Els vents de cua que suposen les últimes dades de la inflació i uns mercats laborals sòlids coexisteix amb una pèrdua natural d’impuls cíclic i, en especial, amb un entorn d’elevats riscos geopolítics, una combinació que marcarà la velocitat de l’escenari en els propers trimestres.
Resultats de la cerca
Com s’ha posat de manifest en les últimes setmanes, hi ha poques coses més importants que comptar amb una estratègia de sortida adequada quan es dona per finalitzada una missió. També en economia, on es comença a qüestionar la idoneïtat de mantenir per temps indefinit el programa de política econòmica que, de manera encertada, s’ha estat utilitzant des de fa un any i mig per combatre la crisi pandèmica.
Analitzem el que ha succeït a les economies avançades en relació amb la inflació i amb els tipus d’interès per intentar apuntar la direcció que prendran els bancs centrals en els propers mesos.
En l'article anterior que hem dedicat a l’anàlisi de l’evolució de la inversió a Espanya, ens hem centrat en la descripció del comportament de la inversió per tipologia d’actiu i per sector i en la comparació amb la de la zona de l’euro. En aquest segon article, volem dirigir la mirada cap als incentius a la inversió.
La riquesa de les famílies portugueses ha augmentat en els últims anys i no mostra diferències significatives en la seva distribució per nivell de riquesa o per situació laboral respecte de la zona de l’euro. Tanmateix, la proporció de passius assumits per la meitat de la població amb menys riquesa és relativament major.
Un dels sectors més afectats per les restriccions a la mobilitat ha estat el del comerç al detall. En canvi, el canal de vendes per internet està ajudant a molts comerços a esmorteir l’impacte de la crisi. En aquest article, analitzem com han evolucionat les vendes online en relació amb les vendes presencials cobrades amb targetes en terminals de punt de venda (TPV) de CaixaBank.
L’evolució de l’economia apunta a un canvi de fase: l’inici d’una distensió de la política monetària a nivell mundial.
Perspectives cautelosament optimistes per a l’economia internacional, però amb un mapa de riscos exigent. Els EUA destaquen entre les economies avançades, mentre que la zona de l’euro encara no deixa enrere la feblesa de la seva activitat. D’entre els emergents, el creixement de l’Índia encapçala els BRICS, amb la Xina baixant al gran grup.
En un inici d’any amb tota l’atenció centrada en com la Fed i el BCE implementaran el gir en la política monetària i amb la sensació que es pot obrir alguna divergència temporal en el punt de partida de les baixades de tipus d’interès a les dues bandes de l’Atlàntic, en les últimes setmanes, s’han produït novetats que poden aclarir una mica l’agitat món de la política monetària.
El candidat demòcrata, Joe Biden, es va imposar al republicà, Donald Trump, en les passades eleccions presidencials nord-americanes. Sembla que el Congrés continuarà dividit, amb la Cambra de Representants en mans demòcrates i el Senat en mans republicanes. En aquest entorn polític i amb la crisi de la COVID-19 molt present, què podem esperar de la política interna i exterior nord-americana el 2021?
L’activitat econòmica va aconseguir rebotar de manera forta i generalitzada en el 3T, però la segona onada d’infeccions per SARS-CoV-2 ha comportat un nou enduriment de les restriccions a la mobilitat a nombrosos països (en especial a Europa), i la majoria d’indicadors apunten al fet que l’activitat econòmica es tornarà a contreure en aquest 4T. Però de quant estem parlant?
Una sensació d’equilibri inestable presidirà el comportament de l’economia al llarg del 2024, situació a la qual, pel que sembla, ens haurem d’acostumar i que demandarà als agents econòmics una flexibilitat notable a l’hora de prendre decisions. Són els temps que ens toca viure.
De-risking, decoupling, fracturing, reshoring, nearshoring, friendshoring… com entendre la nova era de la globalització?
En aquest segon article dedicat a la globalització, analitzem la creixent fragmentació de l’economia mundial en els últims temps, centrant-nos en la desconnexió entre EUA i la Xina, i en els seus efectes.
El ritme de creixement de l’economia espanyola s’ha desaccelerat, com ho testifica el menor ritme d’avanç del PIB en el 3T. La raó principal és la feblesa de l’entorn extern: la zona de l’euro ha anotat una lleugera reculada de l’activitat, i les seves tres principals economies estan estancades. En contrast, el consum de les llars a Espanya, un dels pilars de l’economia, continua presentant bones xifres.