Radiografia de l’atonia inversora a la UE

L’expansió de l’activitat econòmica a la UE no solament s’ha vist afectada en els últims anys per la successió d’intensos xocs de diferent naturalesa (COVID-19 i guerra a Ucraïna), sinó que ha modificat la seva composició, amb un major protagonisme del consum públic, impulsat, en part, pels fons de l’NGEU1 i pel sector exterior (vegeu el primer gràfic). En canvi, la demanda domèstica privada manté un perfil baix, amb un notable alentiment del consum privat en relació amb els anys previs a la pandèmia malgrat el dinamisme del mercat laboral, i particularment en el cas de la inversió, que, el 2024, va mostrar encara un volum d’activitat similar al del 2019.

Per tipus d’actiu, la inversió s’ha mostrat especialment feble en maquinària, en equipament i en intangibles (vegeu el segon gràfic), amb l’impacte negatiu i persistent de la COVID-19 en un entorn més incert i amb menys perspectives de creixement per a l’expansió de la capacitat per part de les empreses europees.2 La despesa de capital en construcció ha tingut una evolució més positiva, basada en el segment no residencial, per l’increment de la inversió pública, i en el de l’habitatge en els primers anys després de la pandèmia, per la combinació de l’estalvi acumulat, de les favorables condicions de finançament i dels programes de suport a la rehabilitació. En aquest sentit, el cas més emblemàtic és el Superbonus a Itàlia, on la inversió en habitatge gairebé s’ha duplicat en relació amb la del 2019.3

Per sectors institucionals, aquesta reculada ha estat liderada per les societats no financeres, que acumulen la major part de l’estoc de capital en maquinària, en equipament i en intangibles, precisament els actius que, com s’ha assenyalat amb anterioritat, han evolucionat pitjor en volum i que, a més a més, s’han abaratit en relació amb altres productes. En canvi, tant les Administracions públiques com les llars –amb el seu capital concentrat en infraestructures i en habitatge, respectivament– han contribuït a incrementar la taxa agregada d’inversió, amb un creixement en volum una mica per sota del PIB, però, sobretot, per un increment notable dels seus preus relatius, arran de l’encariment dels materials de construcció provocat per la guerra a Ucraïna i del significatiu augment dels preus a la majoria dels mercats residencials europeus des de la pandèmia.4

Atès el seu paper central en l’atonia de la formació de capital a la UE, ampliem el focus sobre el sector empresarial i desagreguem ara per activitat econòmica inversora. Amb dades, en aquest cas, fins al 2023, i restringint l’anàlisi a la indústria i als serveis de mercat, observem que la caiguda de la taxa d’inversió real s’ha explicat majoritàriament pel comportament més negatiu en manufactures i en serveis d’informació i comunicació (TIC), que, en conjunt, expliquen una reculada d’1,7 p. p. (vegeu el quart gràfic), compensada només parcialment per una major taxa d’inversió al sector de les utilities i per un major pes de les TIC en el conjunt de l’economia (atès el seu ús més intensiu del capital).

El Banc Europeu d’Inversions ha tornat a assenyalar, recentment, que els principals factors perjudicials per a la inversió són, en aquest ordre, la falta de mà d’obra adequada, el cost de l’energia, la incertesa i el marc regulador, en tots els casos en un grau més alt que per a les empreses nord-americanes.5 Una bona part d’aquests aspectes han estat objecte de profundes reflexions en els informes Letta i Draghi publicats l’any passat i que han servit de base per al pla de competitivitat presentat per la Comissió Europea el 29 de gener (l’anomenada Brúixola de la Competitivitat).6 El desplegament de mesures per reduir la fragmentació del mercat interior, per abaratir el preu de l’energia i per cobrir les necessitats de capital humà hauria de donar suport a un horitzó més positiu per a la inversió europea a mitjà termini. No obstant això, no sembla que aquestes condicions siguin suficients mentre s’espera la concreció de la quantia del palanquejament públic per dinamitzar la despesa productiva a la UE i el desplegament d’una genuïna Unió d’Estalvi i Inversions que canalitzi el persistent i abundant estalvi privat cap al finançament de sectors estratègics (vegeu el cinquè gràfic). A més a més, en un moment en què les condicions financeres també s’estaven tornant ja més acomodatícies per acompanyar l’expansió de la capacitat per part de les empreses, ha aparegut en el camí una nuvolada d’aranzels carregats d’incertesa, un escenari en què la inversió no sol quedar ben parada i en què el suport de les polítiques econòmiques es torna més necessari que mai per minimitzar els danys en el potencial de creixement futur.