Resultats de la cerca
El tercer volum de la nostra col·lecció Nous Paradigmes està marcat, com no podia ser d’altra manera, pels efectes de la COVID-19 i el seu paper com a acceleradora de tendències que ha fet emergir noves maneres de percebre i gestionar situacions derivades de la crisi sanitària. En aquest número tractem les perspectives econòmiques del 2022, l’evolució de la desigualtat, les tendències de consum, l’impacte dels fons de recuperació europeus i el paper de les democràcies en temps de pandèmia.
Malgrat la previsible reducció del dèficit fins a cotes properes al 5,0% del PIB el 2022, les necessitats de finançament del Tresor continuaran sent elevades, la qual cosa fa que ens preguntem si pot haver-hi dificultats per captar aquest finançament, atès que el BCE ha anunciat que anirà reduint les adquisicions de deute públic.
Diu el refrany que val més boig conegut que savi per conèixer, però la inflació potser és un cas especial. Què passarà amb l'inflació el 2023?
Amb la finalitat de corregir les disfuncionalitats del mercat laboral espanyol, en les últimes dècades s’han succeït diverses reformes, l’última de les quals va ser aprovada al Consell de Ministres del passat 28 de desembre i que avui es vota al Congrés. Es tracta, a més a més, d'una de les fites compromeses amb la UE en el marc del PRTR, el compliment de la qual és necessari per accedir als fons europeus NGEU.
l Govern ha presentat un segon pla de xoc per esmorteir l’impacte econòmic de l’elevada inflació. Aquest segon paquet implicarà, segons les estimacions de l’Executiu mateix, un esforç pressupostari de més de 9.000 milions d’euros (el 0,7% del PIB), que es descompon en 5.500 milions més de despesa i en 3.600 en reducció d’ingressos per les rebaixes fiscals en els impostos de l’electricitat.
Les tensions geopolítiques i la incertesa de la demanda exterior ens obliguen a reavaluar les fortaleses i les febleses de les exportacions en l’economia espanyola. Per fer-ho, és essencial analitzar què exportem, fins a quin punt està diversificada la nostra oferta i la seva competitivitat. Per millorar la nostra comprensió, en aquest article, analitzarem la complexitat dels productes exportats i la seva intensitat tecnològica, dues variables clau per avaluar el grau de competitivitat de les nostres exportacions.
Amb la previsible estabilització del dèficit públic en cotes pròximes al 4,0% del PIB el 2023, les necessitats de finançament del Tresor continuaran sent elevades. El mercat haurà d’absorbir, a més a més, tot el deute en mans del BCE que no serà reinvertit per part del banc central, que va anunciar un canvi d’estratègia al desembre. En aquest context, és útil posar en perspectiva el volum de deute que haurà d’absorbir el mercat durant aquest 2023.
El nou focus de preocupació del ja complex escenari econòmic global és la salut de les finances públiques. En el cas d'Espanya, les dues palanques perquè el deute públic continuï baixant són el dèficit públic i el creixement econòmic.
El conflicte d’Ucraïna no és més que el canari a la mina de l’augment de la inestabilitat en l’escenari geopolític que cal esperar en els propers anys, el màxim exponent del qual serà la rivalitat entre la Xina i els EUA.