El proteccionisme comercial forma part de la nova normalitat geopolítica des de fa anys, però ha assolit el seu paroxisme el 2025 amb la nova Administració dels EUA. En aquest entorn més hostil i en absència d’un fòrum multilateral efectiu, la UE continua desplegant els seus esforços per ampliar les relacions econòmiques amb diferents regions del món. L’estratègia de diversificació es converteix en un instrument valuós, no només en la cerca de mercats amb alt potencial de creixement per a l’exportació, sinó també per avançar en la desitjada autonomia estratègica.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1900 resultats per a Euro digital
La nova Comissió Europea ha complert els 100 primers dies en plena convulsió de les relacions transatlàntiques. La posada en pràctica (i en escena) de l’agenda de Trump està accelerant el canvi de les prioritats polítiques que ja s’intuïa per al segon mandat de Von der Leyen. Sembla que la necessitat peremptòria de conformar una UE més competitiva no es pot separar ara de l’objectiu de mantenir la seguretat i la integritat de les seves fronteres. El proper cicle pressupostari 2028-2034 hauria de recollir l’ambició d’aquests reptes a mitjà termini, però, fins a la seva definició, queden dures negociacions sobre com finançar-los i interrogants crítics per resoldre, com el futur d’Ucraïna o els compromisos de l’agenda climàtica.
La recuperació econòmica a la zona de l’euro es manté durant el 2T, tot i que sembla que està perdent embranzida al juny. L’índex de clima empresarial PMI per a la zona de l’euro es va mantenir al juny en valors compatibles amb creixements positius, però va decebre en caure, arrossegat per un sector industrial que s’enfonsa en la recessió.
El sector empresarial europeu s’ha tornat més reticent a l’hora d’invertir, ha acumulat estalvi o ha amortitzat deute mentre espera més certeses i millores en les condicions competitives del mercat únic.
Alemanya, la major economia de la zona de l’euro, travessa moments difícils i afronta unes febles perspectives de creixement. El seu model es troba amenaçat per la desacceleració del comerç mundial, per les guerres aranzelàries, pel canvi de model energètic i per la irrupció de nous rivals.
Entre el final de setembre i el final de febrer, el dòlar nord-americà es va depreciar el 6% en termes nominals efectius i el 10% enfront de l’euro i va cotitzar prop de l’1,07, un nivell no vist des de fa gairebé un any. Explorem què explica aquest canvi de tendència i fins a quin punt pot tenir recorregut.