El ràpid augment dels preus de l’habitatge a molts països europeus durant la pandèmia ha generat inquietuds per la possibilitat que es produeixi una correcció de preus en els propers trimestres. Pel que fa a Espanya, ens hem de preocupar? Atès l’escenari macroeconòmic actual, argumentem que no. Una conclusió propiciada, en gran part, per la bona salut financera del conjunt de les llars i per una accessibilitat a l’habitatge que, a nivell agregat, se situa en nivells raonables. D’altra banda, tampoc esperem una espiral alcista en els preus: mentre l’economia recupera els nivells prepandèmia, es pot produir un repunt dels preus, però, a mitjà termini, preveiem un creixement del preu de l’habitatge coherent amb l’evolució de la renda de les famílies. Així ho constatem amb el nou model de risc de CaixaBank Research (HaR).
Resultats de la cerca
Entre el 2020 i el 2022, s’han creat a Espanya unes 420.000 noves llars. En aquest mateix període, el nombre d’habitatges iniciats amb prou feines ha arribat a les 300.000, el nivell més baix des del 1990 si s’exceptua l’etapa de la crisi financera iniciada el 2008. Si tenim en compte les dinàmiques demogràfiques, aquesta oferta d’habitatge és més insuficient als municipis amb un major creixement poblacional, com les grans ciutats, les illes i l’arc mediterrani. Segons les projeccions de població de l’INE, en els cinc propers anys (2023-2027), es crearan unes 217.000 noves llars per any, la qual cosa comporta una pressió demogràfica significativa i amb importants implicacions per al mercat de l’habitatge.
La pandèmia ha provocat, forçosament, canvis molt importants en els nostres hàbits de consum. Davant la impossibilitat d’accedir de manera presencial als comerços, els canals de compra on-line han guanyat molt de pes durant l’any 2020. Segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, aquest creixement no solament ha estat significatiu, sinó que també ha estat generalitzat entre empreses de dimensions i de sectors ben diferents i ha estat un esperó perquè moltes es llancessin, per primera vegada, a utilitzar l’e-commerce com a canal de venda.
Els preus dels aliments han començat a moderar el ritme de creixement, però l’alça acumulada des del 2019 és significativa i ha fet augmentar el pes de la despesa en alimentació en la cistella de consum de les llars espanyoles. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, de cara als propers trimestres, hauria de continuar propiciant la moderació de les pressions inflacionistes sobre els aliments.
El porcí s’ha consolidat com el sector més rellevant per a la ramaderia espanyola, amb més del 40% de la producció final ramadera. El componen unes 86.500 granges i unes 2.600 empreses transformadores, i la major part de la seva producció es concentra en només tres regions: Catalunya, Aragó i Castella i Lleó. Recentment, el porcí ha esquivat millor que altres sectors carnis la caiguda de la demanda per la COVID-19, gràcies a la seva menor dependència del canal HORECA i al repunt de la demanda procedent de la Xina, on la producció domestica s’ha vist greument afectada per la pesta porcina africana (PPA). Aquesta situació ha permès al sector porcí espanyol consolidar-se com un dels principals actors de la UE i del món. Entre els reptes del sector, cal esmentar la reducció de les emissions contaminants i continuar aplicant de manera estricta les mesures necessàries de bioseguretat per evitar l’entrada de la PPA en territori espanyol.
L’economia espanyola manté un to positiu en l’arrencada del 2025, impulsada, sobretot, per la reactivació de la demanda interna. Tot i que s’espera un creixement una mica més suau que l’any passat, el descens de la inflació i dels tipus d’interès serà un important punt de suport davant d’un context internacional marcat per la incertesa. L’Indicador Sectorial de CaixaBank Research reflecteix aquest dinamisme en els primers mesos de l’any i recull un augment del nombre de sectors en fase d’expansió, tot i que hi ha una certa heterogeneïtat.
