futur de la indústria espanyola s’uneixi més estretament a la indústria farmacèutica i aposti pel seu creixement, ja no solament per motius estratègics, sinó per raons purament econòmiques, ja que es tracta d’una indústria extremadament competitiva i amb una gran capacitat de generar ocupació de qualitat, la qual contribuiria a la modernització de l’economia.
Malgrat l’empitjorament del context econòmic, el sector immobiliari mostra una marcada tendència alcista, amb una demanda molt forta i amb un repunt notable dels preus. Per la seva banda, l’oferta d’habitatge nou es veu afectada per la guerra a Ucraïna, en forma d’un encariment addicional dels costos de construcció i de l’agreujament dels problemes de proveïment de materials a causa dels colls d’ampolla en les cadenes globals de valor. Això accentua el desajustament entre la demanda i l’oferta d’habitatge i fa preveure que la tendència alcista del preu de l’habitatge tindrà una certa continuïtat. No obstant això, hi ha diversos factors de signe contrari que haurien de contribuir a moderar l’avanç de la demanda i dels preus a mitjà termini, entre els quals destaquen l’impacte de la inflació sobre la renda real de les llars i l’augment dels tipus d’interès per part del BCE.
Les polítiques econòmiques implementades durant la pandèmia han esmorteït l’impacte de la crisi sobre la situació financera de les famílies. D’una banda, s’ha evitat una major caiguda dels ingressos de les llars, mentre que, de l’altra, la política monetària acomodatícia del BCE ha propiciat una reducció dels pagaments per interessos del deute. Una anàlisi detallada de l’esforç que fan les llars per pagar la hipoteca, a partir de les dades internes de CaixaBank, degudament reponderades perquè siguin representatives de la població espanyola, mostra que les mesures han aconseguit reduir l’esforç hipotecari durant la pandèmia a la majoria de llars, tot i que encara continuen existint bosses de vulnerabilitat entre les llars de renda baixa.
La nova llei hipotecària que regula els contractes de crèdit immobiliari té tres grans objectius: oferir més protecció als consumidors, reforçar la transparència dels contractes de les hipoteques i donar una major seguretat jurídica al sistema financer. Els tres són vitals per assegurar un funcionament correcte del mercat hipotecari i per reforçar l’estabilitat financera.
El mercat residencial espanyol es troba en plena fase expansiva, impulsat per la baixada dels tipus d’interès, per la millora del poder adquisitiu i pel creixement demogràfic. La demanda continua creixent amb força, amb un notable protagonisme del comprador estranger, i l’oferta, a poc a poc, també va guanyant tracció, tot i que continua sense compensar el dèficit d’habitatge acumulat des del 2021. El preu de l’habitatge es continua accelerant i, en termes nominals, supera ja el màxim assolit el 2007, i es comencen a detectar senyals de sobrevaloració. No obstant això, el context actual difereix de l’anterior a l’esclat de la bombolla immobiliària: no hi ha un excés d’oferta, sinó un greu dèficit d’habitatge (i això és el que explica, principalment, la pressió sobre els preus), i la situació financera de les famílies, dels sectors constructor i promotor i del sistema financer és sòlida. Preveiem que els preus i les compravendes continuaran sent dinàmics en els propers trimestres, la qual cosa accentua la necessitat d’augmentar l’oferta d’habitatge assequible.
El mercat de l’habitatge a Espanya està immers en una fase de tensió creixent, resultat de la combinació d’una demanda forta, d’una oferta insuficient i poc elàstica i d’una elevada heterogeneïtat territorial.
L’economia espanyola encara aquest any i el següent amb un sòlid impuls expansiu, basat en una demanda interna robusta i en avantatges diferencials davant dels seus principals socis europeus. Malgrat un context internacional complex, preveiem un creixement del PIB del 2,9% el 2025 i del 2,1% el 2026, amb el suport, entre altres factors, d’una situació financera del sector privat globalment favorable perquè el consum i la inversió segueixin creixent de forma dinàmica, del creixement demogràfic i d’uns costos energètics relativament més competitius. L’anàlisi sectorial revela també un cicle expansiu àmpliament transversal, que abasta des dels sectors més puixants, com la construcció o la indústria farmacèutica, fins als que avançaran a un ritme més moderat, com el tèxtil i l’automobilístic.
