Resultats de la cerca

El vot del Regne Unit al juny del 2016 a favor de la sortida de la Unió Europea (UE) va obrir un nou escenari per a l’economia britànica que pot tenir conseqüències importants per a l’economia espanyola. En especial per al sector turístic, que rep gairebé 16 milions de turistes britànics a l’any1. En aquest article, analitzem l’impacte que ha tingut el brexit en els fluxos de turistes britànics que visiten Espanya i el seu impacte potencial de cara al futur sota diferents escenaris de sortida de la Unió.

L’economia espanyola passa per un moment de notable dinamisme. Superats els efectes de la pandèmia i la crisi energètica, es troba en una fase expansiva sòlida, caracteritzada per un creixement equilibrat i àmpliament distribuït entre sectors.

El sector oleícola, amb una arrelada tradició al nostre país, és un dels més rellevants del sector agrari espanyol i juga un paper fonamental des del punt de vista econòmic, mediambiental, cultural i gastronòmic. A més de ser font de rendes i d’ocupació a moltes zones rurals, contribueix a la cohesió territorial i social i a la lluita contra la despoblació, l’erosió del sòl i el canvi climàtic. 

Al llarg de l’any 2021, hem constatat que, arran de la pandèmia, s’ha produït un desajustament al sector immobiliari entre una demanda que s’ha reactivat molt ràpidament i una oferta que es mostra més dependent de factors de tipus estructural i que, per tant, continua endarrerida en la recuperació. A causa d’aquest desajustament, els preus de l’habitatge han iniciat una tendència alcista, que pot tenir una certa continuïtat en els propers trimestres a conseqüència de l’encariment dels costos de producció del sector i dels problemes de proveïment de determinades primeres matèries. No obstant això, a mitjà termini, a mesura que la nova oferta es vagi incorporant al mercat i s’atenuïn les tensions en les cadenes globals de distribució, els preus haurien de tornar a una senda de creixement més coherent amb l’evolució de la renda de les famílies.

El 2023, el sector turístic espanyol va mantenir la seva trajectòria de recuperació i de creixement, va superar les expectatives inicials i va batre rècords, no solament en termes de despesa nominal, sinó també en termes reals. De cara al 2024, preveiem que la senda positiva del sector turístic espanyol prosseguirà i que el PIB turístic avançarà el 2,5%, de manera que el sector creixerà per damunt de l’economia en general i es reafirmarà com un dels motors de l’economia espanyola.

El creixement poblacional ha estat un dels principals factors que ha impulsat la demanda d’habitatge a Espanya en els últims trimestres i ha exercit un paper fonamental en el sosteniment del preu de l’habitatge en un context d’enduriment de les condicions de finançament. En aquest article, analitzem la relació entre el creixement de la població i l’evolució del preu de l’habitatge en els dos últims anys. Els fluxos de població s’han concentrat a les grans àrees urbanes i a les zones turístiques i han provocat una forta dispersió en el creixement dels preus de l’habitatge entre les zones més dinàmiques del país i les zones que pateixen despoblació.

La distribució de la despesa al llarg del mes per part dels consumidors, una qüestió primordial per entendre’n la conducta, encara no s’ha estudiat amb la profunditat que es mereix, a causa de l’escassetat de dades públiques d’alta freqüència. Com distribueixen els consumidors la despesa setmana a setmana? Quant més gasten al principi de mes, que és quan la majoria cobra la nòmina? Consumim amb la mateixa intensitat independentment de la nostra edat o dels nostres ingressos? Gràcies a l’explotació de les dades internes de CaixaBank amb freqüència diària, podem analitzar de forma detinguda els patrons temporals de consum i donar resposta a aquestes preguntes.

Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.