La solidesa financera de les empreses espanyoles es reforça
Les empreses no financeres espanyolas fan front a incertesa i riscos, però la seva sòlida posició financera, juntament amb condicions de finançament favorables i l'impuls dels fons NGEU, haurien de fomentar una major inversió.
El 2024, les empreses espanyoles van experimentar un menor creixement dels ingressos, tot i que van poder continuar millorant la situació patrimonial i financera. Això es va veure reflectit en la seva capacitat de finançament, en un procés de despalanquejament sostingut i en l’augment dels actius financers. No obstant això, a pesar d’aquesta posició favorable, de l’impuls del dinamisme de l’economia espanyola i de la millora de les condicions de finançament, la inversió empresarial es va mantenir feble en el conjunt de l’any.
El 2024, la renda disponible de les empreses (equivalent a l’estalvi)1 es va reduir per segon any consecutiu, i ho va fer amb intensitat, el 6,1%, la major reculada des del 2011, si excloem l’any de la pandèmia. Aquest deteriorament es va produir en un entorn de caiguda del benefici (excedent brut d’explotació, EBE), del 2,4%, i d’augment de les rendes netes de la propietat pagades, de l’11,0%, un ritme elevat però molt inferior al de l’any anterior (el 37,6%), a causa, sobretot, de l’augment del pagament net de dividends (el 6,9%). En el cas del pagament net d’interessos, van créixer el 16,5%, tot i que van mostrar una tendència d’amortiment al llarg de l’any, en línia amb el relaxament de la política monetària. De fet, en el 4T 2024, el pagament d’interessos, abans dels serveis d’intermediació financera mesurats indirectament (SIFMI), va caure el 3,0% interanual, en contrast amb l’augment superior al 40% durant la primera meitat de l’any. Per la seva banda, el pagament d’impostos gairebé es va estancar (amb prou feines va créixer el 0,2%). D’aquesta manera, l’any passat, l’estalvi de les empreses es va situar en 204.936 milions d’euros, el 12,9% del PIB (vegeu el primer gràfic).
- 1. Valor afegit brut de les empreses un cop descomptats la remuneració dels assalariats, el pagament d’impostos i el saldo net de rendes, que inclou els interessos i els dividends repartits.
La inversió empresarial va anotar un creixement del 3,6% en relació amb l’any anterior, un avanç inferior al del PIB nominal (el 6,2%), de manera que, en termes de PIB, la inversió es va reduir 3 dècimes, fins al 12,7%, i es manté per sota del període prepandèmia (el 13,9% de mitjana en el període 2014-2019).2 En conseqüència, l’any passat, les empreses van generar capacitat de finançament, en concret 14.240 milions d’euros (el 0,9% del PIB). Malgrat que això és quelcom habitual des del 2009, la xifra és inferior a la del 2023, quan es va situar en el 2,0% del PIB, o a la mitjana del 2014-2019, del 3,2%.
Aquesta capacitat de finançament generada pel sector empresarial l’any passat es va destinar a l’adquisició d’actius financers, finalitat per a la qual, a més a més, va incrementar l’endeutament (en termes de volum): en un moment en què els tipus d’interès van començar a baixar, les empreses es van veure amb capacitat d’endeutar-se de nou. En aquest sentit, el 2024, el deute consolidat (sense el deute entre empreses) va augmentar per primera vegada en tres anys en 21.190 milions d’euros (l’1,2%), fins a un total d’1,01 bilions. En tot cas, atès que el PIB nominal va créixer amb més intensitat, l’any passat, es va prolongar el despalanquejament empresarial (vegeu el segon gràfic), entès com la reducció de la ràtio de deute sobre el PIB: aquesta ràtio es va reduir 2,5 punts, fins al 63,5%, la més baixa des del 2001, molt lluny del màxim assolit el 2009 (el 119,0%) i inferior al conjunt de la zona de l’euro (el 67,3%). Si mesurem el deute total sense consolidar, es van superar lleugerament els 1,32 bilions d’euros, que representen el 83,2% del PIB, també molt per sota de la zona de l’euro (el 105,6%).
