Els titulars d’economia se centren avui dia en els devastadors efectes econòmics de la crisi de la COVID-19 sobre el mercat laboral, les empreses i les famílies i en les mesures que adopten els governs i els bancs centrals de més de mig món per pal·liar aquests efectes. No obstant això, quan tot passi, es posaran de manifest els canvis que la crisi actual està desencadenant de forma més silenciosa i discreta en molts altres aspectes. En aquest article, ens centrem en els canvis que, probablement, es donaran en la manera de produir.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1835 resultats per a Euro digital
La inflació de la zona de l’euro ha assolit màxims històrics superiors al 5,0%, valors dels quals no baixarà en els propers mesos, en especial després del repunt del preu de l’energia derivat del conflicte a Ucraïna. Més enllà de la dada en si, sovint es passa per alt que l’impacte d’una pujada dels preus no afecta totes les llars de la mateixa forma i que, en bona part, això depèn de quines són les partides responsables de la pujada dels preus.
Detallem la revisió del nostre escenari de previsions del petroli i del gas natural europeu per als propers trimestres.
Les small mid-caps podrien beneficiar-se d’una regulació més proporcionada que faciliti el salt d’escala en el teixit productiu europeu, una idea sobre la qual l’informe Draghi va posar l’accent per recuperar competitivitat a escala global.
Què hi ha darrere de l'escassetat de semiconductors? Es tracta d'un fenomen transitori atribuïble a la pandèmia o també reflecteix fets estructurals derivats de les característiques específiques del sector?
El 2022 serà recordat no solament per la intensificació i per la persistència de les pressions inflacionistes, sinó també pel gir contundent en la direcció de la política monetària, un punt d’inflexió que va posar fi a més d’una dècada de tipus baixos i de polítiques ultraacomodatícies.
La resiliència que mostra l’economia internacional a nivell agregat, destacable en un entorn de gran incertesa geopolítica i amb condicions financeres restrictives, reflecteix dinàmiques dispars entre les diferents economies internacionals, totes elles a la recerca d’un aterratge ordenat en funció dels seus reptes. Els EUA exhibeixen un creixement sòlid i persegueixen normalitzar-se cap a ritmes més sostenibles, mentre que, a la zona de l’euro, apareixen indicis d’un creixement menys apàtic, i la Xina manté unes dinàmiques mixtes entre la indústria i la demanda interna.
Un cop exposada la complexa relació comercial entre els Estats Units i la Xina, seguim analitzant el fenòmen del de-risking entre les grans potències econòmiques centrant-nos en la Unió Europea.
Hem recorregut ja gairebé la meitat de l’any i toca fer balanç per actualitzar els escenaris econòmics en què la divergència en el comportament de la inflació ha estat clau entre els EUA i Europa per explicar el reajustament de previsions que presentem en els tipus d’interès.
Investiguem si la COVID-19 ha canviat els hàbits de consum electrònic a Espanya a partir del pagaments amb targeta dels 13,5 milions de clients de CaixaBank, anonimitzats i analitzats fent ús de tècniques de big data.
La crisi de la COVID-19 ha estat un xoc a escala global, però el seu impacte econòmic ha estat força desigual en funció dels països, la qual cosa reflecteix diferències d’estructures productives i de resposta de política pública. Atesa aquesta asimetria, no sorprèn que el procés de recuperació també estigui sent molt heterogeni, intensificat pel fet que l’accés a la vacunació i els continus rebrots del virus han estat discriminants.