La irrupció de la COVID-19 ha impactat de ple sobre nombrosos àmbits, hàbits socials i econòmics. El lloc i la manera en què treballem n’és només un. Fins ara, les oficines eren un espai de treball, de reunió i de socialització, atributs que, gràcies a la tecnologia, es poden desenvolupar a distància. En temps de coronavirus, les oficines estan ferides de mort?
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1939 resultats per a Euro digital
El 2020, el comerç global de béns altament tecnològics amb prou feines es va contreure l’1%. Aquesta resistència, unida a l’increment del 2021, fa que ens preguntem el següent: som davant un canvi de tendència en els patrons de consum de béns tecnològics o bé amb el retorn a la «normalitat social», tornarem als patrons anteriors a la pandèmia?
La COVID-19 ha desencadenat un canvi d’hàbits de consum en la nostra societat i ha intensificat l'ús de l'e-commerce. En aquest article analitzem si aquesta intensificació ha estat homogènia per grups d’edat i constant durant totes les fases de la pandèmia.
La Comissió Europea ja ha obert una consulta pública per reactivar el debat sobre la reforma del marc de governança econòmica. En els requisits, apunta que cal assegurar la sostenibilitat de les finances públiques sense qüestionar la recuperació econòmica, que les regles han de ser senzilles i que la seva aplicació ha de ser transparent.
El punt de partida de cara a l’any vinent és una economia mundial que recupera una bona part del creixement perdut durant la pandèmia, gràcies a l’èxit de les vacunes i a una extraordinària reactivació de la demanda de béns duradors que no ha pogut ser coberta per l’oferta, que crea colls d’ampolla que han acabat distorsionant les cadenes de valor i que provoca un repunt inesperat de la inflació.
El 2021, la inflació ha assolit cotes no vistes en molts anys a la majoria de les economies, un fenomen que està centrant el debat econòmic, principalment, per les implicacions que té per a la política monetària. La nostra visió, compartida amb els principals bancs centrals, és que els elements que expliquen aquestes elevades taxes d’inflació són de naturalesa transitòria i s’haurien de suavitzar al llarg del 2022.
Explorem el contingut de les agendes de reformes estructurals considerades pels països de la UE en el context del NGEU, ja vinguin de la mateixa Unió o de l’àmbit nacional, per perfilar quin tipus de futur es persegueix a Europa.
L’economia mundial haurà de continuar afrontant importants desafiaments el 2023, tenint en compte les dinàmiques disruptives que continuen presents en l’escenari. Amb la incògnita del funcionament de l’economia xinesa i de l’evolució del conflicte a Ucraïna, les claus seran minimitzar els danys sobre el mercat de treball de l’enduriment monetari i mantenir-lo aïllat del soroll al canal financer.
Analitzem la situació de les primes de risc a la perifèria de la zona de l'euro i les eines de què disposa el BCE (reinversions flexibles del PEPP i TPI) per aplacar la seva pujada.
Una de les conseqüències de l’esclat de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha estat la major conscienciació de la població i, per extensió, de la classe política sobre la necessitat d’introduir criteris de sostenibilitat en les polítiques econòmiques, amb la finalitat d’impulsar una reactivació de l’economia de forma més sostenible i resilient. El sector turístic no és aliè a aquestes tendències, en primer lloc, perquè la seva pròpia activitat es pot veure perjudicada per les conseqüències del canvi climàtic i, en segon lloc, perquè hi ha un ampli marge perquè l’activitat turística sigui més sostenible. Aquest article tracta de respondre què entenem per sostenibilitat al sector turístic, com es pot mesurar, en quin punt es troba el sector turístic espanyol i cap a on es dirigeix.
L’economia espanyola va créixer el 5,0% el 2021, un registre elevat en termes històrics, tot i que lleugerament per sota del que s’esperava, tenint en compte que, al començament d’enguany, es preveien taxes de creixement del PIB més pròximes al 6,0%. Diversos factors, tant interns com externs, han restat vigor a aquesta reactivació de l’economia. Entre els interns, destaca una activació del programa NGEU una mica més lenta del que es preveia, que s’ha traduït en una recuperació modesta de la inversió. Entre els factors externs, destaquen l’encariment dels costos energètics i els problemes en les cadenes globals de subministraments, tots dos agreujats de manera significativa per la guerra a Ucraïna.
La guerra a Ucraïna ha alimentat el temor a un desproveïment de determinats inputs essencials per al sector agroalimentari, pel fet que Rússia i Ucraïna són actors principals en l’oferta mundial de cereals, d’olis i de fertilitzants, entre altres primeres matèries. Per això no sorprèn que, després de l’esclat del conflicte, els preus de les primeres matèries agrícoles als mercats internacionals repuntessin de forma molt marcada. Una escalada de preus que s’ha traslladat als costos de producció del sector agrícola espanyol, importador net de fertilitzants i de pinsos, i que està repercutint sobre els preus dels aliments que paguen els consumidors finals. No obstant això, els esdeveniments més recents (els acords per alliberar una part del cereal retingut a la mar Negra i les bones collites en altres països productors) han ajudat a estabilitzar els preus agrícoles i a reduir el risc d’una crisi alimentària global.
El sector turístic espanyol ha començat el 2023 amb robustesa. Les arribades de turistes internacionals han assolit els nivells del 2019 i la despesa turística internacional ha batut rècords. El turisme domèstic ha continuat creixent des del 2022, però amb menys impuls per la combinació de la pèrdua de poder adquisitiu i de més sortides a l’estranger. Malgrat que, en l’actualitat, el turisme és un dels motors de l’economia espanyola, és probable que, en els propers trimestres, apareguin diversos vents de cara. El complicat panorama macroeconòmic als països d’origen dels turistes internacionals, la reactivació de les destinacions més llunyanes per al turista europeu i espanyol i la competència de destinacions més econòmiques apunten a una desacceleració del sector turístic a mesura que ens apropem al 2024.
Les perspectives per a l'economia espanyola i per als seus sectors el 2025 i el 2026 són sòlides. Malgrat que persisteix una incertesa elevada sobre les regles del comerç global, preveiem que el PIB d’Espanya podria créixer el 2,4% el 2025 i el 2,0% el 2026, si les tensions comercials es mantenen contingudes.
El mercat residencial espanyol s’ha ressentit de la caiguda de la demanda estrangera durant la pandèmia. Les restriccions a la mobilitat internacional han afectat amb especial duresa les zones més turístiques de l’arc mediterrani i dels arxipèlags, que han patit una caiguda intensa de les compravendes per part d’estrangers. Tot i que els preus de l’habitatge als municipis més turístics han patit una desacceleració clara, l’ajust va ser molt moderat fins al 1T 2021, i les perspectives per als propers trimestres són positives, gràcies a la reactivació del turisme internacional, sobretot de cara l’any vinent.
Des del 2022, la restauració a Espanya viu una forta reactivació, gràcies a l’auge turístic i a la recuperació postpandèmia. No obstant això, malgrat que els ingressos gairebé dupliquen els nivells previs a la crisi sanitària i l’ocupació al sector ha assolit xifres rècord, persisteix un repte estructural: cada any, 1 de cada 10 empreses del sector entra o surt del mercat. L’anàlisi regional i la comparació amb la UE confirmen que l’elevada rotació empresarial respon, entre altres factors, a l’alta densitat de locals, a la dimensió reduïda de les empreses i a un menor grau de professionalització, la qual cosa es tradueix en ingressos per empleat significativament inferiors.