La pandèmia ha posat de manifest el caràcter estratègic del sector agroalimentari, que ha exercit una activitat essencial per al proveïment d’aliments a la població. Així, el sector ha estat un dels menys afectats per la crisi: el pes del sector primari sobre el total de l’economia va augmentar i la indústria agroalimentària va patir una reculada molt més suau que el conjunt de la indústria manufacturera en el 2T 2020. De manera similar, l’evolució del mercat laboral ha estat relativament favorable i ha registrat una menor destrucció d’ocupació i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO.
Després del xoc que va representar la irrupció de la COVID-19, el teixit empresarial turístic va reduir de forma ostensible els nivells d’activitat, de manera que es va destruir molta ocupació i va haver-hi una acollida massiva als ERTO. En l’actualitat, l’oferta turística es troba immersa en un procés de reactivació. L’eliminació de les restriccions a la mobilitat ha animat un bon nombre d’establiments turístics a reobrir les portes, malgrat que els nivells de demanda se situen encara en cotes reduïdes. Amb l’arrencada de la temporada estival, és fonamental que el sector turístic pugui mantenir, i guanyi, l’aposta per la reactivació. Només així s’aconseguirà tornar a generar ocupació.
Estrenem any abordant un dels grans desafiaments de l’economia europea i de l’espanyola, en un nou Dossier: «Les claus de la productivitat». Hi recorrem les dinàmiques recents de la productivitat de la Unió Europea, i posem el focus en la seva dispersió territorial i en els factors diferenciadors entre les regions de millor i pitjor exercici. Després d’unes pinzellades de context inicials, on presentem les principals tendències, caracteritzem les diferents regions europees en funció del seu nivell de productivitat i analitzem els factors econòmics clau que la impulsen. Finalment, identifiquem els factors que frenen el creixement de la productivitat en l’economia espanyola, i els que podrien impulsar-la, centrant-nos en l’evolució de la productivitat de les diferents comunitats autònomes i en els seus determinants, i els comparem amb altres regions europees.
El sector turístic espanyol ha entrat en una nova etapa de creixement més moderat després dels anys de forta expansió impulsats per la recuperació postpandèmia.
La economía española ha alcanzado ya el punto de inflexión que tanto estábamos esperando. Todos los indicadores económicos del 2T 2021 muestran un notable rebote de la actividad económica al levantarse gran parte de las restricciones a la actividad y la movilidad gracias a la aceleración de la campaña de vacunación.
El sector s’ha anat desaccelerant el 2019 en un context d’empitjorament de les perspectives econòmiques. De cara al 2020, el mercat continuarà evolucionant de manera favorable, tot i que el ritme d’avanç serà més moderat.
El 2T 2025, va començar amb totes les paperetes per a una desacceleració del creixement de l’economia espanyola. Al començament d’abril, i després de mesos d’amenaces, l’Administració Trump va anunciar els aranzels bilaterals i va catapultar els principals indicadors d’incertesa a màxims històrics. Setmanes després, una apagada va deixar la península ibèrica sense electricitat durant un dia. Tot això, a més a més, va succeir en un entorn en què l’economia de la zona de l’euro tornava a donar senyals de refredament.
A les portes del 2026, l’economia mundial demostra una vegada més una resiliència més gran de la prevista davant la incertesa i el soroll geopolític. No obstant això, el creixement i el benestar dependran de com es gestionin la divisió entre blocs econòmics, l’auge de la intel·ligència artificial i els reptes fiscals, en un context de transició i creixent complexitat.
L’AIReF ha dictaminat que no s’incompleix la regla de despesa en pensions acordada amb la Comissió Europea, tot i que assenyala que complir-la no garanteix la sostenibilitat del sistema de pensions ni del conjunt de les AP., i alerta que serà necessari augmentar les transferències de l’Estat a l’Seguretat Social per sostenir el sistema entre ara i el 2050.
A través de la BRI, la Xina ha buscat establir aliances i millorar la connectivitat regional mitjançant inversions en infraestructures, i la integració econòmica al continent euroasiàtic, i també a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina.