El nou focus de preocupació del ja complex escenari econòmic global és la salut de les finances públiques. En el cas d'Espanya, les dues palanques perquè el deute públic continuï baixant són el dèficit públic i el creixement econòmic.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1900 resultats per a Euro digital
L’activitat econòmica va aconseguir rebotar de manera forta i generalitzada en el 3T, però la segona onada d’infeccions per SARS-CoV-2 ha comportat un nou enduriment de les restriccions a la mobilitat a nombrosos països (en especial a Europa), i la majoria d’indicadors apunten al fet que l’activitat econòmica es tornarà a contreure en aquest 4T. Però de quant estem parlant?
Reduir l'estoc elevat de deute públic espanyol portarà el seu temps, però, en el context econòmic actual, hi ha elements que poden ajudar que la digestió sigui una mica més suportable del que aquestes xifres astronòmiques (1,34 bilions d'euros el 2020) poden donar a entendre.
El 2025 serà un any a la recerca d’una nova normalitat, amenaçada per la divisió entre blocs econòmics. L’idoni seria recuperar la cooperació multilateral per afrontar els nous desafiaments i mutualitzar els riscos de manera conjunta.
Amb la desinflació ben encarrilada i alguns signes de desacceleració de l’activitat i de refredament del mercat laboral, la política monetària està canviant de marxa per passar a una fase de distensió: de restrictiva a neutral. El BCE i la Fed, a més d’altres grans bancs centrals, han iniciat aquesta distensió amb baixades de tipus d’interès, i s’espera que continuïn fent-ho el 2025. A partir d’aquí, intentarem aclarir els factors que guiaran aquesta nova fase de política monetària.
Perspectives econòmiques estables però amb riscos creixents: inestabilitat geopolítica, incertesa i falta de confiança.
No és novetat, però continua sent important remarcar-ho. Els últims indicadors disponibles per a l’economia espanyola han tornat a sorprendre en positiu. Malgrat que Europa es manté feble i que, a nivell global, la incertesa és elevada, l’evolució de l’economia espanyola continua destacant en el context internacional.
El 2025 hauria de ser l’any de la distensió de la política monetària, amb el BCE i la Fed duent els tipus d’interès cap a nivells neutrals (al voltant del 2% i del 3%, respectivament). Aquestes baixades de tipus aniran acompanyades d’una altra normalització menys visible: la reducció d’uns balanços que han crescut de forma exponencial en els 15 últims anys.
La política monetària ha reaccionat de forma ràpida i contundent davant la COVID-19. No obstant això, després d’exercir amb èxit el paper de «tallafoc», el BCE s’haurà de mantenir molt actiu per donar suport a la reactivació de l’economia.
Com podria el BCE incorporar criteris climàtics en la seva presa de decisions, en el marc de la seva revisió estratègica?
Un dels sectors més afectats per les restriccions a la mobilitat ha estat el del comerç al detall. En canvi, el canal de vendes per internet està ajudant a molts comerços a esmorteir l’impacte de la crisi. En aquest article, analitzem com han evolucionat les vendes online en relació amb les vendes presencials cobrades amb targetes en terminals de punt de venda (TPV) de CaixaBank.
Mantenint la tònica dels últims trimestres, es continuen observant més llums que ombres en la complexa
transició que està realitzant el cicle de negocis.
A CaixaBank Research, no som capdavanters en recerca sobre big data o intel·ligència artificial. Però intentem estar atents als últims desenvolupaments en la matèria per millorar l’anàlisi econòmica, en especial en aquells àmbits clau perquè el creixement sigui més dinàmic, més inclusiu i més sostenible a llarg termini.
L’inici del nou curs econòmic ve marcat per la sensació que podem estar afrontant un punt d’inflexió en el comportament de l’economia.
l Govern ha presentat un segon pla de xoc per esmorteir l’impacte econòmic de l’elevada inflació. Aquest segon paquet implicarà, segons les estimacions de l’Executiu mateix, un esforç pressupostari de més de 9.000 milions d’euros (el 0,7% del PIB), que es descompon en 5.500 milions més de despesa i en 3.600 en reducció d’ingressos per les rebaixes fiscals en els impostos de l’electricitat.
El nou PERTE aprovat el maig pel Govern pot suposar una empenta per a la indústria espanyola de l'automòbil, una de les grans afectades per l'actual escassetat de microxips, cada cop més necessaris per a la producció de vehicles elèctrics.
Controlar el virus, estimular la demanda a curt termini, millorar el potencial de creixement econòmic, pensar en la sostenibilitat fiscal a mitjà termini i impulsar el projecte europeu són cinc àmbits essencials per mitigar els efectes de la crisi i intentar superar-la com més aviat millor.
En el seu termini a 12 mesos l'euríbor ha repuntat des del –0,50% del final del 2021 fins a superar l’1,0% en la segona quinzena de juny, el seu màxim des de l’inici del 2014. Per què ha pujat i quin impacte té la pujada per a l’economia? Què podem esperar en els propers mesos?
Desgranem les principals mesures del Pla de Xoc de Resposta a la Guerra, mitjançant el qual es mobilitzaran fins a 16.000 milions d’euros per mitigar l’impacte de la guerra d’Ucraïna sobre l’economia espanyola.
La concatenació de xocs d’oferta i de demanda que comporten els anuncis de les últimes setmanes alterarà els equilibris de creixement i d’inflació, amb la variable expectatives modulant els efectes que es desplegaran a través dels canals comercials i financers.