L’economia espanyola disposa d’un sector manufacturer divers, exportador i de productivitat elevada. No obstant això, el teixit empresarial està encara molt atomitzat si es compara amb la indústria alemanya, un referent a nivell europeu. Augmentar la dimensió empresarial i impulsar la productivitat de les empreses, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies digitals, per avançar cap a la Indústria 4.0, són les claus per continuar incrementant la competitivitat d’un sector fonamental per a l’economia i per al sector exterior espanyol. Així mateix, el sector ha d’evolucionar cap a un model industrial més sostenible: només les empreses que escometin la transició energètica amb èxit podran competir en un nou entorn en què la sostenibilitat serà un requisit imprescindible per continuar operant al mercat.
El 2021, es va assolir una fita difícil d’imaginar un any enrere: la vacunació massiva d’una gran part de la població als països avançats. Malgrat que s’estan produint noves onades de contagis, als països on els nivells de vacunació de la població són més elevats, és d’esperar que no s’hagin de tornar a restriccions a l’activitat i a la mobilitat tan severes com les que van marcar el compàs de l’evolució econòmica des de l’esclat de la pandèmia.
En un context de reducció molt significativa de la demanda, cal esperar que el preu de l’habitatge experimenti un cert ajust en el període 2020-2021, malgrat que les disparitats geogràfiques i per tipologia d’habitatge seran notables. En concret, preveiem que la reculada dels preus de l’habitatge serà superior al mercat de segona mà i a les zones turístiques, molt afectades per la restricció a la mobilitat internacional.
En el cicle expansiu actual del mercat immobiliari espanyol, s’observa un fort increment de la dispersió dels preus de l’habitatge al llarg de la geografia espanyola, a diferència del boom immobiliari anterior al 2008. Des del 2015, els municipis turístics i les grans ciutats lideren el creixement dels preus. En canvi, a les zones rurals o a les ciutats petites, s’observen augments de preu més moderats. Aquest comportament reforça la visió que, en aquest cicle, la formació de preus respon a les dinàmiques pròpies de l’oferta i la demanda de cada territori. A les grans ciutats, les fortes pressions dels preus als centres es van estenent cada vegada més als municipis de les àrees metropolitanes.
La demanda estrangera ha estat un dels puntals que ha dinamitzat el sector immobiliari espanyol durant la recuperació. En només 10 anys, les compres d’habitatge per part d’estrangers s’han triplicat, fins a assolir els 65.300 habitatges el 2018, el 12,6% del total, una xifra gens menyspreable. En aquest article, analitzem la demanda estrangera d’habitatge a Espanya, així com els factors que en determinaran l’evolució en els propers trimestres.
La irrupció de la pandèmia ha modificat l’escenari per a la inversió immobiliària en actius relacionats amb el comerç al detall. D’una banda, les fortes restriccions a la mobilitat i al negoci han reduït els preus i les rendes dels locals comercials i han moderat l’interès inversor. De l’altra, la COVID-19 ha provocat un canvi en els hàbits dels consumidors espanyols que ha beneficiat els supermercats, on la inversió va assolir màxims històrics el 2020, i que ha accelerat la penetració del comerç on-line en el sector detallista, que ha impulsat, així, la inversió en la logística necessària per donar suport a aquest canal de vendes.
L’extensió del coronavirus a nivell global ha estat un xoc sense precedents per a l’economia mundial. L’economia espanyola s’ha vist especialment afectada, en part per la seva major dependència del turisme internacional. Durant el segon semestre de l’any, preveiem la consolidació del procés de recuperació econòmica, gràcies al relaxament de les mesures de distanciament social i al suport de l’àmplia bateria de mesures fiscals i monetàries adoptada. No obstant això, preveiem que, en els propers anys, l’economia continuarà operant per sota
del seu potencial.