El transport aeri és un dels grans punts de suport de la cadena de valor del sector turístic. Per aquest motiu, i d’una manera similar a la de la resta del sector, ha patit una caiguda molt profunda de l’activitat el 2020 arran de la COVID-19. Les companyies aèries travessen una etapa que combina elevats costos de capital, per les seves grans estructures, i una falta gairebé total d’ingressos operatius. Les necessitats evidents de liquiditat de les aerolínies europees han empès alguns governs a injectar capital públic per evitar-ne el col·lapse. El 2021 es presenta com l’any d’inflexió que necessita el sector turístic: l’avanç de les campanyes de vacunació i l’aprovació de mesures com el passaport sanitari seran claus perquè el transport aeri iniciï el camí cap a la recuperació i torni a ser un dels puntals del sector.
Resultats de la cerca
La irrupció de la pandèmia ha modificat l’escenari per a la inversió immobiliària en actius relacionats amb el comerç al detall. D’una banda, les fortes restriccions a la mobilitat i al negoci han reduït els preus i les rendes dels locals comercials i han moderat l’interès inversor. De l’altra, la COVID-19 ha provocat un canvi en els hàbits dels consumidors espanyols que ha beneficiat els supermercats, on la inversió va assolir màxims històrics el 2020, i que ha accelerat la penetració del comerç on-line en el sector detallista, que ha impulsat, així, la inversió en la logística necessària per donar suport a aquest canal de vendes.
El creixement de la zona de l'euro es consolida i, a poc a poc, guanya tracció
Cada vegada hi ha més pressió perquè el BCE comenci a apujar els tipus d’interès. No obstant això, en el context actual de desacceleració econòmica amb multitud de riscos a la baixa, és desitjable que el BCE comenci a normalitzar la política monetària en els propers mesos? Seria millor esperar que el creixement econòmic es recuperés?
Analitzar els patrons d’estalvi dels consumidors europeus en aquests temps és clau, ja que la reactivació del consum haurà de ser un dels pilars per a la recuperació.
La crisi del coronavirus està suposant un shock sense precedents per a l'economia europea: el seu efecte sobre l'activitat econòmica és clarament negatiu i els dubtes se centren en la magnitud i la duració de l'impacte. En canvi, el seu efecte sobre la inflació genera més interrogants. ¿Dominaran les pressions a la baixa o a l'alça?
El novembre passat, la Comissió Europea va presentar una proposta per reformar les regles fiscals de cara a la seva reimplementació el 2024. La proposta no modifica els objectius de deute i de dèficit del 60% i del 3% (estan inclosos als tractats de la UE i és poc factible canviar-los), sinó que els fixa com a referències a mitjà termini i se centra en reformar el sistema per conduir-nos cap a aquests objectius.
Els programes d’ajust temporal de l’ocupació, entre els quals hi ha els ERTO a Espanya, s'estan fent servir de forma generalitzada a tot Europa per tal d'atenuar l'impacte de la COVID-19 al mercat laboral.
Si Europa només avança en moments de crisis, com s’ha posat de manifest en els 15 últims anys, l’oportunitat és immillorable si tenim en compte l’exigent context geopolític internacional actual. L’alternativa és un retorn de l’avatar hamletià que ha representat a la UE moltes vegades al llarg de la seva història.