Léopold és analista al Departament de Planificació Estratègica. Graduat del programa Analysis and Policy in Economics de la Paris School of Economics, després d’haver estudiat a les universitats de Panthéon-Sorbonne i de Toronto. Abans d’incorporar-se a CaixaBank, Léopold va tenir diverses experiències tant a Europa com a Amèrica Llatina: va ser periodista econòmic al diari financer francès Les Echos i va treballar com a economista a l’ambaixada de França a Buenos Aires i com a economista d’Europa del Sud del Grup Crédit Agricole. A Madrid, ha coordinat el seguiment macrofinancer llatinoamericà a Telefónica i, més recentment, a Mutua Madrileña, on també s’encarregava de l’anàlisi de la política monetària i del sector financer espanyol. Dins l’equip de Planificació Estratègica, les seves àrees d’estudis principals comprenen el seguiment de l’escenari macrofinancer espanyol i de les tendències que poden afectar l’oferta i la demanda de serveis financers.
Resultats de la cerca
Ariadna és lead economist al Departament de Planificació Estratègica. Màster en Economia i Finances per la Barcelona Graduate School of Economics, abans d’incorporar-se al Departament d’Estratègia bancària va treballar com a economista a la Direcció d'Estudis i, abans d'això, com a assistent d’investigació al Departament de Relacions Internacionals i Europees, Divisió d’Anàlisi de Política Internacional, al Banc Central Europeu, a Frankfurt. Les seves àrees d’estudi comprenen principalment el sistema bancari espanyol i portuguès, amb focus en els volums de negoci.
Luís és economista al Departament d'Economies i Mercats Financers. Doctor en Economia per la Cardiff University i Màster en Economia Internacional i Estudis Europeus per la Universidade de Lisboa. Abans d’incorporar-se a CaixaBank va treballar com a professor associat d’Economia i Sector públic a la Universitat Pompeu Fabra, i com a investigador postdoctoral a la Barcelona Graduate School of Economics i al Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF). Les seves àrees d’estudi comprenen l’economia pública i la macroeconomia, amb èmfasi en la política fiscal internacional, i és especialista en el seguiment de la Xina i la Unió Europea.
Sandra és la directora del Departament d’Estratègia bancària a l’Àrea de Planificació Estratègica i Estudis. Doctora en Economia i Màster en Economia Matemàtica i Econometria per la Toulouse School of Economics, la seva tasca a CaixaBank s’ha desenvolupat també al Departament d’Innovació i Transformació Digital. Abans d’incorporar-se al banc va treballar a Endesa i al Departament d’Economia de la IESE Business School. Les seves principals àrees d’estudi comprenen els sistemes bancaris espanyols i internacionals, la regulació financera i l’impacte de la digitalització i les noves tecnologies en l’entorn competitiu bancari.
L’economia espanyola continua sorprenent a l’alça el 2025, amb un creixement sòlid i equilibrat impulsat per la inversió i el consum privat. Aquest dinamisme també s’observa amb claredat en els seus sectors d’activitat: del total dels 22 analitzats en aquest informe, 16 se situen el 2025 en plena fase expansiva, en comparació amb els només dos de 2023. Destaca pel seu vigor la indústria, amb un creixement liderat per les seves branques extractiva, química, farmacèutica i de refineria, gràcies a una elevada inversió, als guanys de productivitat i a l’adaptació a la transició energètica. També destaquen positivament la construcció i les activitats immobiliàries, impulsades per la demanda residencial. Tot i que alguns sectors com la indústria tèxtil o de la fusta s’enfronten a reptes estructurals, el conjunt de l’economia avança cap a una fase de creixement més sostenible i diversificada. Aquest entorn, marcat pel bon to del mercat laboral, la baixada de tipus d’interès i l’impuls dels fons europeus, reforça la resiliència del teixit productiu espanyol davant d’un marc internacional ple de desafiaments.