- 2. En termes reals (utilitzant el deflactor de la inversió en béns d’equipament), el 2024, el creixement va ser del 2,3% i es va situar l’11,7% per sota del màxim assolit el 2019. La inversió de les empreses està mostrant una feblesa major de la que caldria esperar en un context de caiguda del cost del deute, derivada del descens dels tipus d’interès, i de millora de la seva posició patrimonial. Els obstacles a la inversió són uns altres, entre els quals destaquen la incertesa, la subcontractació dels processos productius o la regulació empresarial. Vegeu Banc d’Espanya (2025), «Informe de la situación financiera de los hogares y las empresas», 2n semestre del 2024, i «La debilidad de la inversión empresarial en España después de la pandemia: un análisis basado en la EBAE», Boletín Económico, 2025/T1.
L’augment del saldo de deute (els 21.190 milions d’euros comentats amb anterioritat) es correspon amb un deute net contret de 17.314 milions (la resta són revaloracions i altres variacions en volum), materialitzat, majoritàriament, en valors de renda fixa (13.401 milions), mentre que la contractació neta de préstecs també va ser positiva però una mica menor (3.913 milions). En tot cas, els préstecs bancaris –contractats amb institucions financeres monetàries, IFM–continuen perdent protagonisme en el finançament de les empreses: si, entre els anys 2014 i 2019, representaven, de mitjana, gairebé la meitat del deute consolidat total, el 2024, aquesta participació es va situar en el 44,5% (vegeu el quart gràfic). En canvi, guanyen pes els préstecs concedits per no residents i, sobretot, l’emissió de renda fixa.
Pel costat dels actius financers de les empreses, van augmentar amb força l’any passat, en 174.665 milions d’euros (el 5,7%), fins a un total de 3,25 bilions (vegeu el cinquè gràfic): es tracta d’un increment que supera àmpliament la xifra del 2023 (126.233 milions) i la de la mitjana del 2014-2019 (99.958 milions). Aquest augment del saldo d’actius s’explica tant per la seva revaloració (94.296 milions), sobretot d’accions i de fons d’inversió (FI), gràcies al bon funcionament dels principals índexs borsaris, com per l’adquisició neta d’actius (82.944 milions). Aquesta inversió financera de les empreses es va centrar en crèdits comercials, en efectiu i dipòsits i en accions i FI. En canvi, van desinvertir lleugerament en títols de renda fixa.
Pel que fa a l’estructura de la riquesa financera de les empreses, continua dominada per les participacions en el capital d’altres empreses i en FI, amb el 54,7% del total, un pes lleugerament superior al de la mitjana del 2014-2019 (el 54,4%). També augmenten el seu pes l’efectiu i els dipòsits, mentre que el perden els préstecs i els altres actius, com els crèdits comercials.
En definitiva, les societats no financeres afronten un context marcat per una incertesa creixent i pels riscos a l’alça en l’escenari amb una posició financera sòlida. Aquesta solidesa, afegida a una inflació en senda descendent, a unes condicions de finançament que continuaran sent favorables i a l’impuls dels fons NGEU, hauria d’actuar de palanca per a un comportament més vigorós de la inversió.
- 1. Valor afegit brut de les empreses un cop descomptats la remuneració dels assalariats, el pagament d’impostos i el saldo net de rendes, que inclou els interessos i els dividends repartits.
- 2. En termes reals (utilitzant el deflactor de la inversió en béns d’equipament), el 2024, el creixement va ser del 2,3% i es va situar l’11,7% per sota del màxim assolit el 2019. La inversió de les empreses està mostrant una feblesa major de la que caldria esperar en un context de caiguda del cost del deute, derivada del descens dels tipus d’interès, i de millora de la seva posició patrimonial. Els obstacles a la inversió són uns altres, entre els quals destaquen la incertesa, la subcontractació dels processos productius o la regulació empresarial. Vegeu Banc d’Espanya (2025), «Informe de la situación financiera de los hogares y las empresas», 2n semestre del 2024, i «La debilidad de la inversión empresarial en España después de la pandemia: un análisis basado en la EBAE», Boletín Económico, 2025/T1.
