L'economia internacional torna de l'estiu amb senyals de resiliència, menys incertesa, però més aranzels. S'observen indicis de millora en l'activitat europea en el 3T, senyals d'un mercat laboral no tan robust als Estats Units, i una inflació divergent entre les dues bandes de l'Atlàntic.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1939 resultats per a Euro digital
El 2T 2025, va començar amb totes les paperetes per a una desacceleració del creixement de l’economia espanyola. Al començament d’abril, i després de mesos d’amenaces, l’Administració Trump va anunciar els aranzels bilaterals i va catapultar els principals indicadors d’incertesa a màxims històrics. Setmanes després, una apagada va deixar la península ibèrica sense electricitat durant un dia. Tot això, a més a més, va succeir en un entorn en què l’economia de la zona de l’euro tornava a donar senyals de refredament.
La independència dels bancs centrals sembla incontrovertible, més encara en aquests temps de pandèmia en què han augmentat les seves polítiques no convencionals i en què han donat cobertura a les elevades necessitats de finançament dels estats. En aquest article explorarem teòricament i empíricament la importància que té que els bancs centrals conservin la seva independència.
Quan la pandèmia se superi, la necessitat mateix d’actuar de forma contundent des dels flancs monetari i fiscal deixarà seqüeles que, segons com es gestionin, podrien condicionar el bon funcionament de la política econòmica en el futur.
Com Vladimir i Estragó a Esperant Godot, els economistes, els acadèmics i els bancs centrals s’han passat l’última dècada esperant una inflació que no arribava. Si més no fins a la irrupció en escena de la COVID-19. Els repunts en les dades i en les expectatives d’inflació amb què ha començat l’any 2021 han revifat el debat sobre la seva arribada.
A moltes economies desenvolupades, fa anys que el preu de l’habitatge ha pujat de forma molt significativa, i la tendència es va accelerar durant la pandèmia. No obstant això, alguns d'aquests mercats immobiliaris s'han començat a corregir en el context actual de tipus d'interès més alts i d'erosió de la renda real disponible de les llars.
En aquest segon article dedicat a la globalització, analitzem la creixent fragmentació de l’economia mundial en els últims temps, centrant-nos en la desconnexió entre EUA i la Xina, i en els seus efectes.
Què s’entén per productivitat i com podem mesurar-la? Quina és la posició de la productivitat a Espanya respecte a zona de l'euro? Amb aquest article inaugurem una col·lecció sobre els fonaments de l’economia espanyola que tindran continuïtat en els informes mensuals dels pròxims mesos.
L’economia internacional va mostrar una notable resiliència el 2024 i les dades disponibles suggereixen que el PIB mundial podria haver crescut lleugerament per damunt del 3%. És probable que els vents de cua que van donar suport a l’activitat continuïn bufant a favor el 2025, tot i que ho faran amb menys força i amb desafiaments exigents.
Els nostres economistes Clàudia Canals, Judit Montoriol i Oriol Carreras impartiran avui un #WebinarCABK organitzat per @AccionistesCABK per compartir les conclusiones del seu dossier sobre l'impacte del teletreball. Participa-hi!
La intervenció del Silicon Valley Bank (SVB) i la seva ona expansiva sobre la resta del sistema financer internacional, a més de ser l’enèsim obstacle en el camí cap a la normalització del cicle econòmic internacional, pot ser entesa com una prova per al doble mandat dels bancs centrals.
A CaixaBank Research, no som capdavanters en recerca sobre big data o intel·ligència artificial. Però intentem estar atents als últims desenvolupaments en la matèria per millorar l’anàlisi econòmica, en especial en aquells àmbits clau perquè el creixement sigui més dinàmic, més inclusiu i més sostenible a llarg termini.