La demanda d’habitatge per part d’estrangers a Espanya ha tingut un comportament excepcional després de la pandèmia. El 2022, els estrangers van comprar 90.000 habitatges a Espanya, el 46% més que el 2021. D’acord amb aquesta bona evolució, el nombre d’hipoteques contractades per estrangers també va augmentar i va assolir les 30.000 el 2022, de manera que, l’any passat, un de cada tres compradors estrangers va contractar una hipoteca a Espanya. Els estrangers residents solen comprar habitatges i contractar hipoteques per un import similar al dels espanyols. En canvi, els estrangers no residents se solen decantar per habitatges més cars, i, en conseqüència, l’import hipotecari mitjà dels estrangers és més elevat, tot i que hi ha notables diferències en funció de la nacionalitat i de les comunitats autònomes. Pel seu elevat import, destaquen les hipoteques d’estrangers a les Balears, i, pel que fa a la nacionalitat, els suecs i els nord-americans són els que se solen endeutar més.
L’escassetat d’oferta d’habitatge en un context de forta demanda continuarà sent un dels principals reptes del mercat immobiliari espanyol el 2025, tot i que no es troba entre els més sobrevalorats de la Unió Europea.
Els actius immobiliaris comercials han tingut un comportament excel·lent en la primera meitat de l’any 2022. Però aquesta situació està canviant ràpidament arran del fort augment dels tipus d’interès que està duent a terme el BCE per frenar l’avanç de la inflació. Tot sembla indicar que les oficines seran els actius que poden patir un major ajust de valoració, ja que compten amb unes rendibilitats més estretes. El retail, les valoracions del qual acumulen diversos anys d’intens ajust, podria tenir ara un comportament més estable que la resta dels segments. En canvi, els actius logístics, el producte estrella en els últims temps, per l’auge de l’e-commerce, podria mostrar una major sensibilitat al deteriorament de l’entorn macroeconòmic. Finalment, posem el focus en el segment co-living, que, recentment, està despertant molt l’interès dels inversors, en especial en el cas del senior living, un segment amb possibilitats molt positives si tenim en compte les perspectives demogràfiques, que faran costat a la demanda a mitjà i a llarg termini, i l’escassa oferta actual.
El sector agroalimentari continua patint la forta alça dels costos de producció i l’impacte de la sequera. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, hauria de moderar les pressions inflacionistes sobre els aliments. Tanmateix, la forta sequera que està castigant la península ibèrica des de l’any passat ha reduït la producció de molts cultius, com els cereals o les fruites, la qual cosa ha repercutit tant en els preus (a l’alça) com en el volum d’exportacions (a la baixa). Així i tot, en termes de valor, les exportacions agroalimentàries van continuar avançant a bon ritme en el 1S 2023, a causa de l’augment dels preus, la qual cosa reflecteix, malgrat la conjuntura adversa, l’elevada competitivitat del sector agroalimentari espanyol.
La comunicació és una de les eines més potents de la política monetària. Per aquest motiu, CaixaBank Research ha desenvolupat un índex que mesura el sentiment de les comunicacions del BCE.
Les finances són un sector clau per a l’economia. Per aquest motiu, qualsevol innovació de gran importància en aquest camp ha de ser analitzada amb cautela, i les seves implicacions, ser ben enteses. Això és el que tractarem de fer en aquest article amb el projecte libra.
Després d’un mes de setembre carregat d’anuncis, la següent reunió del BCE (el 24 d’octubre) serà de transició, si més no en un sentit: el 31 d’octubre del 2019, es posarà fi al mandat de Mario Draghi, el president més carismàtic1 de la història de la institució.
El Banc Central Europeu ha completat un cicle monetari, ha deixat enrere els tipus negatius i les mesures no convencionals de l’última dècada i ha endurit amb força la política monetària. Durant aquest cicle, el BCE també ha ajustat l’estructura amb la qual guia i implementa la política monetària.
Analitzem com ha evolucionat la riquesa de les famílies europees, comparant els principals països, arran de la nova estadística experimental publicada pel Banc Central Europeu.