La cohesió social, juntament amb els pilars ecològic i digital, és una de les línies d’acció claus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), que traça el full de ruta per a una recuperació econòmica sòlida, inclusiva i resilient, no solament per afrontar la crisi provocada per la COVID-19, sinó també per respondre els reptes de la propera dècada.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1973 resultats per a Euro digital
Segueix l'evolució de l'economia espanyola a través dels nostres indicadors en temps real.
En el seu termini a 12 mesos l'euríbor ha repuntat des del –0,50% del final del 2021 fins a superar l’1,0% en la segona quinzena de juny, el seu màxim des de l’inici del 2014. Per què ha pujat i quin impacte té la pujada per a l’economia? Què podem esperar en els propers mesos?
L’economia global manté el pols, però els focus d’inestabilitat no desapareixen. Els EUA afronten l’impacte del shutdown més llarg de la seva història; la zona de l’euro resisteix, però li falta impuls, i la Xina accentua el seu refredament a la recta final de l’any.
El nou PERTE aprovat el maig pel Govern pot suposar una empenta per a la indústria espanyola de l'automòbil, una de les grans afectades per l'actual escassetat de microxips, cada cop més necessaris per a la producció de vehicles elèctrics.
l Govern ha presentat un segon pla de xoc per esmorteir l’impacte econòmic de l’elevada inflació. Aquest segon paquet implicarà, segons les estimacions de l’Executiu mateix, un esforç pressupostari de més de 9.000 milions d’euros (el 0,7% del PIB), que es descompon en 5.500 milions més de despesa i en 3.600 en reducció d’ingressos per les rebaixes fiscals en els impostos de l’electricitat.
A través de la BRI, la Xina ha buscat establir aliances i millorar la connectivitat regional mitjançant inversions en infraestructures, i la integració econòmica al continent euroasiàtic, i també a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina.
En el balanç de l’octubre, els principals índexs borsaris van assolir màxims històrics, el dòlar es va apreciar, les rendibilitats del deute sobirà van recular i els diferencials perifèrics de la zona de l’euro es van reduir. Les primeres matèries van exhibir disparitat entre l’alça dels metalls i el descens en els preus del cru. Els bancs centrals van complir amb el que s’esperava: la Fed va retallar tipus i el BCE els va mantenir.
Analitzem l'evolució recent i les perspectives del deute públic en les principals economies avançades. Mentre que els Estats Units, França o Bèlgica seguiran augmentant les seves ràtios, el Japó i el Regne Units podrien estabilitzar-les. En constrast, la perifèria de la zona de l'euro mostra condicions favorables per reduir el deute, tot i que requerirà esforços fiscals significatius.
A les portes del 2026, l’economia mundial demostra una vegada més una resiliència més gran de la prevista davant la incertesa i el soroll geopolític. No obstant això, el creixement i el benestar dependran de com es gestionin la divisió entre blocs econòmics, l’auge de la intel·ligència artificial i els reptes fiscals, en un context de transició i creixent complexitat.
En aquest article, analitzem dimensions clau de les finances públiques espanyoles, com la durada del deute públic o la sensibilitat de la prima de risc a altres economies, per avaluar fins a quin punt ens poden impactar el complex entorn global i els riscos fiscals a la resta d’Europa.
Com podria el BCE incorporar criteris climàtics en la seva presa de decisions, en el marc de la seva revisió estratègica?
L'economia internacional torna de l'estiu amb senyals de resiliència, menys incertesa, però més aranzels. S'observen indicis de millora en l'activitat europea en el 3T, senyals d'un mercat laboral no tan robust als Estats Units, i una inflació divergent entre les dues bandes de l'Atlàntic.
El 2T 2025, va començar amb totes les paperetes per a una desacceleració del creixement de l’economia espanyola. Al començament d’abril, i després de mesos d’amenaces, l’Administració Trump va anunciar els aranzels bilaterals i va catapultar els principals indicadors d’incertesa a màxims històrics. Setmanes després, una apagada va deixar la península ibèrica sense electricitat durant un dia. Tot això, a més a més, va succeir en un entorn en què l’economia de la zona de l’euro tornava a donar senyals de refredament.
Reduir l'estoc elevat de deute públic espanyol portarà el seu temps, però, en el context econòmic actual, hi ha elements que poden ajudar que la digestió sigui una mica més suportable del que aquestes xifres astronòmiques (1,34 bilions d'euros el 2020) poden donar a entendre.
A CaixaBank Research, no som capdavanters en recerca sobre big data o intel·ligència artificial. Però intentem estar atents als últims desenvolupaments en la matèria per millorar l’anàlisi econòmica, en especial en aquells àmbits clau perquè el creixement sigui més dinàmic, més inclusiu i més sostenible a llarg termini.